L’Iran bombardeja els objectius militars dels Estats Units i d’Israel, ara també ha posat en el punt de mira dels seus míssils les instal·lacions petrolieres de les monarquies aliades dels nord-americans al Golf i ha convertit el petroli en munició de guerra utilitzant com a arma l’estret d’Ormuz, per on passa el 20% dels hidrocarburs mundials. El règim dels aiatol·làs ha tancat l’estret amb drons, míssils i mines per interrompre el subministrament global i disparar els preus del barril per sobre dels 100 dòlars. Aquest dijous, el Brent, preu de referència a Europa, ja superava els 113 dòlars i els Estats Units busquen palanques per frenar el preu del petroli. Una d’aquestes mesures d’urgència podria ser la d’aixecar les sancions al petroli iranià que està embarcat i en el mar, i utilitzar-lo per injectar oferta de manera immediata al mercat global. Així ho ha reconegut el secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Bessent, en una entrevista a la cadena Fox Business, on ha revelat que l’administració Trump està considerant aquesta mesura, que permetria desbloquejar uns 140 milions de barrils. “En essència, utilitzarem els barrils iranians contra els mateixos iranians per mantenir els preus baixos durant els pròxims 10 o 14 dies, mentre continuem amb aquesta campanya”, ha assegurat Bessent.
Les paraules del secretari d’estat del Tresor s’han produït després de la nova escalada de preus del petroli i el gas a conseqüència de l’atac d’Israel d’aquest dimecres al camp de gas de Pars Sud, la part iraniana del jaciment més gran del món que el règim persa comparteix amb Qatar. La resposta iraniana va ser atacar les instal·lacions qatarianes de la planta més gran de gas natural liquat (GNL) del món a Ras Laffan, i diverses instal·lacions energètiques en països del Golf, com l'Aràbia Saudita, el que ha fet disparar els preus dels hidrocarburs. Tot i l'amenaça de Trump de destruir el jaciment si l'Iran ataca Qatar, el país persa ha continuat atacant les infraestructures energètiques d'aquest país.
Els efectes de la pujada del petroli també s'estén notant en l’economia nord-americana i la butxaca dels americans. La gasolina ha pujat un 16% en una setmana, acostant-se als 4 dòlars per galó, mentre que el dièsel podria arribar als 5 dòlars, cosa que obliga empreses com FedEx a repercutir recàrrecs en els enviaments i en productes quotidians. Això esborra els beneficis fiscals de les retallades de Trump per al 70% de les llars, intensificant el descontentament de cara a les eleccions de mig mandat. Goldman Sachs ha elevat la seva previsió d’inflació fins al 3% per al 2026 i la de recessió fins al 25%, amb riscos d’acomiadaments massius i de caiguda del PIB si el conflicte s’allarga.
Ús de la Reserva Estratègica
El secretari d’estat del Tresor assegura que l’executiu nord-americà disposa de “moltes palanques” i eines addicionals per estabilitzar l’economia”, i a més de l’aixecament de les sancions al petroli iranià que ja està en trànsit marítim, Bessent va subratllar que els Estats Units podrien dur a terme noves alliberacions de la seva pròpia Reserva Estratègica de Petroli si la pressió alcista persisteix a causa de les tensions a l’Orient Mitjà. L’estratègia busca esmorteir l’impacte del conflicte en la butxaca dels consumidors nord-americans, especialment davant el temor que la guerra afecti de manera prolongada les cadenes de subministrament energètic. La crisi a l’Orient Mitjà no només afecta el combustible, sinó que ha començat a encarir els costos operatius dels agricultors. En aquest sentit, Bessent va avançar que el Departament d’Agricultura “probablement farà un anunci sobre els fertilitzants en els pròxims dies”.
Els Estats Units ja van autoritzar fa uns dies l’aixecament temporal de les sancions al petroli rus i la compra de petroli rus de vaixells en trànsit per contenir l’alça de preus del cru, cosa que va suposar una injecció econòmica pel Kremlin i una decisió molt criticada per Europa perquè permet finançar directament la guerra amb Ucraïna.