"Vinc de Gdansk. El maig de 1939, un polític francès, futur col·laboracionista nazi, preguntava a les pàgines de la premsa francesa: 'per què morir per Gdansk?'. Pocs mesos després va morir tota Europa. A aquells que avui diuen 'aquesta no és la nostra guerra', els recordo aquesta lliçó de la història". Així alertava aquest dijous el primer ministre de Polònia, Donald Tusk, els seus socis europeus, demanant-los que obrissin els ulls, que Europa ja està en guerra, en una "guerra híbrida". "Tothom ho ha d'entendre d'una vegada", deia. No han passat ni 24 hores fins que un dels actuals líders del Vell Continent, Emmanuel Macron, ha reaccionat. El president francès ha advertit que la naturalesa de l'"agressivitat russa" i de les seves amenaces a Europa "està canviant", motiu pel qual ha demanat al seu govern que elabori un "pla de protecció" de les infraestructures crítiques al país.
És creixent a Europa la preocupació d'un augment dels atacs russos per posar a prova el suport a Ucraïna i el compromís de defensa mútua a l'OTAN. Precisament aquest divendres, Macron ha reunit els caps dels principals partits polítics a França per abordar la situació internacional i el seu impacte en la seguretat i l'energia a França. L'escenari ha estat l'Elisi, des d'on el president ha assegurat que, "en les últimes setmanes, l'amenaça híbrida russa contra els europeus i França s'ha intensificat", i ha constatat que el Kremlin ha multiplicat des de l'estiu els atacs i incidents.
"Rarament he sentit un vertigen com aquest". Aquesta ha estat la reacció del líder del Partit Radical d'Esquerra, Guillaume Lacroix, en sortir d'una reunió que s'ha allargat durant gairebé tres hores. "Vertigen de la gravetat de les situacions a l’Orient Mitjà i a Ucraïna, de la bogeria depredadora que porta el món al caos. Vertigen dels riscos i conseqüències sobre la nostra seguretat, la nostra economia, el nostre poder adquisitiu", ha continuat. La seva conclusió ha estat que "França ha de ser més que mai forta" i que "tothom ha de contribuir-hi".
Mesos de provocació
Són múltiples els casos de provocació russa. Entre els més recents hi ha l'atac amb drons contra un tren que connectava Kíiv amb Varsòvia, un intent d'atemptat a l'aeroport de Leipzig, el llançament d'un coet a prop d'una fragata danesa i diverses incursions a l'espai aeri de països europeus. Aquesta realitat fa necessari un reforç de la vigilància davant de les "amenaces híbrides", ha dit Macron, que ha assenyalat que el govern ha de preparar un pla de protecció de les infraestructures crítiques i dels centres més sensibles de la base industrial i tecnològica de defensa de França davant de possibles atacs amb drons i ciberatacs.
"La intenció és intimidar-nos i erosionar el nostre suport a Ucraïna, però el resultat serà exactament el contrari. No ens sentim intimidats perquè sabem que la nostra seguretat avui i demà està en joc a Ucraïna", ha declarat Macron. A més, ha avançat que França convocarà una reunió del G7 per debatre sobre energia i plantejar la qüestió de les reserves de gas a la Comissió Europea. "En les pròximes setmanes, tindrem una reunió dedicada a aquests temes, tant per enfortir la cooperació com per evitar tensions innecessàries entre els països del G7 i els nostres principals socis", ha dit.
Face à la dégradation de la situation internationale, j’ai réuni les chefs de parti représentés au Parlement pour faire le point. https://t.co/r7lO9fB6aL
— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) September 18, 2026