L’Aràbia Saudita i els Estats Units han bombardejat conjuntament diverses bases de milícies proiranianes a l’Iraq durant la matinada d’aquest dimecres. L’operació, la primera d’aquestes característiques reconeguda per Riad en territori iraquià, ha causat la mort d’almenys 20 milicians i n’ha deixat 32 de ferits. Els grups atacats formen part de les Forces de Mobilització Popular, una organització que agrupa diferents milícies armades i entrenades per la Guàrdia Revolucionària iraniana. Segons un comunicat de l’entitat, els bombardejos han afectat diverses de les seves bases dins de l’Iraq. El bombardeig situa l’Aràbia Saudita de manera més clara al costat dels Estats Units en el conflicte contra l’Iran. També és el primer atac nord-americà contra interessos o aliats iranians des que Donald Trump va ordenar aturar els bombardejos contra la República Islàmica el 24 de juliol.
L’atac suposa un gir en la posició saudita cinc mesos després de l’inici del conflicte contra l’Iran. Fins ara, Riad no havia participat públicament al costat de l’exèrcit nord-americà en una operació contra aquestes milícies, tot i que el maig passat diverses fonts regionals ja van atribuir a avions saudites bombardejos no reconeguts oficialment contra objectius vinculats a aquests grups.
El Ministeri de Defensa saudita ha presentat l’operació com una resposta als intents d’atacar instal·lacions petrolieres del país durant les últimes 72 hores. En un comunicat, ha assegurat que els bombardejos són una represàlia "als recents atacs amb drons" contra infraestructures energètiques de la Província Oriental i de la regió de Riad. Segons la mateixa nota, les defenses aèries saudites van "interceptar i destruir" diversos aparells no tripulats que intentaven arribar a les instal·lacions. Riad sosté que els drons van ser "llançats des de territori iraquià" per "milícies terroristes alineades amb l’Iran".
"El Regne subratlla que no busca una escalada, però que respondrà a qualsevol agressió que pateixi", afegeix el comunicat saudita. El Comandament Central dels Estats Units ha definit l’operació conjunta com una sèrie de bombardejos "de precisió" contra "múltiples instal·lacions logístiques i d’armament terroristes". Washington afirma que l’acció respon a desenes d’atacs efectuats a la regió per grups iraquians "terroristes alineats amb l’Iran".
Pressió sobre les exportacions de petroli
Els atacs arriben en un moment especialment delicat per a l’Aràbia Saudita, que intenta protegir les seves instal·lacions petrolieres i mantenir obertes les rutes d’exportació. El bloqueig iranià de l’estret d’Ormuz ha reduït considerablement la sortida de cru saudita per aquesta via.
A diferència d’altres monarquies petrolieres del golf Pèrsic, Riad disposa d’una ruta alternativa a través del mar Roig. Des del març, el país hi transporta prop de quatre milions de barrils diaris, una xifra inferior a la meitat de la seva producció habitual, situada al voltant dels deu milions.
Aquesta alternativa també està sota pressió, ja que els rebels houthis del Iemen, que controlen bona part de la costa iemenita del mar Roig, han assegurat que han atacat amb míssils balístics un petrolier saudita. Dies abans ja havien colpejat dos vaixells del país i havien anunciat un bloqueig naval immediat contra els petroliers saudites a l’estret de Bab el-Màndeb.
Bagdad anul·la una visita oficial a Riad
El primer ministre iraquià, Ali al-Zaidi, ha anul·lat una visita oficial a l’Aràbia Saudita que havia de començar amb una reunió a Gidda amb el príncep hereu saudita, Mohammed bin Salman. El govern iraquià també ha convocat una reunió d’emergència per analitzar els bombardejos dins del seu territori.
L’operació augmenta la pressió sobre Al-Zaidi, qüestionat per la incapacitat de Bagdad per controlar unes milícies que formalment estan integrades en les estructures de l’Estat. El primer ministre s’ha compromès a desarmar aquests grups abans de finals de setembre.