Les constants fanfarronades nuclears del Kremlin podrien haver tingut finalment un efecte inesperat a Washington. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ordenat el restabliment de les proves d’armes nuclears nord-americanes, després d’anys d’inactivitat en aquest àmbit. “A causa dels programes de prova d’altres països, he donat instruccions al Departament de Guerra perquè comenci a provar les nostres armes nuclears en igualtat de condicions”, ha escrit Trump dijous en una publicació a les seves xarxes socials. No ha quedat clar si es tracta d’una prova d’armes nuclears pròpiament dita o d’un sistema amb capacitat nuclear. L’anunci s’ha produït poc abans d’una reunió prevista amb el president xinès, Xi Jinping, a Corea del Sud.
L’ordre de Trump arriba només hores després que el president rus, Vladímir Putin, assegurés que Rússia ha provat amb èxit el torpede submarí Posidó, una arma experimental de propulsió nuclear amb un abast superior als 9.000 quilòmetres. Durant una visita a un hospital militar de Moscou, Putin va descriure el nou armament com a “únic al món” i “impossible d’interceptar”.
A més, el líder rus ha deixat entreveure el desplegament imminent del míssil intercontinental Sarmat, conegut popularment com a Satan 2, considerat el sistema de llançament nuclear més poderós desenvolupat fins ara. Es tracta de la segona vegada en una setmana que Putin es vanagloria de noves armes de destrucció massiva, en un moment en què el tractat de desarmament nuclear Nou START –vigent des del 2011– expirarà el febrer de 2026.
Dies abans, el Kremlin també havia anunciat la prova reeixida del míssil de creuer Burevestnik, alimentat per energia nuclear i capaç, segons Moscou, de volar durant hores o dies a distàncies pràcticament il·limitades. Experts militars occidentals, però, qüestionen la viabilitat tècnica i la seguretat d’aquest tipus d’armes, que podrien resultar altament inestables i contaminants.
Una escalada de gestos i missatges
Per al Kremlin, aquestes demostracions no són tant una amenaça militar directa com una eina de pressió diplomàtica. Rússia busca reforçar la seva posició en el conflicte d’Ucraïna i reclamar atenció davant del debat a Occident sobre l’enviament de míssils Tomahawk de llarg abast a Kíiv, que podrien amenaçar objectius dins del territori rus.
El moment escollit per a les últimes declaracions de Putin —just quan el diàleg amb Washington es troba encallat— sembla especialment calculat. Tanmateix, la reacció de Trump ha estat inesperada: en lloc d’optar per la contenció, el president nord-americà ha decidit respondre amb la mateixa moneda.
En declaracions als periodistes a bord de l’Air Force One, Trump va criticar la insistència de Putin en continuar la guerra a Ucraïna: “Hauria de posar fi a aquesta guerra, que hauria d’haver durat una setmana i ja porta quatre anys. Això és el que hauria de fer, en comptes de provar míssils”, ha afirmat.
Una nova etapa de tensió nuclear?
Amb aquesta decisió, la Casa Blanca trenca dècades de contenció i envia un missatge que pot marcar un punt d’inflexió en la política de seguretat global. El precedent més proper data de finals de la Guerra Freda, quan Washington i Moscou van acordar posar fi a les proves nuclears com a part d’un esforç per reduir riscos i promoure l’estabilitat estratègica.
Ara, però, el món sembla tornar a una dinàmica de competició i desconfiança entre potències. El que el Kremlin podria haver concebut com un gest simbòlic per reforçar la seva narrativa sobre Ucraïna ha acabat, potser, empentant el planeta cap a una nova era de perill nuclear, més incerta i volàtil que mai.