En el marc de l’estratègia de pressió de la Casa Blanca sobre el règim de Nicolás Maduro, les forces nord-americanes han interceptat aquest diumenge el petrolier Bella-1 quan es dirigia cap a la costa de Veneçuela, ara sota un bloqueig marítim imposat per l’exèrcit dels Estats Units. L’operació, portada a terme en aigües internacionals, és la tercera incursió contra un vaixell als voltants de territori veneçolà. El Bella-1 es troba sancionat per l’Oficina de Control d’Actius Estrangers (OFAC) del Departament del Tresor des del juny del 2024, i forma part del grup de petroliers inclosos en el “bloqueig total” anunciat fa pocs dies pel president Donald Trump contra tots els vaixells sancionats que entren o surten de Veneçuela.
El Bella-1, amb bandera panamenya, està vinculat a la companyia Louis Marine Shipholding Enterprises, relacionada amb la Guàrdia Revolucionària de l’Iran. Segons la seva ordre de sancions, el Departament del Tresor acusa aquesta empresa d’haver “assistit, patrocinat o proporcionat materialment suport financer, material o tecnològic” a la força militar iraniana. Segons fonts citades per Bloomberg, el petrolier es trobava efectuant una maniobra d’aproximació a la costa veneçolana amb l’objectiu de carregar els seus dipòsits en el moment de la intervenció.
La pressió exercida per la Casa Blanca ha tingut ja conseqüències tangibles en l’economia veneçolana. Des de la primera intercepció de petroliers, les exportacions de cru del país han caigut dràsticament. Si bé molts dels vaixells que recullen petroli veneçolà operen sota sancions, d’altres, com els que transporten cru procedent de l'Iran o Rússia, encara esquiven les restriccions. Empreses com la nord-americana Chevron poden continuar operant amb permisos específics i fan servir vaixells autoritzats per moure el petroli. Tot i això, el bloqueig nord-americà amenaça d'alterar l’equilibri global del mercat: la Xina, el principal comprador de cru veneçolà —amb un volum que ronda els 600.000 barrils diaris—, manté encara milions de barrils en espera de ser descarregats davant la seva costa. Si l’embargament s’allarga, l’impacte podria ser global.
La flota a l’ombra
Des que el 2019 els Estats Units van imposar sancions energètiques a Veneçuela, el comerç de cru del país s’ha anat adaptant a través del que s’ha conegut com la “flota a l’ombra”, un conjunt de petroliers que operen al marge de la traçabilitat convencional, disfressant el seu origen o destinació per esquivar les sancions i transportar petroli iranià, rus o veneçolà. Aquesta xarxa ha estat en el punt de mira de les autoritats nord-americanes, que podrien estendre-hi mesures punitives en els pròxims mesos. Segons dades recollides per TankerTrackers.com, actualment hi ha més de 70 vaixells d’aquesta flota operant en aigües veneçolanes, dels quals 38 no estan sancionats pel Departament del Tresor nord-americà. Almenys 15 d’aquests petroliers es troben carregats de cru i combustible, cosa que suggereix que podrien esdevenir els pròxims objectius d’un bloqueig cada cop més ferm per part de l’administració nord-americana.