Joshua Schulte, un enginyer informàtic que va treballar per a l'agència d'intel·ligència (CIA) dels EUA, ha estat condemnat a 40 anys de presó per filtrar documents secrets a Wikileaks i posseir material pornogràfic infantil, entre altres delictes, segons documents judicials. Schulte, de 35 anys, es va declarar culpable el 2022 de les acusacions relacionades amb la filtració de documents classificats de la CIA, un cas conegut com a Vault 7 i considerat el robatori d'informació més gran patit per l'agència d'intel·ligència dels EUA, que ho va definir com un "Pearl Harbor digital".
El nom de Vault 7 l'hi va donar l'organització encapçalada pel periodista australià Julian Assange, que és a presó al Regne Unit a l'espera que es decideixi sobre una petició d'extradició dels EUA, per haver tret a la llum milers de documents secrets de diversos països. Si Assange posa un peu als Estats Units afronta un procés judicial en el qual se'l jutjaria per 18 delictes d'espionatges i intrusió informativa per les publicacions que el portal WikiLeaks va filtrar sobre els crims de guerra nord-americans a l'Iraq i l'Afganistan. En total, Assange podria trobar-se amb una condemna de 175 anys de presó.
Condemnat per múltiples càrrecs
L'enginyer informàtic ha estat sentenciat a 40 anys de presó pel jutge de districte Jesse M. Furman, que en la sentència dictada aquest dijous va afirmar que el dany causat pel condemnat "va ser enorme". Schulte ha estat condemnat per càrrecs d'espionatge, pirateig de computadores i per mentir a agents policials federals sobre el lliurament de material classificat a Wikileaks, a més de desacatament a la justícia, fals testimoni i possessió de material pornogràfic infantil.
El cas Vault 7 va revelar activitats de la CIA fora dels EUA mitjançant espionatge de telèfons intel·ligents i ús d'aparells de televisió com gravadors. Segons el jutge Furman, Schulte va continuar cometent delictes a la presó, doncs va provar de filtrar més documents classificats i va amagar en un arxivament ocult de la seva computadora imatges d'abusos sexuals a nens.
Per la seva part, el cas d'Assange encara no es pot donar per tancat i ja han passat prop de 13 anys des que WikiLeaks va publicar les filtracions de documents estatals més gran de la història. El contingut d'aquests documents assenyalava directament a l'exèrcit dels Estats Units i a les seves actuacions cruels i desproporcionades a l'Orient Mitjà. La publicació d'aquests documents va fer que Assange fos reconegut i admirat per tot el món, tanmateix, també el van posar en el punt de mira dels Estats Units, ja que els draps més bruts del seu exèrcit quedaven al descobert. La justícia nord-americana no va tardar a titllar-lo de traïdor i Assange va acabar demanat asil polític a l'ambaixada de l'Equador a Londres.