Tusk alerta de "provocacions molt més perilloses" de Rússia a Europa en els mesos vinents

El primer ministre polonès, Donald Tusk, ha advertit aquest dijous que Rússia ja està lliurant una "guerra híbrida" contra Polònia i que les provocacions poden anar a més. En un discurs al Parlament amb motiu del 87è aniversari de la invasió soviètica del 1939, i després dels últims incidents registrats al país, Tusk ha assegurat que Moscou "no necessita travessar la nostra frontera" perquè ja actua mitjançant drons, sabotatges i desinformació a internet. Segons ha explicat, les avaluacions d'intel·ligència apunten a "plans per a atacs híbrids amb drons i míssils" contra països que donen suport a Ucraïna, inclosa Polònia, unes informacions que ha qualificat de "molt coherents i convincents". El primer ministre ha anticipat provocacions "molt més perilloses" que les viscudes fins ara i ha advertit que Rússia podria presentar eventuals atacs com a "accidentals" per intentar debilitar la determinació de l'OTAN a l'hora d'activar els mecanismes de defensa previstos en el tractat.

L'objectiu del Kremlin és erosionar la cohesió interna de l'OTAN i alimentar la idea que l'article 5, que estableix la defensa col·lectiva, és "més teòric que pràctic", diu Tusk. Segons el mandatari polonès, no tots els dirigents occidentals comparteixen el mateix grau de compromís amb Polònia, Lituània, Letònia o Estònia i ha alertat que hi ha forces polítiques europees que "actualment estan guanyant força i influència" i que, a parer seu, busquen arguments per evitar una implicació militar. "No morirem per Polònia; no morirem per Letònia o Lituània", ha resumit sobre el plantejament que atribueix a aquests sectors.

Durant els últims mesos, Estònia, Lituània, Polònia, Moldàvia, Dinamarca i més països han notificat incidents amb Rússia, des d'incursions en l'espai aeri nacional fins a actes de sabotatge a internet. En aquest sentit, Tusk ha advertit que el Kremlin podria repetir aquest tipus d'incidents per projectar, amb el pas del temps, una imatge cada cop més clara de la "impotència de l'OTAN". Davant d'aquest escenari, ha reclamat que qualsevol qüestió relacionada amb la seguretat fronterera, l'espai aeri o la protecció de la població es gestioni "amb una sola veu" i amb decisions conjuntes. "Hem de superar aquesta prova, tots nosaltres, tant els polítics com la nació en conjunt", ha afirmat. El primer ministre també ha advertit que la ciutadania exigirà responsabilitats als seus dirigents si no estan a l'altura del repte i ha insistit que "tothom ho ha d'entendre d'una vegada".

Tusk ha defensat que aquesta mateixa exigència de compromís obliga Polònia a assumir una posició inequívoca en defensa de la resta d'aliats. "L'article 5, la lleialtat dins de l'aliança i la fidelitat als nostres compromisos han de convertir-se en el nostre segell distintiu", ha afirmat. El primer ministre ha subratllat que aquesta actitud és especialment important per a un país situat al flanc oriental de l'OTAN, ja que, per la seva posició geogràfica, Polònia podria acabar depenent més del suport dels seus socis que altres estats membres com "Portugal o Irlanda".

Ucraïna, mur de contenció

Aquesta política de tancar files comença, però, amb un país que no forma part de l'OTAN: Ucraïna. Tusk ha advertit que la tardor i l'hivern vinents poden convertir-se en "el moment més crític" de la invasió russa, coincidint amb una intensificació dels atacs. El primer ministre polonès considera que Moscou buscarà colpejar de manera sistemàtica l'economia i la logística ucraïneses, amb ofensives constants i d'alta intensitat contra les principals ciutats del país. Entre els objectius ha situat magatzems amb productes essencials per a la defensa i infraestructures ferroviàries, que ja han patit danys greus durant les últimes setmanes.

Diversos analistes coincideixen a l'hora d'assenyalar que l'estratègia russa de "provocació" cap a Europa podria derivar en un error de càlcul del Kremlin que forcés una resposta taxativa d'algun membre de l'OTAN; una resposta militar. El precedent més clar es remunta al 2018, a Síria, quan un atac de mercenaris russos del grup Wagner contra posicions nord-americanes va rebre una contundent resposta dels Estats Units. El problema és que una situació semblant a Europa tindria unes implicacions molt més profundes, perquè qualsevol resposta armada podria obrir una fase de confrontació per a la qual els exèrcits aliats i les societats europees "no estan preparats per contrarestar de manera eficaç", segons Tusk.