Espanya incompleix, o ho fa de manera insatisfactòria, les 19 recomanacions que el Consell d'Europa fa des del juny del 2019 per lluitar contra la corrupció dels alts càrrecs del govern central i dels agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil. El Grup d'Estats contra la Corrupció del Consell d'Estat (GRECO) ha anunciat aquest dimecres que, en la sessió plenària que celebrarà del 2 al 5 de juny, examinarà l'informe que va reclamar a Espanya abans del 31 de desembre del 2024 davant d'aquests incompliments (13 parcials i 6 totals), i en funció del resultat. A més, s'ha enviat una carta al representant espanyol davant aquest organisme de defensa de la democràcia i dels drets humans per cridar-li l'atenció sobre aquests incompliments i perquè prengui "mesures decidides amb vista a aconseguir progressos tangibles com més aviat millor".
Així, ha demanat a Espanya que presti "més atenció" a la situació particular dels assessors polítics i les "àrees específiques de risc d'interessos conflictius i corrupció". També exigeix millores en "la divulgació financera, la regulació del lobby, les portes giratòries quan els funcionaris del govern deixen les seves funcions per treballar al sector privat".
Què diuen els informes?
El Consell d'Europa reclama a Espanya una reforma "més àmplia" de l'estatut del fiscal general en plena polèmica pel cas de la parella de la dirigent popular Isabel Díaz Ayuso. En un informe del 21 de juny del 2024 fet públic aquest dimecres, es demanava una revisió general de l'estatut, especialment del sistema de nomenament del fiscal i la “transparència” en les seves comunicacions amb el govern. Amb l'acord del PP i el PSOE sobre el poder judicial del 25 de juny es va acabar modificant el règim d'incompatibilitats del fiscal general, però queden pendents diverses recomanacions del Consell d'Europa per reforçar la "percepció d'independència" d'aquesta figura, destaca l'ACN.
En aquest sentit, l'avaluació del GRECO també avisa que la recomanació per millorar la independència, transparència i autonomia del Fiscal General a l'Estat només s'ha complert “parcialment”. Amb l'acord pel CGPJ es va modificar el règim d'incompatibilitats d'aquesta figura, però el Consell d'Europa demana més. El GRECO vol que Espanya “reconsideri” el mètode d'elecció i el període de mandat del Fiscal General; estableixi "requisits i processos clars" per "augmentar la transparència" en les comunicacions del fiscal amb el govern; i explori "noves maneres per donar més autonomia" al ministeri fiscal.
El grup celebra en l'informe que des de l'executiu espanyol estigués revisant el sistema d'elecció i l'autonomia de la fiscalia i que tingués previs comunicar canvis respecte a la qüestió de les comunicacions. En la data de publicació de l'informe (21 de juny del 2024), però no s'havia informat el Consell d'Europa de cap canvi. D'aquesta manera, el GRECO constata que encara no s'ha modificat l'Estatut Orgànic de la Fiscalia (OSPS) i només recorda que la "reforma prevista inclouria" canvis específics en tres fronts: autonomia pressupostària, normativa i formativa; la regulació transparent de les comunicacions entre el govern i el fiscal general, i la durada del mandat del fiscal general (de manera que no coincideixi amb el mandat del govern).
Per tot plegat, el GRECO adverteix en les seves conclusions de l'informe que la relació entre la Fiscalia General i l'executiu és un tema que continua "preocupant la ciutadania" per la "percepció d'independència" del fiscal general. Així, insta les autoritats a fer una reforma "més àmplia" de l'estatut del fiscal general per modificar el sistema de nomenament del fiscal general i reforçar la seva autonomia. L'actual fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, és investigat judicialment per suposada revelació de secrets després de la filtració contra la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.
Espanya treu pit i defensa el compliment
El govern espanyol ha defensat aquest dimecres el compliment de les recomanacions llançades del GRECO. Segons ha indicat en un comunicat, de les 30 recomanacions rebudes a les darreres dues rondes d'avaluació, 24 es consideren completes totalment o parcialment. En el cas de la IV ronda d'avaluació –referent al 2024 i centrada en la prevenció de la corrupció en diputats, jutges i fiscals–, l'executiu apunta que el mateix grup va considerar implementades deu de les onze propostes.