La guerra entre els Estats Units i l’Iran podria haver arribat al seu final, almenys sobre el paper. Tant el president nord-americà, Donald Trump, com les autoritats de Teheran han celebrat un acord que posa fi de manera immediata al conflicte. Tanmateix, les hores posteriors a l’anunci han fet palès que encara hi ha moltes preguntes sense resposta i que la pau proclamada està envoltada d’incerteses.
El missatge més optimista va arribar de la mà de Trump, que va assegurar que el petroli tornaria a fluir amb normalitat i que la regió recuperaria una certa estabilitat. Però, malgrat les declaracions triomfalistes, el memoràndum d’entesa que hauria de regular aquesta nova etapa encara no s’ha fet públic. Això dificulta saber exactament què han pactat les parts i quins compromisos han assumit.
Ormuz: el punt més sensible
Un dels punts més sensibles és l’estret d’Ormuz, una de les vies marítimes més estratègiques del planeta. Per aquest corredor transita aproximadament una cinquena part del petroli mundial, de manera que qualsevol alteració té repercussions immediates sobre els mercats internacionals. Trump va anunciar inicialment la reobertura completa de la ruta i la retirada del bloqueig naval nord-americà. No obstant això, poc després va matisar que aquesta obertura dependria de la signatura definitiva de l’acord prevista per als pròxims dies.
La qüestió és especialment rellevant perquè les diferents versions dels fets han generat confusió. Mentre que els mitjans oficials iranians sostenen que la reobertura es produirà sota condicions acordades per Teheran, els aliats europeus dels Estats Units insisteixen que la navegació ha de ser lliure i sense restriccions. Tot i aquesta manca de claredat, els mercats van reaccionar positivament i el preu del petroli va registrar una caiguda significativa. Els experts, però, adverteixen que recuperar completament la producció energètica de la regió podria requerir mesos a causa dels danys provocats pels atacs i la inseguretat que encara perceben moltes companyies navilieres.
El Líban és un altre dels punts que genera més dubtes. Les autoritats iranianes i el mediador pakistanès, el primer ministre Shehbaz Sharif, asseguren que l’alto el foc inclou tots els fronts oberts, també el territori libanès. Malgrat això, Trump va evitar referir-s’hi explícitament en els seus primers comunicats.
El repte principal
Aquest silenci és especialment significatiu perquè Israel no ha participat directament en les negociacions. El govern de Benjamin Netanyahu manté una confrontació oberta amb els aliats regionals de l’Iran, especialment Hezbollah. De fet, un atac israelià sobre Beirut va estar a punt de frustrar l’anunci de l’acord i va evidenciar la fragilitat de qualsevol intent d’estabilització. La relació entre Trump i Netanyahu també travessa un moment de tensió, després de diverses discrepàncies sobre les operacions militars israelianes al Líban.
Però el principal repte continua sent el programa nuclear iranià. Aquesta va ser, precisament, una de les justificacions principals utilitzades per Washington per intervenir-hi militarment. Malgrat l’acord anunciat, la qüestió nuclear continua sense resoldre’s. Trump manté que l’Iran no podrà disposar mai d’armes nuclears i ja ha advertit que els atacs podrien reprendre’s si les negociacions fracassen.
Per la seva banda, Teheran continua defensant que el seu programa té finalitats exclusivament civils. El futur de les reserves d’urani enriquit acumulades durant els darrers anys serà, previsiblement, un dels aspectes centrals de les converses que començaran aquesta mateixa setmana.
Així, més que una pau definitiva, el que s’ha anunciat és una oportunitat per evitar una nova escalada. El conflicte sembla haver entrat en una pausa, però els desacords sobre la seguretat regional, el Líban i el programa nuclear indiquen que el camí cap a una estabilitat duradora encara serà llarg i complex.