Quatre anys i mig després de l'inici de la invasió russa a gran escala, el 24 de febrer del 2022, la guerra continua deixant empremta en la població ucraïnesa més enllà del front. Mentre els combats, els bombardejos i els desplaçaments forçosos condicionen el dia a dia del país, una altra batalla, menys visible, es lliura en l'àmbit domèstic: la de la salut mental. Un de cada tres civils ucraïnesos presenta criteris compatibles amb trastorn d'estrès posttraumàtic (TEPT) o TEPT complex, segons un estudi publicat el setembre del 2026 a la revista científica European Journal of Psychotraumatology.
La investigació, elaborada per un equip internacional d'investigadors vinculat, entre altres institucions, al King's College de Londres, la Universitat de Manchester i la Kyiv School of Economics, es basa en una enquesta telefònica a 2.504 adults residents en territoris sota control del govern ucraïnès. Els resultats estimen que el 25,2% presenta criteris de TEPT i un altre 6% de TEPT complex, una forma de trastorn que pot aparèixer després d'experiències traumàtiques prolongades i afectar també la regulació emocional i les relacions personals.
Les dades que expliquen els traumes
Les dades ajuden a entendre la magnitud de l'exposició al trauma. Més del 70% dels enquestats havia patit bombardejos al seu barri i el 65% havia presenciat destruccions causades per la guerra. A més, el 51,1% tenia algun ésser estimat al front; el 48% havia tingut familiars desplaçats o desapareguts, i el 45,3% havia patit la ferida o la mort d'algun familiar a causa del conflicte. La guerra, per tant, no afecta únicament qui viu a prop de les línies de combat: també colpeja qui espera notícies, ha perdut la llar o viu pendent de la seguretat dels seus.
L'impacte psicològic, a més, no parteix de zero. El conflicte al Donbàs i l'annexió russa de Crimea el 2014 ja havien deixat una societat marcada per anys d'inseguretat. La invasió a gran escala va ampliar aquesta exposició i va multiplicar els factors d'estrès: separacions familiars, pèrdua de feina, destrucció d'habitatges i incertesa sobre el futur.
Radiografia de la salut mental
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja advertia, en una avaluació publicada el juliol del 2025, que més del 70% dels enquestats havia experimentat símptomes d'ansietat, depressió o estrès intens durant l'any anterior. Malgrat això, només una de cada cinc persones havia buscat ajuda professional. Són indicadors diferents dels del nou estudi, però dibuixen un mateix escenari de pressió psicològica generalitzada i dificultats d'accés a l'atenció.
Els investigadors també assenyalen que els resultats són una fotografia de la salut mental en un conflicte encara actiu, no una evolució longitudinal dels símptomes. A més, l'enquesta no inclou la població dels territoris sota ocupació russa, fet que limita l'abast de les estimacions.
La reconstrucció d'Ucraïna, doncs, no dependrà només de reparar infraestructures, habitatges i ciutats. També haurà d'afrontar les conseqüències emocionals d'una guerra prolongada. Per a milions de persones, recuperar la normalitat no serà simplement tornar a casa, sinó tornar a sentir-se segures.