Què és la revolució dels flamencs? Durant les dues últimes setmanes, un cicle de protestes ciutadanes ha sacsejat Albània contra la família Trump i dos macroprojectes turístics que són una amenaça per al medi ambient, en una línia similar al que ja va passar a Sèrbia. Però no parlem només d'una revolta ecologista, sinó que també ho és contra la corrupció i els excessos del govern albanès, encapçalat pel socialista Edi Rama. I tot, amb un flamenc rosa com a símbol.
Els ciutadans protesten contra la creació d'un complex turístic de luxe vinculat a Jared Kushner, gendre del president dels Estats Units, i a la seva esposa Ivanka Trump. Tot va començar el passat 31 de maig al poble pesquer de Zvërnec i a la llacuna de Vjosa-Narta, un dels dos llocs inclosos en els plans d'inversió associats a Kushner i Ivanka Trump. Aquí, el projecte està valorat en més de 4.000 milions d'euros. L'altre lloc és l'illa de Sazan, una antiga base militar de l'etapa comunista que està a pocs quilòmetres de la costa i que va "fascinar" la filla del magnat republicà quan la va "descobrir". El valor? D'uns 1.400 milions d'euros. Juntament amb uns germans qatarians multimilionaris, el fons d'inversió de Kushner, Affinity Partners, va comprar terrenys davant del mar a Zvërnec... uns terrenys a només uns pocs metres d'una zona costanera protegida que serveix de refugi a flamencs, foques i tortugues marines. Per a més inri, el govern albanès va declarar el 2024 inversor estratègic l'empresa que desenvoluparà els projectes per un cost total de 5.400 milions d'euros.
El primer ministre, acorralat
"Albània no està en venda", "Ivanka, ves-te'n a casa" i "Mans fora de Vjosa-Narta" són algunes de les consignes més repetides durant aquestes dues setmanes de protestes, amb manifestats que asseguren que no estan en contra de la inversió estrangera, sinó de "la destrucció de la naturalesa i la terra per benefici econòmic". Tot plegat, en un context que els millors terrenys del litoral albanès acaba en mans d'oligarques locals i estrangers amb acords i projectes opacs. "En els seus complexos turístics de luxe, els albanesos corrents només els queda treballar com a netejadors i jardiners", lamenten els joves. I, com dèiem, hi ha una imatge molt cridanera: la presència constant del rosa, amb manifestants vestits d'aquest color o amb flamencs de tota mena. Pancartes, flotadors i, fins i tot, banderes albaneses en les quals se substitueix l'àguila bicèfala negra per un flamenc rosa de dos caps.
Però les protestes van més enllà del medi ambient, ja que ara molts participants consideren que la revolta és contra les dues grans figures polítiques que han dominat el país durant les últimes tres dècades: l'esmentat primer ministre, Edi Rama, en el poder des del 2013; i el veterà líder opositor Sali Berisha, figura central de la política albanesa des dels anys noranta. "Rama a la presó, Berisha a la presó", se sent pels carrers de Tirana, on hi ha molts manifestants que representen "dues cares del mateix sistema esgotat", estretament vinculat als interessos de les elits econòmiques nacionals i internacionals.
Investigació per corrupció
Tanmateix, el primer ministre ha rebutjat les crítiques i ha titllat les protestes com una "guerra híbrida" impulsada des de l'estranger. De fet, ha arribat a acusar l'Iran d'alimentar l'enuig i difondre "notícies falses". Rama ha assegurat que el projecte continuarà endavant mentre ell segueixi en el poder, ja que suposa una gran iniciativa per atreure turistes amb un elevat poder adquisitiu. Ja no queda res d'aquella Albània tan hermètica durant el comunisme que va conservar una costa relativament verge, sinó que ara les seves platges atreuen cada cop més turistes: l'any 2025 van registrar més de dotze milions de visitants.
El cas està en mans de la Fiscalia Especial Anticorrupció, que ha obert una investigació per presumptes transferències fraudulentes de títols de propietat. Cal tenir en compte que l'adjudicació de contractes públics a empreses privades ha estat constantment una font d'escàndols de corrupció a Albània, que els experts consideren un dels centres per a les bandes que busquen blanquejar diners procedents del tràfic de drogues i armes, amb la complicitat de polítics corruptes que han arribat a les altes esferes del poder. Aquesta imatge complica l'adhesió del país a la Unió Europea, amb l'any 2030 a l'horitzó.
L'adhesió a la UE, en perill
I encara es complica més l'adhesió a la UE, segons la mateixa Comissió Europea, que ha advertit que l'operació ha de garantir la seva compatibilitat amb la legislació mediambiental del bloc comunitari. "Seguim de prop els desenvolupaments al paisatge protegit de Vjosa-Narta", ha assenyalat el portaveu Guillaume Mercier, que ha recordat que Brussel·les "ja ha expressat les seves preocupacions al ministre de Medi Ambient sobre les possibles diferències del projecte".
Segons el portaveu, el ministre de Medi Ambient albanès es va comprometre davant la CE a suspendre les obres i fer una avaluació d'impacte ambiental "en consulta amb la societat civil". Però ja hem vist que el primer ministre ha defensat que el projecte continuarà endavant. L'executiu comunitari ha recordat que Albània s'ha d'alinear plenament amb les directives europees d'Aus i Hàbitats i posar fi a la seva legislació d'inversions estratègiques del 2015 per intentar tancar el capítol 27 de les negociacions d'adhesió, relatiu al medi ambient i el canvi climàtic.