La majoria dels ciutadans dels Estats Units rebutgen de manera clara qualsevol ús de la força militar per prendre el control de Groenlàndia, malgrat que el debat sobre el futur de l’illa àrtica s’ha intensificat arran de les declaracions del president Donald Trump. Així ho revela una nova enquesta de YouGov, feta pública aquest dimarts, que dibuixa una bretxa evident entre la retòrica de la Casa Blanca i l’opinió pública nord-americana.
Segons el sondeig, realitzat el 7 de gener a 2.223 adults als Estats Units, el 73% dels enquestats s’oposa al fet que el país utilitzi la força militar per prendre el control de Groenlàndia. Només un 8% dona suport a aquesta opció, mentre que un 19% es declara indecís. Les dades mostren un rebuig transversal que va més enllà de les línies partidistes tradicionals.
Fins i tot entre els votants republicans –el nucli electoral del president– la idea d’una intervenció armada no genera consens. El 60% dels simpatitzants del Partit Republicà s’hi oposen, el 15% hi està a favor i un 25% admet no tenir una posició definida. El resultat evidencia els límits del suport intern a una eventual escalada militar en un territori que forma part del regne de Dinamarca i està vinculat a l’OTAN.
El panorama canvia lleugerament quan la pregunta se centra en una possible compra de Groenlàndia, una idea que Trump ja havia plantejat durant el seu primer mandat i que ha tornat a posar sobre la taula. En aquest cas, les opinions estan més dividides: el 45% dels enquestats s’hi oposa, el 28% hi dona suport i el 27% es mostra indecís. Tot i així, la suma de contraris i indecisos continua superant àmpliament els partidaris de l’operació.
Tensió diplomàtica en augment
Aquestes dades arriben en un moment de forta tensió diplomàtica. Les darreres setmanes, Trump ha reiterat que Groenlàndia és “essencial” per a la seguretat nacional dels Estats Units, sense descartar explícitament l’ús de la força. Les declaracions han provocat una resposta contundent a Europa. Dinamarca ha recordat que l’illa “no està en venda” i ha confirmat que manté vigent una norma militar que ordena respondre amb foc immediat davant qualsevol invasió, fins i tot sense ordres prèvies.
El debat també ha sacsejat l’OTAN, ja que una acció militar nord-americana contra Groenlàndia suposaria un escenari sense precedents: un membre de l’aliança atacant el territori d’un altre aliat. Experts en seguretat alerten que una crisi d’aquest tipus podria posar en qüestió la credibilitat mateixa de l’organització.
En aquest context, l’enquesta de YouGov aporta un element clau: l’opinió pública nord-americana sembla molt més cauta que el discurs polític. El rebuig majoritari a l’ús de la força indica que una intervenció armada no només tindria costos diplomàtics internacionals, sinó també un preu polític intern considerable.
La divisió sobre una possible compra de l’illa reflecteix, en canvi, una zona grisa. Molts ciutadans no tenen una posició formada sobre una operació que perceben com llunyana o abstracta, però que podria tenir conseqüències geopolítiques profundes a l’Àrtic. De moment, però, el missatge és clar: per a la majoria dels nord-americans, Groenlàndia no justifica una guerra.