El cas més paradigmàtic és el de la ciutat de Perpinyà. Des del 2020, s'ha convertit en la principal ciutat governada per l'extrema dreta, a través de Louis Aliot. A la primera volta el Reagrupament Nacional hi va arribar en primera posició. I a la segona volta, per sorpresa de molts, ha acabat amb victòria d'Emmanuel Macron pel 52%. Però és només un miratge, una excepció que confirma la norma: la ultradreta no fa més que progressar a la Catalunya Nord. Si el 2017 Marine Le Pen va aconseguir el 47% dels vots al departament de Pirineus Orientals, aquest diumenge va superar la barrera de la victòria, amb el 56,3%.

Perpinyà en particular --i per extensió el departament de Pirineus Orientals-- reuneix els ingredients perfectes perquè l'extrema dreta hi progressi. Abans de la pandèmia, el 32% de la seva població vivia per sota del llindar de la pobresa. També és un dels territoris més colpejats per l’atur: amb xifres oficials de finals de 2021, arribava fins al 13% de la població, de les més altes de tot el país, quan en bona part de França se situa entre el 4 i el 6%. I Marine Le Pen ha convertit la capital nord-catalana en el seu banc de proves particular, sent avui l'única ciutat de més de 100.000 habitants en mans de l'extrema dreta.

De fet, malgrat la victòria de Macron, l'extrema dreta també ha progressat a Perpinyà. Si el 2017 Marine Le Pen va fer el 40%, aquest diumenge va arribar fins al 48%. I el mateix ha passat en molts municipis de la Catalunya Nord, amb resultats espectaculars. A Pià, l'extrema dreta ha passat del 59% al 67%; en un lloc tan simbòlic com Elna ha pujat del 50,8% al 61,3%, o a Prada de Conflent, on ha augmentat del 39% al 51%. Són només alguns pocs exemples.

Més enllà de la Catalunya Nord, l'extrema dreta ha progressat a tot el territori francès. A les eleccions presidencials del 2017, Marine Le Pen només va imposar-se en dos departaments, Pas-de-Calais i Aisne, tots dos al nord de França. En aquestes eleccions, s'ha imposat en 23 departaments, com a Aisne (59,9%), Còrsega Sud (58,3%), Còrsega Nord (57,9%), Pas de Calais (57,5%) o Alt Marne (47%), entre altres, concentrats sobretot al nord. També a Somme (51%), el departament natal del president Emmanuel Macron.

A tot això cal sumar-hi els departaments d'ultramar, amb unes característiques ben particulars (entre altres coses, una taxa de vacunació molt més baixa). A la primera volta la majoria es van decantar per l'esquerra radical de Jean-Luc Mélenchon i aquest cop per l'extrema dreta de Marine Le Pen. A Guadalupe la candidata de Reagrupament Nacional ha arribat fins al 69,6%

Auge general

La realitat és que Emmanuel Macron ha aconseguit salvar la tercera bola de partit que ha tingut l'extrema dreta al segle XXI. Però no és menys cert que aquesta extrema dreta no ha fet més que créixer en suports. Es va veure ja en la primera volta, quan un de cada tres francesos van tenir com a opció Marine Le Pen o Eric Zemmour. I s'ha pogut veure en aquesta segona volta, on el Reagrupament Nacional ha trencat un nou sostre de vidre. Jean-Marie Le Pen va fer el 18% dels vots el 2002, Marine Le Pen va assolir el 34% el 2017 i ara s'ha fet amb el 42% dels sufragis a les urnes.