Milers de persones s'han manifestat al centre de Berlín per protestar contra Olaf Scholz, Ursula von der Leyen, la Unió Europea, l'OTAN, les sancions a Rússia i les pujades de preus del gas i l'energia. La concentració ha estat organitzada pel partit d'extrema dreta AfD (Alternativa per Alemanya) per denunciar la política energètica del govern d'Olaf Scholz i la inflació. S'esperaven que hi participessin prop de 500 persones, però finalment la portaveu de la policia, Anja Dierschke, ha informat que havien participat més de 10.000 persones. La manifestació ha acabat amb 28 persones detingudes per enfrontaments contra diversos grups de contramanifestants, uns 1.400 distribuïts en diferents punts de la marxa per tractar de bloquejar-la. A catorze dels detinguts se'ls va obrir expedient de denúncia per delictes de danys o per l'ús de símbols d'organitzacions anticonstitucionals. Al capdavant de la manifestació han desfilat l'europarlamentària Beatriz von Storch i el líder local d'AfD, Dennis Hohloch, portant una pancarta sota el lema 'tardor calenta sí, habitacions fredes no'.
Al llarg de la manifestació s'han pogut veure banderes anticonstitucionals i salutacions nazis, símbols completament prohibits a Alemanya i que, en molts casos són condemnats amb penes de presó. Ho tracta el Codi Penal amb una reglamentació detallada i de gran complexitat, que intenta recollir totes les casuístiques. Segons l'article 86 del Codi Penal alemany, està totalment prohibida l'esvàstica, la salutació hitleriana, l'himne del Partit Nazi i l'ús o distribució de símbols i cançons nazis, així com la imatge d'Adolf Hitler.
Saftigen Hitlergruß bei der #AfD-Demo in #Berlin in Video eingefangen. "Ganz Berlin liebt die AfD", schreit die junge Frau dabei Gegendemonstranten zu. #b0810 pic.twitter.com/PETdk4Fkbd
— Annika Leister (@AnnLei1) October 8, 2022
El pla d'ajudes energètiques de Scholz
El canceller alemany, Olaf Scholz, s'ha defensat de les crítiques entorn el seu pla d'invertir 200.000 milions d'euros per limitar els preus de l'energia a Alemanya i el seu impacte per als ciutadans. Després d'una reunió informal dels líders de la Unió Europea a Praga aquest divendres, el canceller va admetre que va tractar la qüestió "per dissipar malentesos" que s'havien produït i va argumentar que és una mesura "imprescindible" i similar a les que han adoptat altres països europeus.
El pla de Scholz té com a objectiu "alleujar als ciutadans, els jubilats, les famílies, els estudiants, les empreses", va insistir, i "encaixa molt bé" amb els programes implementats per altres Estats, entre els quals va citar a Itàlia, Espanya, França i Països Baixos. "Alemanya és un país industrialment fort. Podem fer-ho. Tenim en compte normalment l'estabilitat financera per a poder actuar precisament en situacions de crisis", va assegurar i davant la insistència de la premsa va replicar que "ningú té res en contra".
Possible ruptura del mercat europeu
El pla de 200.000 milions d'euros per abaratir la factura de la llum del govern alemany ha fet ressorgir el temor al fet que les ajudes estatals per a fer front a la crisi energètica desequilibrin la competència en el mercat únic per a avantatge dels països amb economies més potents. L'anunci ha estat rebut amb crítiques, més o menys dures, de diversos socis de la Unió Europea i amb crides a la solidaritat per evitar una carrera de subsidis que afavoreixi a les empreses d'uns certs països i aprofundeixi la bretxa econòmica en el bloc.
"Per a aquest repte comú necessitem una resposta comuna i coordinada que no comprometi la fortalesa fonamental europea: el nostre mercat únic", ha dit la vicepresidenta de la Comissió Europea de Competència, Margrethe Vestager, assegurant que els seus serveis vigilaran que qualsevol ajuda nacional compleixi les normes europees i el seu "impacte sobre la igualtat de condicions". "Crec que les reaccions al paquet alemany han estat exagerades, però la fragmentació és un risc seriós", apunta el director del centre d'estudis Bruegel, Jeromin Zettelmeyer, per a qui el principal perill de divisió és que els països tanquin els seus mercats nacionals d'energia o aprovin subsidis que augmentin la demanda de gas i, per tant, el preu.