Per què s'estan cancel·lant milers de vols als Estats Units?

El caos s’ha apoderat dels principals aeroports dels Estats Units. Més de 2.500 vols han estat cancel·lats o retardats en pocs dies a causa del tancament del govern federal, que ja supera el mes i mig i s’ha convertit en el més llarg de la història del país. La manca de finançament públic ha deixat sense sou uns 650.000 empleats federals, entre ells milers de controladors aeris considerats essencials. Tot i que continuen treballant per garantir la seguretat als cels, l’esgotament i les baixes per malaltia han obligat l'Administració Federal d’Aviació (FAA) a imposar una reducció forçada de vols del 4%, que podria arribar al 10% la setmana vinent i fins al 20% si la crisi s’allarga fins a Nadal.

Les conseqüències són immediates. Quaranta aeroports del país, entre ells alguns dels més transitats com Chicago O’Hare, Atlanta, Nova York-JFK, Los Angeles o Miami, estan operant amb personal mínim i afronten retards constants. Només durant el primer dia d’aplicació de les noves directrius, es van cancel·lar prop de 900 vols i més de 1.700 van sortir amb hores de demora. Les aerolínies han començat a adaptar els seus horaris, prioritzant els vols internacionals i oferint reemborsaments als passatgers afectats. Tot i això, les companyies admeten que el transport aeri “no tornarà a la normalitat fins d’aquí a dies, potser setmanes”.

Els EUA viuen el bloqueig més llarg de la seva història

El rerefons del col·lapse és polític. El Congrés nord-americà continua bloquejat després de 37 dies sense aprovar un pressupost temporal. Els demòcrates exigeixen mantenir els subsidis sanitaris de l’Obamacare i revertir els retalls en el programa públic de salut Medicaid, mentre que els republicans, liderats per Donald Trump, es neguen a cedir i responsabilitzen l’oposició de mantenir el país “tancat”. El president nord-americà fins i tot ha desafiat una ordre judicial que l’obliga a reactivar el programa de cupons d’aliments per a 42 milions de persones vulnerables, un gest que ha encès encara més la tensió política i social.

Temor a la pitjor crisi aèria des de l’11-S

Mentrestant, els controladors aeris es troben al límit. Molts han demanat la baixa o han buscat feines provisionals per poder subsistir, i els que continuen treballant ho fan amb torns extrems de sis dies setmanals sense cobrar. Els sindicats alerten que aquesta situació compromet la seguretat i la salut del personal, i la mateixa FAA admet que està “en un terreny desconegut” pel que fa a gestió de crisis. Amb el tancament del Govern sense una sortida a la vista, els experts adverteixen que el sistema aeri nord-americà podria afrontar en els pròxims dies una de les majors disrupcions des de l’11 de setembre de 2001.

Trump desafia la justícia i bloqueja els ajuts alimentaris

Enmig del bloqueig polític, Donald Trump ha utilitzat la seva xarxa Truth Social per pressionar els demòcrates i defensar el tancament del govern. En una de les seves publicacions, el magnat americà va assegurar que les ajudes alimentàries del programa federal “només s’atorgaran quan els demòcrates de l’esquerra radical reobrin el govern, cosa que poden fer fàcilment, i no abans”. El missatge, que contradiu una ordre judicial que obliga l’Administració a finançar aquests ajuts, ha estat interpretat com una mostra de la seva voluntat d’utilitzar el bloqueig pressupostari com a arma política. Els tribunals, però, han advertit que mantenir congelats els fons posa en risc milions de famílies dependents dels cupons d’aliments.

A més, el líder republicà, insisteix a responsabilitzar els demòcrates del tancament del govern i ha exigit als republicans que endureixin la seva posició. “El Senat dels Estats Units no hauria de marxar de la ciutat fins que no aconsegueixin un acord per posar fi al tancament demòcrata. Si no poden arribar a un acord, els republicans haurien de posar fi a l’obstruccionisme, immediatament, i tenir cura dels nostres grans treballadors americans!”, va escriure el president. El missatge reforça la seva estratègia de traslladar tota la culpa del bloqueig a l’oposició, mentre creixen les pressions perquè el Congrés aprovi una solució que permeti reobrir l’administració i evitar un col·lapse més gran en sectors essencials com el transport aeri.

Els aeroports afectats

• Anchorage International (Alaska)

• Hartsfield-Jackson Atlanta International (Geòrgia)

• Boston Logan International (Massachusetts)

• Baltimore/Washington International (Maryland)

• Charlotte Douglas International (Carolina del Nord)

• Cincinnati/Northern Kentucky International (Ohio)

• Dallas Love Field (Texas)

• Ronald Reagan Washington National (Virgínia)

• Denver International (Colorado)

• Dallas/Fort Worth International (Texas)

• Detroit Metropolitan Wayne County (Michigan)

• Newark Liberty International (Nova Jersey)

• Fort Lauderdale/Hollywood International (Florida)

• Honolulu International (Hawaii)

• Houston Hobby (Texas)

• Washington Dulles International (Virgínia)

• George Bush Houston Intercontinental (Texas)

• Indianapolis International (Indiana)

• John F. Kennedy International (Nova York)

• Harry Reid International (Las Vegas, Nevada)

• Los Angeles International (Califòrnia)

• LaGuardia Airport (Nova York)

• Orlando International (Florida)

• Chicago Midway International (Illinois)

• Memphis International (Tennessee)

• Miami International (Florida)

• Minneapolis–St. Paul International (Minnesota)

• Oakland International (Califòrnia)

• Ontario International (Califòrnia)

• Chicago O’Hare International (Illinois)

• Portland International (Oregon)

• Philadelphia International (Pennsilvània)

• Phoenix Sky Harbor International (Arizona)

• San Diego International (Califòrnia)

• Louisville International (Kentucky)

• Seattle–Tacoma International (Washington)

• San Francisco International (Califòrnia)

• Salt Lake City International (Utah)

• Teterboro Airport (Nova Jersey)

• Tampa International (Florida)