El proper 5 de maig serà un dia clau al Regne Unit, i no pas per la campanya del Brèxit. Les mirades polítiques tindran un altre objectiu: Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. Dijous aquestes tres nacions històriques del Regne Unit votaran els seus Parlaments i Assemblees.

L’SNP revalidarà victòria a Escòcia

Tot i la derrota del referèndum per la independència que es va celebrar el setembre del 2014, tot sembla indicar que l’SNP (Partit Nacional Escocès) tornarà a guanyar i ho farà còmodament, amb una majoria aclaparadora. No és una novetat, de fet; el partit dels nacionalistes ja van treure uns espectaculars resultats a les eleccions generals del Regne Unit del 7 de maig del 2015. En aquella ocasió l’SNP, amb Alex Salmond com a cap de llista, va aconseguir 56 dels 59 escons en joc. Cinc anys abans només n’havien aconseguit sis.

Així doncs tot sembla indicar que l’SNP tornarà a gaudir d’una còmoda majoria absoluta, com la de l’any 2011, i que Nicola Sturgeon serà la primera ministra d’Escòcia. Tot i que Sturgeon ja fa gairebé dos anys que governa, no s’ha enfrontat mai a unes eleccions. De fet, va començar a governar just l’endemà que Escòcia digués ‘no’ a independitzar-se del Regne Unit, ja que l’aleshores primer ministre Alex Salmon va dimitir.

L’any 2011 l’SNP es va presentar a les eleccions amb un programa clar: demanar a Londres un referèndum per decidir si Escòcia havia de ser un Estat independent. Aquella vegada van aconseguir guanyar les eleccions amb majoria absoluta per primer cop, i celebrar el referèndum pactat amb Londres. Aquest cop no han proposat un segon referèndum, però han deixat la porta oberta a fer-ho si el Regne Unit surt de la Unió Europea en contra la voluntat d’Escòcia.

Pel que fa als altres partits, els laboristes intentaran mostrar signes de recuperació, després dels mals resultats obtinguts en les darreres eleccions, i evitar que els conservadors els atrapin. Els liberals democràtics (coneguts com a Lib Dems) competiran per seguir essent una força viable a Escòcia.

A Gal·les podria irrompre l'UKIP

L’any 2011 els laboristes de Gal·les van aconseguir formar un govern, tot i fer-ho en minoria. Van aconseguir trenta seients a l’Assemblea, per davant de conservadors (amb 14), els del partit independentista Plaid Cymru (amb 11) i els liberals demòcrates (amb 5).

Aquest cop s’espera que els conversadors, que s’han mostrat molt més forts en les últimes eleccions, tendeixin a l'alça. Per aquest motiu, els laboristes sembla que ja considerarien uns bons resultats el fet de mantenir els seients.

Pel que fa als euroescèptics del UKIP, tenen l’esperança d’aconseguir els seus primers seients a l’Assemblea gal·lesa. De fet, a les eleccions generals del 2016 van quedar com a tercera força, amb el 13,6% dels vots, tot i no aconseguir entrar a la representació gal·lesa de Westminster.

Els independentistes del Plaid Cymru tenen l’esperança d’aconseguir guanys importants, després que el 2011 van perdre fins a 4 seients, mentre que els liberal-demòcrates també lluitaran en aquest cas per seguir dins la cambra.

Irlanda del Nord, sense majories

A Irlanda del Nord sembla que serà difícil formar un govern amb majoria absoluta. En les últimes eleccions tant el DUP (Partit Unionista Democràtic) com els republicans del Sinn Féin van ser els dos partits amb més vots, amb 38 i 29 seients, respectivament.

Irlanda té un sistema electoral força particular. És el conegut com a vot únic transferible. Els votants no només voten un partit, sinó que fan una classificació en funció del seu ordre de preferències. Així doncs, i com que cap partit va ser escollit majoritàriament en primera opció, el DUP i els republicans van formar govern, ja que van quedar en primera i segona opció. 

Cadascuna de les circumscripcions d’Irlanda del Nord escull sis membres de l’Assemblea, per un total de 108 diputats. En aquestes eleccions s’esperen pocs canvis respecte al 2011.

També l'Ajuntament de Londres i d'altres localitats angleses decidiran aquest mateix dijous els governs muncipals pels propers quatre anys.