Les execucions arreu del món van assolir el 2025 la xifra més alta registrada des del 1981, segons l’últim informe anual d’Amnistia Internacional sobre l’aplicació global de la pena de mort. L’organització documenta almenys 2.707 execucions en 17 països, un augment del 78% respecte a les 1.518 registrades el 2024. L’informe, titulat Condemnes a mort i execucions 2025, atribueix aquest increment “a uns pocs governs decidits a exercir el seu poder mitjançant la por”. Entre els principals executors hi figuren la Xina —tot i que no es disposa de dades oficials exactes— i l'Iran, que va doblar el nombre d’execucions. Gairebé la meitat de totes les execucions registrades al món, un 46%, estaven vinculades a delictes relacionats amb el tràfic de drogues. Tot i això, no es va tenir constància d'execucions ni de condemnes a mort a Europa.

L’Iran va ser el principal responsable d’aquest increment global, amb almenys 2.159 execucions el 2025, més del doble de les registrades l’any anterior, segons les dades d’Amnistia Internacional. També van augmentar notablement les execucions a l'Aràbia Saudita, que va arribar a almenys 356 casos i va recórrer àmpliament a la pena de mort per delictes relacionats amb les drogues. En altres països, les execucions gairebé es van triplicar a Kuwait, passant de 6 a 17, mentre que pràcticament es van duplicar a Egipte (de 13 a 23), els Estats Units (de 25 a 47) i Singapur (de nou a 17). Tot i això, l’organització adverteix que el recompte global no inclou les milers d’execucions que considera que continuen produint-se a la Xina, el país que situa com el principal executor del món.

La secretària general d’Amnistia Internacional, Agnès Callamard, ha atribuït aquest increment a “un grup reduït i aïllat d’Estats disposats a dur a terme execucions costi el que costi”, malgrat que, segons ha remarcat, la tendència global continua avançant cap a l’abolició de la pena de mort. Callamard ha assenyalat directament països com la Xina, l’Iran, Corea del Nord, l’Aràbia Saudita, el Iemen, Kuwait, Singapur i els Estats Units com a exemples d’aquesta “minoria vergonyosa” que, segons denuncia, utilitza la pena capital “com una arma per infondre temor, sufocar la dissidència i exhibir el poder de les institucions estatals sobre persones desafavorides i comunitats marginades”.

Un 46% de les execucions per la “guerra contra les drogues”

Segons Amnistia Internacional, l’enduriment de les polítiques de la denominada “guerra contra les drogues” ha estat un dels principals factors darrere l’expansió de la pena de mort durant el 2025. Gairebé la meitat de les execucions registrades al món —1.257 casos, un 46% del total— van estar relacionades amb delictes vinculats al narcotràfic, especialment a l'Iran, amb 998 execucions, i a l'Aràbia Saudita, amb 240. També se’n van registrar a Kuwait, Singapur i la Xina. L’informe alerta, a més, que alguns governs han començat a ampliar legalment l’abast de la pena capital per incloure aquest tipus de delictes, com és el cas d’Algèria, Kuwait o les Maldives. Paral·lelament, Burkina Faso ha aprovat un projecte de llei per reinstaurar la pena de mort en delictes com “alta traïció”, “terrorisme” o “espionatge”, mentre que Txad ha creat una comissió per estudiar també el possible retorn de la pena capital al país.