El ministre d'Exteriors del govern espanyol, José Manuel Albares, ha descartat de ple, tal com s'havia previst, que Espanya participi en una operació militar per assegurar el tràfic de vaixells mercants a l'estret d'Ormuz. Abans de la seva entrada en un Consell de Ministres d'Exteriors de la UE, Albares ha negat la possibilitat que s'ampliï el mandat de la missió Aspides de la UE (que es va articular el 2024 al mar Roig, en resposta als atacs contra el transport marítim) davant el bloqueig, hores després que l'alta representant de la UE, Kaja Kallas, plantegés aquesta possibilitat. "La posició purament militar no porta mai democràcia, ni estabilitat, ni prosperitat econòmica. Aquesta és la posició que hauria de tenir la Unió Europea i, sense cap mena de dubte, aquesta és la posició de la política exterior d'Espanya". Així de taxatiu s'ha mostrat el ministre, reclamant que la UE es converteixi en la veu de la "desescalada, la del diàleg i la diplomàcia, la de la tornada a la taula de negociació". A més, ha assegurat que la missió Aspides està complint el seu mandat i les seves funcions, i ha descartat que se l'hagi de dotar de més vaixells i destinar-los a Ormuz. "No s'ha de fer res que afegeixi encara més tensió, més escalada. El que hem de fer és que cessin els bombardejos, que cessin els llançaments de míssils sobre tots els països de l'Orient Mitjà", ha resolt Albares des de Brussel·les.
Per altra banda, dissabte, el president dels Estats Units, Donald Trump, va expressar l'esperança que països com la Xina, França el Japó o el Regne Unit acompanyessin els seus vaixells en una operació per reobrir l'estret, sense donar-ne massa detalls. No va esmentar, és clar, Espanya, a qui ha atacat reiteradament des de l'esclat del conflicte a finals de febrer, quan el govern espanyol els va denegar l'ús de les bases de Rota i Morón.
La missió al mar Roig
La missió Aspides va ser creada per la UE el febrer del 2024 com a operació purament defensiva en resposta a la crisi al mar Roig, després que se succeïssin els atacs dels rebels houthis del Iemen contra el trànsit marítim internacional des de l'octubre del 2023. Aquesta missió opera a les principals rutes marítimes de comunicació al voltant de l'estret de Baab al-Madab, supervisant la situació marítima a l'estret d'Ormuz, així com a les aigües internacionals del mar Roig, el golf d'Aden, el mar Aràbic, el golf d'Oman i el golf Pèrsic.
Per altra banda, l’estret d’Ormuz és una artèria clau del sistema energètic mundial. Per aquest pas marítim circula aproximadament el 20% del petroli i el gas que es comercia al planeta, i països com l’Iraq, Kuwait o Qatar depenen completament d’aquesta ruta per exportar el seu cru. A banda de tallar el trànsit per l’estret, l’Iran ha començat aquesta setmana a col·locar mines navals a la zona. Eliminar-les podria requerir setmanes, tot i que l’exèrcit nord-americà afirma haver destruït diversos vaixells miners iranians.