ÚLTIMA HORA | Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna
Tercera setmana d'invasió i les forces armades russes no aconsegueixen controlar Kíiv. Lluny d'assolir la victòria amb un atac llampec, i malgrat la proximitat de l'exèrcit rus a la capital d'Ucraïna, la resistència ucraïnesa ha demostrat fins ara la seva força a l'hora d'impedir l'encerclament de Kíiv. Segons els experts, la mobilització militar ha estat tan gran (la més gran des de la Segona Guerra Mundial) i l'organització és tan caòtica, que Rússia es veu obligada a aturar les seves operacions aproximadament cada 100 hores de combat per reagrupar-se. D'aquesta manera, no s'espera que l'exèrcit rus intenti un setge de la capital en les pròximes hores. En les darreres jornades, Rússia no ha fet un avenç significatiu per fer caure la capital a cap costat del riu Dniéper. Pel nord-oest, des d'on els russos estarien més a prop de la ciutat (uns 20 km), el comboi quilomètric aturat en el fang no dona senyals d'avançar, i continua sent presa fàcil dels atacs de l'exèrcit ucraïnès. Pel nord-est, està previst que Moscou llanci un atac per intentar capturar la ciutat de Sumi, un punt clau en el qual la resistència estaria destruint amb èxit els vehicles que transporten subministrament a les tropes russes. Al sud de la capital, els russos estarien intentant controlar l'autopista d'entrada a Kíiv. Tot plegat atorga encara més temps a la ciutat per preparar-se contra una ofensiva. 

Kíiv resisteix

L'atac 'imminent' contra la capital d'Ucraïna ja no sembla tan a prop. Sembla que la nova estratègia de Rússia consisteix a escanyar lentament la capital per tots els costats i sembrar el terror entre la població civil per forçar la caiguda del govern. Segons les autoritats ucraïneses, Kíiv només podria aguantar dues setmanes si l'exèrcit rus encercla la ciutat. Pel que fa a la guerra psicològica, la moral dels reclutes russos amb poca experiència estaria minvant per moments, davant la falta d'organització generalitzada, les baixes temperatures, les escasses provisions, i el gran nombre de baixes i captures que estan patint. Per contra, la propaganda del govern ucraïnès reflecteix la fortalesa del seu esperit; els líders del país no deixen de donar la cara a les xarxes socials i d'enviar missatges d'esperança amb un somriure. Vet aquí un vídeo d'ahir dissabte on els assessors més pròxims al president, Volodímir Zelenski, es passegen per Kíiv:

Fins i tot el mateix Zelenski s'ha deixat veure aquest diumenge, malgrat les preocupacions per la seva seguretat, en les visites que ha fet als hospitals militars per atorgar honors als soldats ferits. Des del punt de vista comunicatiu, Putin no és un rival comparable.

Sense forces

Les tàctiques de guerrilla que tenen per objectiu deixar els russos sense material i provisions també estarien donant els seus fruits. Algunes fonts suggereixen que els soldats estarien assaltant supermercats i vehicles humanitaris per alimentar-se. Paral·lelament, l'exèrcit ucraïnès també s'està anotant èxits a l'hora de sabotejar l'entrada de forces i subministrament pel nord-est gràcies a la resistència de la ciutat de Sumi. En aquesta zona Rússia està sent víctima d'emboscades humiliants com aquesta:

 

Pel que fa al cor i les ments de la població civil, un factor extremadament important que Putin també hauria calculat malament, sembla que Rússia esperava mobilitzar els ciutadans prorussos contra el govern de Zelenski. Moscou hauria sobreestimat la resistència ucraïnesa, que es manifesta contra les forces invasores en diverses ciutats ocupades.

 

Per contra, sembla que els russos estarien anant a la desesperada a les ciutats més poblades, amb forts bombardejos sobre edificis i hospitals, foc contra els civils i, segons alguns analistes, la possible entrada d'armes de destrucció massiva per terroritzar la població. Aquesta estratègia s'oposa totalment al que semblava que era el pla inicial de Putin per fer caure Zelenski; ara sembla molt improbable que la població es posi del costat de Rússia després de les atrocitats que inunden les xarxes socials. Arribats a aquest punt, cal preguntar-se quins són els propòsits reals de Moscou en aquesta guerra i si els pot arribar a assolir de manera realista. Fins i tot en cas d'aconseguir la victòria en el sentit militar, sembla difícil de creure que la població acceptarà el control de Rússia. Les imatges de la destrucció indiscriminada de la ciutat de Mariúpol, una ciutat que en principi tenia un cert nivell de suport a Rússia, on els corredors humanitaris han fracassat i la població civil no té aigua, menjar, llum ni calefacció, ho il·lustren: