La població d'Ucraïna va rebre diumenge a la nit alertes falses sobre una suposada amenaça nuclear i química a través de l'aplicació oficial d'avisos aeris. No era cert. Hores després, Rússia també denunciava un ciberatac contra la seva aplicació d'emergències, que havia difós missatges falsos sobre el llançament de caps nuclears contra totes les regions del país. Dos incidents separats, amb poques hores de diferència, que han posat de manifest fins a quin punt la guerra també pot arribar als telèfons mòbils i convertir les eines d'informació ciutadana en instruments de desinformació.
A Ucraïna, les primeres notificacions falses van aparèixer cap a les 22.47 h de diumenge. L'aplicació Air Alert, utilitzada per avisar la població dels atacs aeris, va mostrar alertes de nivell màxim sobre possibles riscos radioactius, amenaces químiques i combats als carrers de Kíiv. Un dels missatges, escrit en rus, va despertar sospites entre els usuaris. La Força Aèria ucraïnesa va advertir que l'aplicació probablement havia estat compromesa i va desmentir expressament qualsevol amenaça radioactiva.
Els serveis d'emergència van demanar als ciutadans que estiguessin pendents dels avisos emesos pels altaveus i que no obrissin enllaços procedents de fonts desconegudes. També van assegurar que el sistema nacional d'alertes continuava funcionant amb normalitat.
"Ciberatac massiu" a Rússia
A Rússia, el Ministeri de Situacions d'Emergència va denunciar poques hores després un "ciberatac massiu" contra la seva aplicació mòbil, que hauria permès als pirates distribuir informació falsa entre els usuaris. Els missatges alertaven del llançament de caps nuclears contra totes les regions del país. Les autoritats van anunciar que treballaven per corregir la vulnerabilitat i recuperar el funcionament habitual de l'aplicació.
Uns 90 minuts després, però, el mateix ministeri va voler rebaixar la preocupació i va remarcar que la intrusió no havia afectat el sistema públic d'alertes. Segons les autoritats russes, els canals principals per advertir la població continuaven sent les sirenes, els altaveus, els missatges SMS i les emissions de ràdio i televisió. L'aplicació atacada, van precisar, era únicament un servei complementari d'informació.
De moment, no hi ha proves que els dos incidents formin part d'una mateixa operació coordinada, ni s'ha pogut determinar de manera independent qui hi ha al darrere. La coincidència temporal, però, arriba en un context de confrontació militar i digital sostinguda entre Moscou i Kíiv, en què els ciberatacs i la desinformació s'han convertit en una altra dimensió del conflicte.
L'impacte psicològic dels atacs
Més enllà de l'abast tècnic de les intrusions, els episodis posen sobre la taula una qüestió especialment delicada: la confiança de la població en els sistemes d'alerta. En un país on els ciutadans consulten constantment el mòbil per saber si han de refugiar-se d'un atac, una notificació falsa pot generar moments de pànic i confusió.
La paradoxa és inquietant: les aplicacions dissenyades per protegir la població poden convertir-se, si són manipulades, en una nova font d'alarma. En una guerra en què la informació també és un camp de batalla, erosionar la confiança ciutadana pot ser una forma més de desestabilització.