El cap del Consell per a la Seguretat Nacional d’Ucraïna, Rustem Umérov, i el ministre d’Economia, Oleksí Sobolev, s’han citat aquest dijous a Ginebra amb emissaris de la Casa Blanca —Steve Witkoff i Jared Kushner— per intentar tancar l’acord econòmic que ha de marcar una nova etapa en la reconstrucció d’Ucraïna després de gairebé quatre anys de guerra. La trobada arriba en un moment en què la necessitat d’una resposta estructurada i a llarg termini és cada vegada més urgent, tant per als sostres colpejats de les ciutats ucraïneses com per a la seguretat geopolítica d’Europa.
Segons va explicar el president Volodímir Zelenski aquest dimecres en un missatge de veu adreçat als periodistes, la primera qüestió a sobre la taula serà el “Paquet de Prosperitat”, un paquet que pretén descriure amb detall les inversions i mecanismes econòmics que han de permetre finançar la reconstrucció del país després de la destrucció provocada per la guerra. Aquest paquet ha estat un element clau de les converses entre Kíiv i Washington, amb l’objectiu de garantir que els ajuts no siguin només immediats, sinó també sostenibles i orientats al desenvolupament.
El context de la cimera Ucraïna i els EUA
Aquesta reunió diplomàtica es produeix en un context en el qual la relació econòmica entre Ucraïna i els Estats Units ha anat guanyant forma i contingut al llarg de l’últim any. El novembre passat, la U.S. International Development Finance Corporation (DFC) va seleccionar la firma Alvarez & Marsal com a assessor per ajudar a desplegar el nou fons que ha de canalitzar aquestes inversions, un pas que va ser celebrat com a avanç cap a una operativitat completa.
El 18 de desembre del 2025 la mateixa DFC va anunciar que el Fons d’Inversió de Reconstrucció Ucraïna–EUA era ja plenament operatiu i estava a punt de començar a examinar les primeres inversions previstes per al 2026. Aquest fons pretén mobilitzar capital privat nord-americà i aliat en sectors estratègics com minerals crítics, energia, transport o tecnologia de la informació, àrees que consideren vitals per a la seguretat econòmica i la prosperitat de tots dos països.
La iniciativa no ha nascut de zero. El 30 d’abril del 2025, la Casa Blanca i l’executiu ucraïnès van signar un acord que establia les bases legals d’aquest fons de reconstrucció, un instrument que ha de permetre canalitzar, amb criteris clars de governança i transparència, recursos cap a projectes d’infraestructura, energia i sectors productius que han estat colpejats o paralitzats per la invasió russa.
A més, al setembre del 2025, la DFC i el Govern d’Ucraïna van fer efectiva una contribució inicial de 150 milions de dòlars al fons, amb 75 milions aportats per cada banda, un gest que va ser interpretat com un senyal de compromís ferm amb la recuperació econòmica del país.
Quatre anys de guerra a Ucraïna
Però més enllà dels números i dels mecanismes financers, la trobada de Ginebra posa sobre la taula també un element polític i simbòlic que no es pot obviar. La guerra amb Rússia, desencadenada a gran escala el 24 de febrer del 2022, ha deixat centenars de milers de morts, milions de desplaçats i una destrucció massiva d’infraestructures civils i industrials. La necessitat de rearmar no només l’economia, sinó la mateixa estructura social i institucional d’Ucraïna, està al centre de qualsevol debat sobre futur i estabilitat.
A mesura que les converses avancen, la comunitat internacional observa amb atenció com es defineixen els termes d’aquest paquet econòmic multiliteral. La voluntat declarada és que no sigui un instrument de dependència, sinó un pont cap a un futur de creixement i autosuficiència per a Ucraïna, tot garantint alhora interessos estratègics compartits amb els Estats Units i els seus aliats.
La reunió d’aquest dijous a Ginebra aspira, doncs, a ser aquest punt d’inflexió que converteixi compromisos polítics en aliances econòmiques sòlides, capaces de plantar cara als efectes devastadors de la guerra i de projectar una Ucraïna reconstruïda i integrada dins de l’economia global del segle XXI.