La Unió Europea es prepara per fer un pas històric en la seva política exterior: incloure la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l'Iran (IRGC) en la llista d’organitzacions terroristes del bloc, en resposta a la violenta repressió de les protestes antigovernamentals al país i a altres activitats que Brussel·les considera alarmants. Aquesta decisió ha de ser acordada de manera unànime pels 27 estats membres i compta amb el suport explícit d’Espanya i França, entre d’altres.
El ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació d’Espanya, José Manuel Albares, ha reiterat aquest dijous a Brussel·les el suport de Madrid perquè la UE declarés la Guàrdia Revolucionària com a organització terrorista i imposés “qualsevol altra sanció” pertinent contra el règim de Teheran. Albares ha qualificat la repressió de “cega i indiscriminada”, amb detencions arbitràries i vulneracions de drets fonamentals, especialment contra dones que participen en manifestacions, i va afirmar que no s’han de calibrar les possibles conseqüències diplomàtiques d’aquesta mesura: “La Unió Europea ha de fer servir tots els seus instruments per aturar la repressió”.
Quan podria decidir-se?
La presidenta de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, també ha reafirmat la intenció de la UE de posar la Guàrdia Revolucionària a la llista de terroristes i ha destacat que els ministres d’Afers Exteriors dels 27 estats membres es reuniran aquest dijous, 29 de gener, a Brussel·les per votar aquesta designació. Segons Kallas, si s’aconsegueix la unanimitat, la mesura es podria aprovar el mateix dia, tot i que després s’hauran de completar els passos legals formals per a la seva implementació completa.
A més de la Guàrdia Revolucionària, la UE està a punt d’aprovar noves sancions que podrien incloure prohibicions de visats i congelació d’actius per a 21 entitats estatals i alts funcionaris iranians, incloent-hi l’actual ministre de l’Interior. Aquest paquet busca augmentar la pressió econòmica i política sobre el règim de Teheran i donar suport als moviments populars que lluiten per més llibertats civils.
Espanya i França han emergit com a actors clau dins de la UE. Mentre París ha confirmat que donarà suport a la inclusió de l’IRGC en la llista terrorista, Madrid ha estat una veu persistent a favor de sancions més fermes, argumentant que la repressió a l’Iran exigeix una resposta europea coordinada. Altres països com Alemanya i els Països Baixos també han pressionat en aquesta direcció, tot i que la necessitat d’un acord unànime al Consell de la UE implica converses polítiques intenses fins al moment de la votació.
La posició de l'Iran
L’Iran, per la seva banda, ha advertit de “conseqüències destructives” si la UE avança amb aquesta designació, posant en relleu la profunditat de la crisi diplomàtica i els riscos de tensió bilateral. Tot i això, des de Brussel·les es subratlla que la mesura té tant un objectiu simbòlic com pràctic: condemnar la repressió i limitar l’activitat internacional d’una institució que, segons diversos governs occidentals, té un paper central en l’exportació de violència i repressió.
El debat europeu sobre aquesta qüestió es produeix en un context global de pressió internacional més elevada sobre l’Iran, després que els Estats Units, Canadà i Austràlia ja hagin designat la Guàrdia Revolucionària com a organització terrorista. La decisió de la UE, si s’aprova aquest dijous, podria marcar un punt d’inflexió en la política exterior europea i enviar un senyal contundent sobre la resposta de Brussel·les a les violacions dels drets humans a l’internacional.