Les eleccions de mig mandat als Estats Units han estat el mòbil perquè s'hagi batut un nou rècord de dones congressistes al país. Concretament seran 118, dels 535 escons, les dones que ocuparan escons al Senat i a la Cambra de Representants davant les 107 dones que eren congressistes fins ara.

Amb l'escrutini encara en marxa, 95 dones han aconseguit un escó a la Cambra de Representants, superant les 84 que ho van aconseguir el 2004. I al Senat han estat 13 les dones que han guanyat les eleccions i que es sumaran a les 10 que no han hagut d'enfrontar-se a les eleccions, ja que el Senat americà es renova per terços cada dos anys.

Dit d'una altra manera, actualment el 22% del Congrés americà està fromat per dones, xifra molt inferior a la del Parlament de Catalunya o al Congrés espanyol, on hi ha un 42% i un 39,1% de dones a la cambra. En percentatge, els EUA també estan per sota de països com Canadà (26.3%) o el Regne Unit (32%), i inclús de països no democràtics com la Xina (24,2), segons dades del Banc Mundial de l'any 2017. 

De fet han estat principalment les dones, la majoria molt crítiques amb les polítiques del president Donald Trump, les que han impulsat l'avenç dels demòcrates en aquestes eleccions on han aconseguit recuperar la majoria a la Cambra de Representants vuit anys després.  

Alexandria Ocasio-Cortez, la congressista més jove de la història

En aquests comicis la congressista novaiorquesa Alexandria Ocasio-Cortez, del partit demòcrata, s'ha convertit en la congressista més jove de la història dels EUA amb tan sols 29 anys i el 75% dels vots en el 14è districte de Nova York. Aquest fet l'ha  convertit en una de les estrelles dels demòcrates i ha estat rebut com una mostra més en l'avanç tant de les dones com dels hispans dins del país.

Ara bé, no ha estat l'única dona hispana en accedir al Capitoli de Washigton, l'han acompanyada tres dones més. A TexasVerónica Escobar i Sylvia García s'han imposat als seus rivals i seran les primeres dones hispanes en representar els texans a Washigton. I a Florida Debbie Murcasel-Powell s'ha imposat per sorpresa al candidat republicà. 

Les dones trenquen el sostre de vidre

En les primeres eleccions americanes després del naixement del moviment #MeToo, no han estat poques les dones que s'han fet per primer cop amb un càrrec electe. Les comunitats indígenes, africanes o LGTBI també han aconseguit representació.  

Aquest és el cas d'Ilhan Omar, nascuda a Somalia, o el de Rashida Tlaib, filla d'immigrants palestins, que seran les primeres dones musulmanes a al Capitoli. Els indígenes americans també han arribat per primer cop al congrés de la mà de Deb Haaland, escollida a Nou Mèxic, i de Sharice Davids, escollida per Kansas que, a més, és la primera dona obertament LGTBI que s'asseurà a la Cambra de Representants. Per la seva part, Ayanna Pressley s'ha convertit en la primera dona negra en representar l'Estat de Massachusetts

L'Estat de Tenessee, per la seva part, ha escollit la primera dona senadora de la seva història, la republicana Marsha Blackburn. I a un estat veí, a Georgia, Stacey Abrams podria convertir-se en la primera dona afroamericana en convertir-se en governadora arreu del país, però huarà d'esperar al recompte de vots que ella mateixa ha sol·licitat per l'estret marge de vots amb el seu rival republicà, Brian Kemp.