Diversos soldats dels Estats Units van resultar ferits en el bombardeig iranià del 8 de gener contra una base militar de l'Iraq amb presència de tropes del país nord-americà, en represàlia per la mort en un atac nord-americà del general Qasem Soleimaní, considerat un heroi a l'Iran.

Aquesta nova dada va ser donada a conèixer en un comunicat per la coalició internacional contra el grup terrorista Estat Islàmic (EI) que lidera Washington. Les cadenes televisives CNN i Fox, que citen a un alt càrrec militar, eleven a 11 el nombre de ferits.

Al principi, el Pentàgon havia informat que l'atac no havia causat ferits; però ara, després d'avaluar una altra vegada les víctimes, les autoritats van identificar alguns símptomes de possibles commocions cerebrals a causa de la força de l'impacte dels míssils.

"Encara que cap militar nord-americà no va morir durant els atacs del 8 de gener en la base d'Ain a l'Asad, alguns han estat tractats per símptomes de commocions cerebrals i encara estan sent avaluats", ha indicat el portaveu de la coalició militar, Bill Urban, en un comunicat.

Així mateix, ha explicat que "per precaució" els militars han estat traslladats des de la base d'Ain al Asad, a l'oest de l'Iraq, fins al centre mèdic regional de Landstuhl, un hospital del Pentàgon a Alemanya. "Quan se'ls consideri aptes per al servei, s'espera que tornin a l'Iraq després de ser avaluats", agrega el comunicat.

Una tensió crònica

Quan va llançar el seu atac, la República Islàmica va avisar que es tractava només del principi de la seva revenja per la mort del general iranià Soleimaní el 3 de gener en un bombardeig amb drons perpetrat a Bagdad. En aquell moment, Trump va optar per no respondre l'ofensiva iraniana amb força militar i, en una discurs a la nació, va dir que imposaria més sancions contra l'Iran.

Aquestes sancions es van dirigir contra vuit alts càrrecs iranians, entre ells el secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional, Ali Shamkhani, així com contra la indústria de l'acer, ferro i coure del país.

Teheran i Washington, que no tenen relacions diplomàtiques des de 1979, han viscut nombroses crisis des que Trump ordenés el 2018 la sortida dels EUA de l'acord nuclear de 2015. L'escalada de tensió actual és especialment greu i coincideix amb la demolició accidental per part de la República Islàmica d'un avió ucraïnès, que va causar la mort dels seus 176 ocupants.