El president d'EUA, Joe Biden, va firmar aquest dijous una llei que declara el 19 de juny, conegut com a "Juneteenth", com un nou dia dia festiu nacional per reflexionar sobre la data de 1865 en la qual els últims esclaus negres van saber que eren lliures.

"Aquest és un dia d'un profund pes i d'un profund poder, un dia en què recordem la taca moral i el terrible preu que l'esclavitud ha costat al país i que li continua costant. El que he anomenat durant molt temps el pecat original dels EUA", va manifestar Biden en un discurs a la Casa Blanca.

Davant de desenes d'activistes i legisladors, el mandatari va destacar la importància històrica que té la declaració com a dia festiu nacional del "Juneteenth", un joc de paraules amb el mes de juny i la pronunciació de 19 en anglès i que ja era una data de celebració per a la comunitat negra dels EUA.

"Entendre els errors"

"Les grans nacions, va dir Biden, no ignoren els seus moments més dolorosos, no ignoren aquells moments del passat. Els reben amb els braços oberts, les grans nacions no fugen, entenen els errors que s'han comès. I en recordar aquells moments comencem a guarir i créixer més forts".

Esclaus que no sabien que eren lliures

Abans de Biden, va parlar la vicepresidenta d'EE.UU, Kamala Harris, la primera persona afroamericana en ocupar aquest lloc i que es va encarregar de narrar la història darrere del nou dia festiu. El "Juneteenth", va explicar, commemora la data en la qual més de 250.000 esclaus negres van rebre per primera vegada la notícia que eren lliures.

En concret, el que va passar va ser que el general de la Unió Gordon Granger va entrar al port de Galveston (Texas) per anunciar la derrota de la Confederació a la Guerra Civil dos mesos abans i per proclamar que "tots els esclaus" eren lliures.

Fins aleshores, els esclaus no sabien que havien estat alliberats perquè els esclavistes de Texas s'havien negat a acceptar l'ordre que havia donat feia dos anys el llavors president Abraham Lincoln per abolir l'esclavitud.

"Durant dos anys, la gent de Texas va continuar esclavitzada. Durant més de dos anys intencionalment es va restringir la seva llibertat. Durant dos anys!", va destacar Harris.

Tanmateix, segons va recordar la vicepresidenta, malgrat la intervenció de Granger, alguns estats del sud van continuar tenint esclaus durant sis mesos més fins que el desembre de 1865 es va ratificar la tretzena esmena de la Constitució per a formalment prohibir aquesta pràctica inhumana.

El suport dels partits i el cas de Floyd

L'aprovació del "Juneteenth" com a dia festiu es produeix en un moment en què EE.UU està provant de reflexionar sobre la seva turbulenta història i després de les protestes contra el racisme que l'any passat van seguir la mort de l'afroamericà George Floyd, asfixiat per un policia blanc. Dels 50 estats dels EUA, 48 ja reconeixien aquell dia festiu, però les protestes per Floyd van servir per unir alguns legisladors demòcrates i republicans.

Malgrat l'acord entre polítics d'ideologies molt diferents, fins ara l'obstacle més gran havia estat el senador republicà Ron Johnson, que argumentava que crear un nou dia festiu federal costaria 600 milions de dòlars a l'any a les arques de l'Estat perquè caldria pagar un dia de lliurança a 2 milions d'empleats públics.

Aquesta setmana, tanmateix, Johnson va anunciar per sorpresa que ja no s'oposaria a la llei, la qual cosa va desembarassar el camí per a la seva promulgació.

Els dos partits la van aprovar per unanimitat al Senat dimarts i, un dia després, la Cambra de Representants va avalar la iniciativa amb el vot en contra de només 14 legisladors republicans.

 

Foto principal: Joe Biden just després de declarar el dia festiu / EFE