Ja han passat onze anys des de la gran tragèdia de Germanwings. El 24 de març del 2025, el copilot del vol 9525 d'aquesta companyia que connectava Barcelona amb Düsseldorf va estavellar la nau contra els Alps francesos i va matar tots els passatgers i tripulants que anaven a bord. Ara, una trentena d'afectats de les víctimes que van morir en la tragèdia han demandat l'Estat alemany per demanar una indemnització. Segons informa l'Audiència Territorial de Braunschweig, que dirimirà el cas, la demanda va dirigida contra l'Oficina Federal de Transport Aeri, dependent del Ministeri de Transport i Infraestructura Digital. La vista oral del judici tindrà lloc aquest mateix estiu, el pròxim 28 d'agost. Ara bé, aquesta demanda podria tenir un recorregut, ja que el tribunal ha advertit als familiars que és possible que la seva demanda sigui desestimada. Segons expliquen, aquests afectats tenen dret a reclamar una indemnització a l'aerolínia d'aquell vol fatídic. Això, però, fa que no ho puguin reclamar a l'Estat.
Concretament, reclamen compensacions d'entre 110.000 i 500.000 euros, per no haver supervisat de forma adequada la salut psíquica del copilot que va estavellar l'aeronau. Segons argumenten els familiars, les regulacions existents per a la vigilància i supervisió dels pilots no es van complir. El 2020, l'Audiència d'Essen, va rebutjar una demanda contra Lufthansa (entitat a la qual pertany Germanwings), argumentant que l'aerolínia no era la responsable de supervisar l'aptitud per volar dels tripulants. Cal recordar que el copilot va aprofitar que el capità de la nau havia abandonat la seva posició per anar al lavabo per estavellar l'avió contra les muntanyes. L'empresa va pagar 10.000 euros a cada familiar directe de les víctimes i 25.000 als seus hereus legals.
Les víctimes d'aquell accident
Entre les víctimes hi havia 70 ciutadans alemanys i 40 persones d’origen català i valencià, a més de passatgers d’altres nacionalitats. Així, hi havia veïns de Cornellà de Terri, Banyoles, Amer, Olot, Girona, Sant Cugat del Vallès, Mollet del Vallès, Badalona, Argentona, Tiana, Premià de Mar, Mataró, Barcelona, Pallejà, Sant Just Desvern, Sabadell, Sitges, Tona, Reus, Lleida i Torrent (País Valencià). La majoria de les víctimes es desplaçaven a Alemanya per motius professionals, però en aquella tràgica llista també hi havia grups familiars i menors d’edat. Per exemple, van morir de 16 estudiants alemanys d’un programa d’intercanvi d’un institut de Llinars del Vallès i la cantant d’òpera Maria Radner, que tornava d’una actuació al Gran Teatre del Liceu.