La mort de l’aiatol·là Ali Khamenei en un atac atribuït als Estats Units i Israel ha obert una de les crisis polítiques més profundes de la història de la República Islàmica. Per primera vegada en dècades, el sistema de poder iranià es troba sense el seu líder suprem enmig d’una guerra activa, fet que ha desencadenat una complexa batalla política per determinar qui ocuparà el càrrec més poderós del país.
🔴 Guerra a l’Iran, DIRECTE | Continuen els atacs a l'Orient Mitjà, última hora
Khamenei havia governat l’Iran des de 1989, quan va succeir l’aiatol·là Ruhollah Khomeini després de la seva mort. Des d’aleshores, la República Islàmica només havia viscut una única transició en la cúspide del poder. Aquesta vegada, però, la situació és radicalment diferent: el líder suprem ha estat assassinat en plena escalada militar i sense haver designat oficialment un successor.
Un govern provisional en plena guerra
Segons la Constitució iraniana, el poder ha passat provisionalment a un consell de tres membres fins que es designi un nou líder suprem. Aquest òrgan està format pel president moderat Masoud Pezeshkian, el cap del poder judicial i figura de la línia dura Gholamhossein Mohseni Ejei, i el clergue Alireza Arafi.
La seva missió és garantir la continuïtat institucional mentre es posa en marxa el procés de successió. Tot i això, el context bèl·lic complica enormement els tempos polítics. Les autoritats no han indicat quan podria anunciar-se el nou líder, i diversos analistes consideren probable que la decisió s’endarrereixi fins que disminueixi la intensitat dels atacs dels Estats Units i Israel. El president del Parlament iranià, Mohammad Bagher Ghalibaf, ha intentat transmetre un missatge de control. “Ens hem preparat per a aquests moments i hem previst tots els escenaris”, ha afirmat, assegurant que el sistema manté cohesió malgrat la crisi.
Tanmateix, els esdeveniments recents han colpejat durament l’estructura de poder del règim. Israel assegura que en els bombardejos del cap de setmana va morir una “majoria” dels principals comandaments militars del país, incloent-hi el cap de l’estat major, Abdolrahim Mousavi; el comandant de la Guàrdia Revolucionària, Mohammad Pakpour; i el secretari del Consell de Defensa, Ali Shamkhani.
El mecanisme per triar el nou líder
La decisió final recaurà en l’Assemblea d’Experts, un organisme format per 88 clergues que s’encarrega d’escollir el líder suprem. Els seus membres són elegits cada vuit anys en votació popular, però els candidats han de ser aprovats prèviament pel Consell de Guardians, una institució clau del sistema que vetlla perquè les lleis i els processos polítics siguin compatibles amb la llei islàmica.
Aquest mateix consell també controla qui pot presentar-se a les eleccions presidencials o parlamentàries, i és conegut per excloure nombrosos aspirants. En les eleccions del 2021, per exemple, va vetar més de 600 candidats, incloses totes les dones que s’hi havien presentat.
Els possibles successors
Entre els noms que circulen amb més força hi ha el de Mojtaba Khamenei, segon fill del líder mort i figura influent amb forts vincles amb la Guàrdia Revolucionària i la milícia paramilitar Basij. Així i tot, una successió dinàstica podria generar reticències dins del clergat, ja que la República Islàmica va néixer precisament per acabar amb la monarquia del xa.
Un altre candidat destacat és Alireza Arafi, membre del consell provisional i figura pròxima a Khamenei. També apareix el nom de Mohammad Mehdi Mirbagheri, representant del sector més conservador del clergat, així com Hassan Khomeini, nét del fundador de la República Islàmica i percebut com una figura relativament més moderada.
Alguns analistes no descarten tampoc un escenari menys convencional: l’establiment d’una direcció col·legiada en lloc d’un únic líder suprem.
L’ombra d’un canvi de règim
La mort de Khamenei també ha reobert el debat sobre la possible caiguda del règim. El president nord-americà Donald Trump ha instat els iranians a aixecar-se contra el govern i ha demanat a la Guàrdia Revolucionària que abandoni les armes.
Malgrat això, de moment no hi ha indicis d’una revolta generalitzada. Tampoc s’han produït defeccions significatives dins de les elits militars o polítiques. A l’exili, el príncep Reza Pahlavi —fill del xa deposat el 1979— ha reaparegut com a possible figura alternativa, tot i que la seva capacitat real d’articular una transició és molt incerta.
Diversos experts assenyalen el principal problema d’un eventual canvi de règim: la falta d’una estructura política organitzada preparada per substituir el sistema actual. Sense una oposició cohesionada ni una força política amb implantació real al país, qualsevol transició podria resultar extremadament caòtica.
El poder real, en mans dels militars
Mentrestant, molts analistes creuen que el poder real a l’Iran podria recaure temporalment en la Guàrdia Revolucionària. Aquest cos militar d’elit no només té un paper central en la defensa del país, sinó que també exerceix una enorme influència política i econòmica. A més de controlar importants sectors econòmics, la Guàrdia Revolucionària dirigeix la milícia Basij, una força paramilitar amb presència a tot el país encarregada de mantenir l’ordre intern i vigilar la població.
Davant el moment més delicat de la seva història recent, el règim intenta projectar una imatge de continuïtat. Però amb la cúpula política i militar sacsejada, una guerra oberta en marxa i una successió incerta, el futur de la República Islàmica s’ha tornat més imprevisible que mai.