Letònia celebra aquest dissabte eleccions parlamentàries en un moment en què Rússia i Bielorússia ocupen una part important del debat polític, però no són els únics problemes que preocupen els votants. La seguretat, la immigració i les ingerències estrangeres conviuen amb qüestions molt més domèstiques, com l’habitatge, els salaris, el cost de vida o la crisi de la companyia aèria nacional airBaltic. I, en aquest context, la dreta nacionalista intenta guanyar espai.
L’última enquesta del centre d'investigació i opinió pública SKDS, elaborada entre el 4 i el 16 de setembre i publicada per la radiotelevisió pública letona LSM, situa al capdavant Apvienotais saraksts (Llista Unida), centrista, amb un 14,4% dels enquestats, seguit de Suverēnā vara/Apvienība Jaunlatvieši (Poder Sobirà/Aliança dels Joves Letons), nacional-conservador que busca la minoria russòfona, amb un 9,4%, i Latvija pirmajā vietā (Letònia Primer), dreta populista, amb un 9,2%. Nacionālā apvienība (Aliança Nacional), nacional-conservadora, obté un 5,6%, mentre que la nova Austošā saule Latvijai (Sol Naixent per a Letònia), dreta radical, es queda en l’1,3%.
Quin paper té l'extrema dreta a Letònia?
És precisament Sol Naixent la formació que més s’acosta, salvant les distàncies, a l’espai que a Europa occidental ocupen partits com Vox o l’AfD. Nascuda el 2025 sota el lideratge de Raivis Zeltīts, antic dirigent d'Aliança Nacional, defensa restringir la immigració de tercers països, rebutjar les quotes europees de refugiats i reforçar el control de la frontera. Però hi ha una diferència important respecte d’alguns partits de la dreta radical europea: el seu programa és inequívocament contrari a Rússia i Bielorússia i favorable a l’OTAN i a Ucraïna. Amb l’1,3% de l’última enquesta, però, és lluny del 5% necessari per entrar al Parlament. Aliança Nacional té més pes i és una força consolidada. El seu nacional-conservadorisme posa l’accent en la llengua letona, la identitat nacional, una política migratòria restrictiva i la defensa davant Rússia. Les enquestes, però, tampoc li donen gaire pes.
Malgrat la preocupació creixent de l'extrema dreta en altres països membres de la UE, no sembla que sigui la principal preocupació per als letons. De fet, Rússia i Bielorússia preocupen molt més, en l'àmbit de seguretat. L’anàlisi del Centre d’Estudis Orientals (OSW) assenyala que els serveis d’intel·ligència i les forces armades letones consideren prioritàries les activitats hostils de tots dos països, incloses la desinformació, el sabotatge, les violacions de l’espai aeri i la pressió migratòria. Segons l’OSW, des de principis d’any Letònia ha impedit milers d’intents de travessar irregularment la frontera amb Bielorússia.
Quins temes preocupen?
Però, segons el mateix OSW, els temes socioeconòmics han dominat la campanya electoral. Un dels més sensibles és l’habitatge. Letònia és un país de propietaris: més del 80% de la població viu en un habitatge en propietat. Però això amaga un problema de qualitat i disponibilitat. Segons dades de la Comissió Europea, el 39,3% dels habitants vivia en habitatges sobreocupats el 2024, davant del 16,9% de mitjana a la Unió Europea. Alhora, els preus dels habitatges letons han crescut més d’un 120% en una dècada, segons el mitjà públic letó LSM.
La pressió és especialment visible a Riga. El segon trimestre del 2026, el salari net mitjà a Letònia era de 1.401 euros, segons l’oficina estadística del país, mentre que els lloguers dels pisos de dues habitacions a la capital poden situar-se en diversos centenars d’euros mensuals, als quals cal afegir-hi els subministraments. El problema, per tant, no és només el preu, sinó també la falta d’un parc suficient d’habitatge assequible i social.
Per què no hi ha habitatge social a Letònia?
Durant el període soviètic, la major part dels habitatges eren de propietat pública i els pisos es distribuïen a través de les autoritats. Amb la transició al capitalisme, l'Estat va privatitzar massivament aquest parc residencial. L'OCDE explica que aquest procés, juntament amb la restitució d'habitatges que havien estat nacionalitzats, va transformar completament l'estructura de propietat: aproximadament el 19% dels habitatges eren de propietat privada a finals dels anys vuitanta, mentre que la proporció havia pujat a prop del 60% el 2011.
Després de la caiguda de la Unió Soviètica, hi va haver una privatització massiva. Però el mercat formal de lloguer assequible i el parc d’habitatge social no es van desenvolupar al mateix ritme. Segons l’OCDE, el lloguer formal continua sent molt reduït i l’habitatge social representa una part molt petita del parc residencial, concretament, un 2%.
Això ha creat el que l’OCDE anomena missing middle: llars que tenen massa ingressos per accedir a l’habitatge social o a bona part dels ajuts públics, però que alhora no poden assumir una hipoteca comercial. Segons les estimacions de l’organisme, aquest grup podria representar prop del 44% de les llars letones. La Comissió Europea continua assenyalant el 2026 que tant el mercat de lloguer com l’habitatge social estan poc desenvolupats.
airBaltic, en el punt de mira
Un altre dels assumptes que ha entrat amb força en campanya és airBaltic. La companyia nacional va iniciar aquest setembre als Estats Units un procés de reestructuració financera per renegociar els seus deutes. L’aerolínia continua operant, però el procés obliga el país a afrontar el debat sobre el futur d’una empresa considerada estratègica. Segons LSM, els problemes d’airBaltic i els retards de Rail Baltica han estat entre els principals assumptes econòmics de la campanya.
Així, les eleccions letones tenen una doble dimensió: la por a Rússia i Bielorússia marca la política exterior i de seguretat, però els votants també decideixen sobre qüestions tan concretes com l’habitatge, els salaris o el futur de la seva companyia aèria. És una realitat que comparteixen amb els veïns Estònia i Lituània, però que no converteix els tres països bàltics en un mateix espai polític.