El govern espanyol ha decidit no participar en la denominada Junta de Pau impulsada pel president dels Estats Units, Donald Trump, per abordar el futur de Gaza. Així ho ha anunciat aquest dijous el president espanyol, Pedro Sánchez, en la roda de premsa posterior a la cimera extraordinària del Consell Europeu, on ha defensat que qualsevol iniciativa sobre Palestina ha de passar necessàriament pel marc de les Nacions Unides i comptar amb els representants palestins.
“És evident que aquesta junta està fora del marc de Nacions Unides i no ha inclòs l’Autoritat Palestina. El futur de Gaza, i també de Cisjordània, del conjunt de Palestina, l’han de dirimir els palestins”, ha afirmat Sánchez, marcant distàncies amb una proposta que considera incompatible amb la posició que l’executiu espanyol ha mantingut els darrers mesos sobre el conflicte al Pròxim Orient.
Decisió consultada amb "molts països"
Segons ha explicat el president, la decisió de declinar la invitació nord-americana s’ha pres després de consultar-ho amb “molts països” i respon a una voluntat de coherència política. “Agraïm la invitació, però la declinem. Ho fem, sobretot i fonamentalment, per coherència, per una política consistent que hem anat desplegant per part del govern d’Espanya”, ha subratllat.
En paral·lel, Sánchez ha tornat a sortir al pas de les crítiques de Donald Trump sobre la despesa en defensa de l’Estat espanyol. El president ha recordat que, des que va arribar a la Moncloa, la inversió militar “s’ha triplicat” fins a arribar als 34.000 milions d’euros anuals. “Amb els impostos dels espanyols, estem destinant 34.000 milions d’euros a l’any a defensa. En total, invertim més que 13 països de l’OTAN junts. Aquestes són les xifres”, ha remarcat.
Preguntat per si estaria disposat a explicar personalment a Trump el seu rebuig a incrementar la despesa fins al 5% del PIB, Sánchez s’ha mostrat obert al diàleg. “No tinc cap problema. Al contrari”, ha dit, en un intent de transmetre fermesa però també voluntat d’entesa en una relació transatlàntica cada cop més tensionada.
Espanya i Groenlàndia
En aquest sentit, el president espanyol també s’ha referit al recent acord anunciat entre els Estats Units i l’OTAN sobre Groenlàndia, que ha interpretat com una mostra de la força de la unitat europea. “La unitat dels europeus ha obligat Washington a fer un pas enrere”, ha afirmat, advertint que Europa disposa d’instruments per respondre “davant de la coerció i l’intent de coacció”.
Sánchez ha dibuixat un escenari internacional “extraordinàriament complex” i ha denunciat que els Estats Units “no estan respectant el dret internacional”, fet que, segons ell, està tensionant com mai la relació transatlàntica. “Europa s’ha de preparar i prendrà les mesures necessàries davant de qualsevol amenaça i coacció”, ha insistit, tot reivindicant la necessitat de defensar la sobirania de Groenlàndia i del Regne de Dinamarca com a símbol d’unitat europea.
Europa marca distàncies amb el pla de Trump
Per altra banda, la decisió del govern espanyol no és un cas aïllat. Altres països europeus també han expressat reticències o han declinat directament participar en la iniciativa impulsada per Trump. França ha rebutjat la invitació en considerar que la proposta, tal com està plantejada, podria suplantar o debilitar el paper de les Nacions Unides en la mediació del conflicte a Gaza. Noruega ha confirmat que no s’hi sumarà mentre manté obert el diàleg amb Washington sobre l’abast i les implicacions del projecte. Suècia, per la seva banda, ha anunciat que no formarà part del board, tot i que encara no ha formalitzat una resposta definitiva, mentre que Eslovènia ha advertit que “encara no és el moment” d’acceptar la invitació i ha expressat preocupacions similars sobre l’ordre internacional i el mandat del grup.