Charlie Kirk, l’activista polític i comunicador conservador, un dels rostres més visibles de l’univers MAGA i de la dreta juvenil organitzada entorn de Donald Trump, va morir assassinat el passat mes de setembre pel tret d’un franctirador mentre oferia una xerrada a la Universitat de Utah Valley. Tres mesos abans del seu magnicidi, i tres dies abans que Trump autoritzés els atacs contra l’Iran del passat mes de juny, Kirk va entrar en el despatx Oval. El jove conservador li va expressar al president la seva preocupació per la possibilitat que els EUA s'involucressin en un altre conflicte prolongat en l’Orient Mitjà. De fet, segons recorda The Washington Post, Kirk, al costat d’altres influents tòtems del MAGA, com Stephen Bannon i Tucker Carlson, advertia des de feia dies que estava en contra de què els Estats Units entressin en una guerra per buscar un canvi de règim a l’Iran. “Hem de resistir-nos als cants de sirena que pretenen desplaçar dictadors en territoris que no entenem i que no ens correspon controlar”, va dir Kirk en el seu programa el 13 de juny. “Us puc dir ara mateix que la nostra base MAGA no vol una guerra, en absolut. No vol la participació dels Estats Units. No vol que els Estats Units s’hi involucrin”. Kirk ja no hi és, i aquella guerra va durar 12 dies, però ara ningú pot saber -per molt que Trump digui que durarà quatre setmanes- si pot convertir-se en un conflicte prolongat, i les figures més autoritzades del trumpisme han tornat a alçar la veu per qüestionar la política del seu líder. La guerra a l’Iran ha reobert tensions internes importants i, per molts analistes, mostren fissures i crítiques a Trump que li poden passar factura.
Una traïció a l''America first'
Què l’origen d’aquestes crítiques és la percepció que Trump ha traït les promeses electorals que posen en dubte el gran mantra America first” del moviment MAGA (Make America Great Again). Trump va assegurar als seus partidaris “no more forever wars”, que els Estats Units no es tornarien a involucrar mai en guerres eternes a l’Orient Mitjà, però l’operació Fúria Èpica llançada dissabte passat en coordinació amb Israel ha obert un escenari impredictible i imprevisible. L’èxit de la guerra dels 12 dies contra l’Iran, i també el de l’operació de Veneçuela, van embravir al president i, en ser ràpides i no causar baixes nord-americanes, van contenir les conseqüències de la seva base política. Però ara el conflicte es veu molt diferent, i de moment, ja ha causat sis baixes entre les files dels soldats americans, i Trump reconeix públicament que n'hi haurà molts més. Fins i tot, tampoc amaga que el conflicte podria allargar-se. “Des del principi vam preveure entre quatre i cinc setmanes, però tenim capacitat per anar molt més enllà”, va dir admetre dilluns passat. Altres arguments són que l’administració Trump està cedint en excés als interessos d’Israel.
“Perdrem suports”
Steve Bannon, estrateg polític, empresari mediàtic i figura clau de l’ala populista i nacionalisme del trumpisme en la primera campanya presidencial de Trump en 2016, es va convertir en el cervell ideològic del moviment MAGA durant anys, va vaticinar en el seu podcast War Room que aquesta campanya li passarà factura a Trump si s’allarga. “Si això es converteix en una campanya difícil, això no va ser el que va vendre en la campanya del 2024, simplement no ho va ser. Perdrem suports”. De fet, les operacions militars del passat a l’Iraq i l’Afganistan sempre van ser utilitzades per Trump com un argument en contra dels demòcrates, assegurant que la guerra de l'Iraq va ser “un desastre” i una “de les pitjors decisions preses mai en la història del nostre país”. En el mateix podcast, Erik Price, aliat de Trump i contractista militar privat, va afirmar: “No veig com això s’ajusta al compromís MAGA del president. Estic decebut”. Un altre dels convidats de Bannon, Curt Mills, director executiu de la revista The American Conservative, va admetre que “No tinc del tot clar, o no estic del tot segur, quin és el desig del poble nord-americà d’assumir morts”. “Crec que és políticament important que ell hagi estat el candidat del 'no més guerres interminables' el 2016 i el 2024, especialment, i això sembla una traïció oberta a la base”, va dir Mills.
Polítics republicans també han qüestionat la legalitat o la conveniència de l’atac. El senador republicà Rand Paul es va mostrar perplex davant l’evolució constant de la justificació de la Casa Blanca per als atacs. El congressista Thomas Massie va qualificar els atacs com una distracció respecte als arxius d’Epstein. L’exaliada de Trump, Marjorie Taylor Greene, ara fora del Congrés, ha criticat durament que els Estats Units estiguin implicats en “una altra maleïda guerra” i ha demanat al país que tingui una “conversa seriosa” sobre “per a qui dimonis s’estan prenent aquestes decisions?”.
“MAGA soc jo”
Algunes de les veus de la dreta i figures mediàtiques i dels mitjans conservadors han qüestionat la decisió de Trump d’atacar l’Iran. El comentarista conservador Matt Walsh, que va argumentar en una sèrie de publicacions a X que els esforços de la Casa Blanca i d’altres conservadors per manipular el relat al voltant dels atacs van ser, “per dir-ho suaument, confusos". Walsh també és dels que creu que “Estats Units es troba en guerra amb l’Iran perquè Israel el va obligar”.
Però al president Trump li ha molestat especialment les crítiques de Tucker Carlson i Megyn Kelly. La periodista, expresentadora de Fox News, va manifestar dilluns que tenia “seriosos dubtes” sobre l’atac. “Voldria estar més convençuda que això val la pena pel sacrifici de la sang i els diners nord-americans”, mentre Carlson va declarar a ABC News que la campanya contra l’Iran és “repugnant i perversa” i també és del parer que “Estats Units no va prendre la decisió, Benjamin Netanyahu la va prendre”, qüestionant que l’entrada en el conflicte no respon directament als interessos nord-americans. La resposta de Trump va arribar a través d’una entrevista telefònica amb la periodista Rachael Bade, en The Inner Circle. “Ells no són MAGA, MAGA soc jo”, va afirmar el president, convençut que el moviment està del seu cost. “MAGA vol que el nostre país prosperi i estigui segur”, va afegir Trump. “I a MAGA li encanta el que faig, en tots els aspectes… Aquest és un desviament que hem de prendre per mantenir el nostre país segur i també altres països segurs, francament”.