L'exèrcit d'Israel ha reconegut aquest dimecres, dos anys després dels fets i per primera vegada, haver disparat el gener de 2024 contra el vehicle en el qual viatjava la nena Hind Rajab i la seva família, en un acte que va acabar amb la vida de l'infant de cinc anys i la seva família a la Franja de Gaza. Arran d'això, l'exèrcit indica que s'ha obert una investigació penal per part de la Fiscalia Militar del país per esbrinar més informació sobre els trets que es van disparar per part dels militars contra el vehicle i, posteriorment, l'ambulància que va intervenir per assistir-lo. El mateix organisme de la justícia militar ha pres decisions sobre investigar o no quatre altres atacs, entre ells els bombardejos contra un comboi de l'ONG World Central Kitchen que dirigeix el xef espanyol José Andrés l'abril del 2024 i en el qual van morir set treballadors humanitaris. En aquest darrer cas, l'informe revela que la Fiscalia va decidir no obrir una investigació penal ni prendre més mesures contra els involucrats més enllà de les ja executades.
Per primer cop, l'exèrcit israelià admet que va disparar contra el vehicle en el qual viatjaven la nena i la seva família, però insisteix a dir que la seva presència en aquella zona contravenia una ordre militar als residents d'aquella zona de la ciutat de Gaza. "Les conclusions de la investigació indiquen que les tropes de les FDI (Forces de Defensa d'Israel, l'exèrcit) van disparar contra un vehicle que s'hi acostava", recull un informe de les forces armades sobre aquest i quatre atacs més coneguts internacionalment, que identifica el cotxe com el dels familiars de la nena de cinc anys, els Hamada. És la primera vegada que l'exèrcit, que fins ara sostenia que no hi havia tropes a la zona de l'atac, reconeix amb una investigació haver-lo perpetrat.
Nou persones van morir, inclosa Hind Rajab
Cinc persones van morir en el tiroteig inicial i dues van sobreviure: Hind i la seva cosina, Layan Hamada, de 15 anys. "En les hores immediatament posteriors als trets, després d'una trucada telefònica a les autoritats de rescat, en la qual dues noies van participar i després només Hind, es va coordinar el moviment d'una ambulància de la Mitja Lluna Roja palestina per evacuar les baixes", relata l'informe. El text, però, evitar mencionar que si Hind va continuar la trucada amb els serveis d'emergència sola, va ser perquè Layan va morir en un segon tiroteig contra el cotxe. Segons una investigació de Forensic Architecture, abans que en la connexió telefònica s'escolti l'onada de trets que l'hauria mort, es pot sentir a Hamada dient que "estan disparant-nos, tinc el tanc al costat". El cotxe tenia 335 forats de bala, segons l'estudi de Forensic Architecture. Hind Rajab va estar més de tres hores al telèfon fins que es va perdre la connexió.
I, tot i que l'exèrcit indiqui que es va coordinar el moviment dels rescatistes cap a la zona del tiroteig, quan l'ambulància de la Mitja Lluna Roja palestina va arribar per socórrer les nenes, es va disparar un míssil contra el vehicle, tot matant dos dels paramèdics. Les FDI, però, no reconeixen haver bombardejat el vehicle d'emergències, però sí que l'inclouen juntament amb els tirotejos com a part dels indicis que permeten l'obertura de la investigació penal. L'exèrcit atribueix la mort de les nou persones de la família Hamada a un error de coordinació amb la Mitja Lluna Roja palestina.
També s'investigarà la mort i enterrament de 15 treballadors humanitaris
Entre les altres quatre situacions sobre les quals s'ha resolt, la Fiscalia Militar també ha decidit investigar penalment l'atac de l'exèrcit israelià contra diverses ambulàncies de la Mitja Lluna Roja, un camió de bombers i un cotxe de les Nacions Unides a Tal al Sultan, al sud de la Franja, el març de 2025, durant el qual es van assassinar 15 persones. Tanmateix, el text presentat per l'exèrcit assegura que "les tropes del terreny, que es trobaven en posició d'emboscada, van disparar contra un vehicle que van identificar com a pertanyent a Hamàs".
Primer, les tropes van disparar contra un comboi de cinc ambulàncies (senyalitzades i il·luminades) de la Mitja Lluna Roja. Quinze minuts després van obrir foc novament contra el camió de bombers i l'ambulància que van arribar per assistir les primeres víctimes. Quan va arribar un últim vehicle, pertanyent a la UNRWA, van tornar a disparar. En total van morir 15 persones entre rescatistes i paramèdics, de les quals l'exèrcit sosté que sis pertanyien a Hamàs. "Després de constatar que els trets realitzats durant l'incident susciten una sospita raonable de conducta delictiva, s'ha decidit que la policia militar iniciï una investigació penal sobre l'incident", recull el comunicat.
L'informe de l'exèrcit avalua també dos atacs de les tropes a Metges Sense Fronteres: un contra una de les seus a Khan Yunis el 2024, en què van morir dos dels seus treballadors; i un altre contra un dels seus combois a la ciutat de Gaza el novembre de 2023. En cap dels casos, malgrat reconèixer "morts tràgiques" o una actuació de les tropes sense la deguda informació, es va obrir una investigació penal.
L'atac contra WCK, lliure de càrrecs tot i la mort de set persones
Sobre el bombardeig contra el comboi de WCK, l'informe de l'exèrcit israelià indica que la Fiscalia Militar ha determinat que les decisions d'aquell dia dels comandants "no van suscitar sospites raonables de conducta delictiva". Segons l'exèrcit d'Israel, les tropes van atacar el comboi perquè van creure, erròniament, que a dins hi havia "operatius militars de Hamàs", en confondre amb membres d'aquest grup islamista persones desarmades que havien pujat als vehicles. El xef José Andrés, que dirigeix l'ONG, ha considerat que la decisió de les FDI "és errònia i dolorosa". "No hi va haver excusa per als atacs contra el nostre equip. No hi ha excusa per a cap atac contra treballadors humanitaris. Mai oblidarem els nostres amics, els nostres herois, que van perdre la vida a Gaza", escriu l'empresari en un missatge a la xarxa social X.
L'ONG ha emès el seu propi comunicat en el qual condemna "enèrgicament" la versió del fiscal sobre la mort dels set treballadors i que discrepa "profundament" sobre la decisió. WCK explica que les tropes israelianes "sabien que el nostre equip a Gaza estava desarmat i no representava cap amenaça. Tenien una visió clara dels nostres vehicles humanitaris, clarament identificats, durant els prolongats i múltiples atacs aeris. Coneixien per endavant els moviments, la identitat i les activitats del nostre equip". Per aquestes raons, assegura que continuarà exigint "veritat i justícia" i "una comissió independent que investigui els atacs aeris".