Alemanya viu en les darreres setmanes una lluita aferrissada contra l’ombra del seu passat més tràgic. El rebuig contra els plans del partit ultradretà Alternativa per Alemanya (AfD), el Moviment Identitari i simpatitzants neonazis per expulsar del país a milions d’estrangers i alemanys nacionalitzats, formulades en una reunió d’extremistes celebrada a Postdam, ha fet sortir milers d’alemanys als carrers en la darrera setmana per protestar contra el partit d’extrema dreta que, paradoxalment, està pujant en les enquestes d’intenció de vot. L’AfD, que va ingressar en el Bundestag en 2017 i en les eleccions del 2021 va aconseguir 83 escons, suscita una divisió d’opinions entre els alemanys. Un 42% està a favor de prohibir-lo com a partir polític, però idèntic percentatge es pronuncia en contra, en el debat que ha sorgit amb força en els darrers dies.
La reunió dels plans de la “remigració”, el detonant
La polèmica va començar quan el portal de periodisme d’investigació Correctiv va publicar el dimecres 10 de gener que, en el mes de novembre, unes 30 persones influents figures de l’extrema dreta es van reunir en l’hotel Landhaus Adlon de Postdam per parlar de les expulsions de persones d’origen immigrant. Entre els assistents hi havia representants de l’AfD, simpatitzants neonazis i el Moviment Identitari ultradretà que lidera l’austríac Martin Sellner, que va presentar un “pla mestre” anomenat “remigració”, que advoca per la neteja ètnica del país d’elements estrangers. Aquests plans tenen com a objectiu expulsar milions d'immigrants, inclosos els que ja estan nacionalitzats. A la reunió s’ha identificat a dos membres dels democristians (CDU) i un assessor personal de la colíder de l’AfD, Alice Weidel. L’AfD ha tret importància a la reunió de Postdam i assegura que el que estan publicant els mitjans no són més que “comptes de fades”.
No oblidar el passat
No oblidar el passat del nazisme i les conseqüències que va tenir pel país, per Europa i pel món és una de les obsessions que ha viscut la societat i la política alemanya en les darreres dècades. Però el passat s’ha convertit en un monstre que torna a amenaçar la convivència en el país. "Alemanya ha après del passat Si hi ha alguna cosa que mai més no podrà tenir cabuda a Alemanya és la ideologia racial nacionalsocialista", va sentenciar el canceller Olaf Scholz en un videomissatge, en el qual es va preguntar què senten ara els més de 20 milions de ciutadans d'origen migrant que viuen a Alemanya. "Vull dir-los a tots: vostès són part de nosaltres. El nostre país els necessita", va emfatitzar el Bundeskanzler la vigília de la protesta que es va celebrar a Postdam passat 14 de gener i en la que van participar milers de persones, entre elles Scholz i la ministra d’exteriors, Annalena Baerbock. Les protestes d’alemanys indignats contra els plans de la ultradreta han de continuar a Berlín, a Colònia, Hamburg, i es comptabilitzen prop de 180 manifestacions previstes en altres ciutats del país en els dies vinents. El canceller alemany ha tornat a insistir en el seu missatge aquest dissabte en un vídeo a la xarxa X (abans Twitter). "Els extremistes de dreta ataquen la nostra democràcia. Tots estem cridats a prendre una posició clara: per la nostra Alemanya democràtica. I pels nostres més de 20 milions d'amics, companys de feina i veïns amb antecedents migratoris", ha afirmat Scholz.
Rechtsextremisten greifen unsere Demokratie an. Wir alle sind gefordert, deutlich Stellung zu beziehen: für unser demokratisches Deutschland. Und für unsere mehr als 20 Millionen Freunde, Arbeitskolleginnen und Nachbarn, die eine Migrationsgeschichte haben. #Kanzlerkompakt pic.twitter.com/Cs1Dj69TwM
— Bundeskanzler Olaf Scholz (@Bundeskanzler) January 19, 2024
El govern baixa i l’AfD puja
Però el context polític és clau en aquest conflicte que sacseja la societat alemanya. L’AfD està capitalitzant el descontentament ciutadà amb el govern d’Olaf Scholz, que va arribar al poder el desembre del 2021 després d’un acord de coalició de centreesquerra (liberals, verds i socialdemòcrates). El temps en el poder ha fet aflorar disputes internes, una economia en recessió, una tassa d’inflació del 5,9% anual, conflictes amb diferents sectors econòmics i empresarials que s’ha traduït en una important reducció del suport electoral en les enquestes. Segons l’agència EFE, el partit socialista (SPD) del canceller Scholz només compta amb el 13% de suport dels alemanys (el més baix en quasi quatre anys), els verds es mantenen estables en el 14% i el tercer partit de la coalició de govern, el Partit Liberal (FDP), podria inclús no arribar al 5% que és necessari per mantenir-se en el Bundestag (parlament alemany).
En canvi, el partit de la ultradreta Alternativa per Alemanya (AfD) ha arribat al 22% en intenció de vot en les enquestes (en les eleccions federals del 2021 va assolir el 10,3%), i a deu mesos de les eleccions regionals en tres estats federats (Brandeburg, Sajonia i Turingia), el partit que colideren Tino Chrupalla i Alice Weidel, encapçala les enquestes. Precisament, al desembre el partit ultradretà va aconseguir la primera alcaldia a Alemanya en una localitat de Saxònia (est), després que al juny un candidat de l'AfD ja es convertís en governador d'un districte a Turíngia (est).
Una prohibició molt complicada
Tot i que la informació revelada per Correctiv ha provocat una onada d’indignació generalitzada, el debat sobre la possible il·legalització d’Alternativa per Alemanya (AfD) no compta amb un consens majoritari. Fins i tot, hi ha líders de partits alemanys que creuen que una prohibició de l’AfD no faria sinó donar més força al partit ultradretà i jugaria en favor seu. Altres, argumenten que aquesta no és una qüestió política sinó judicial, donat que la prohibició correspon al Tribunal Constitucional, que jutja únicament segons els principis i valors de l’ordre fonamental liberal i democràtic consagrat en la Constitució.