Quan Donald Trump va anunciar el juny del 2015 que es presentava a les eleccions presidencials dels Estats Units, des de l’edifici de la seva luxosa Torre Trump de Nova York, ningú hagués apostat que guanyaria les primàries republicanes, i molt menys que podria tenir possibilitats de guanyar. En aquella presentació, on Trump va entrar com si fos un rei, el republicà ja va apuntar quina seria la seva línia amb un eslògan contundent: “Fer Amèrica gran un altre cop”.

Trump va néixer un mes de juny de l’any 1946 al districte de Queens, a l’estat de Nova York. Si alguna cosa en queda d’aquell nen, a part del seu caràcter rebel, és l'exigent influència del seu pare i la màxima que li va ensenyar: "A la vida hi ha dos tipus de persones: els guanyadors i els perdedors". Ell ho tenia clar, volia ser del primer grup.

El republicà va decidir expandir el negoci familiar i portar la construcció immobiliària al centre de les coses, allà on es decidia tot: Manhattan. La seva carrera en el món dels negocis va començar essent un èxit, però com passa sovint, els impagaments i les fallides van trucar a la porta. Després d’un període de forta crisi, però, va tornar a remuntar, jugant la carta del seu nom. Actualment compta amb grandiloqüents hotels des d’Irlanda, Rio de Janeiro i Panamà, fins a Las Vegas i Nova York. A més, de casinos, camps de golf...

El magnat ho ha fet quasi tot en aquesta vida. Ha dirigit diverses empreses, ha sigut presentador de televisió, ha fet anuncis –fins i tot d'hamburgueses–, ha escrit llibres... El que no té, però, és experiència política. Pot ser que per això sembla irònic que el reality show que ell va presentar a la NBC durant més de 10 anys es digués The Apprentice (L’aprenent), perquè això és el que és ell en el món de la política. Ara, però, a tot aquest currículum li podrem sumar el títol de president dels Estats Units.

No havia participat mai com a candidat en cap de les conteses electorals de país –ni a governador, ni al Senat, ni al Congrés–, però hi havia estat present. Un informe del Center of Responsive Politic l’any 2011 va demostrar que el candidat havia finançat les campanyes tant de demòcrates com de republicans. Fins i tot, i fent evident com d’irònica pot ser la vida, l’ara candidat republicà havia donat suport a les campanyes de Bill Clinton i havia contribuït a la Fundació Clinton. La dona del qual ara és la seva contrincant.

El candidat s’ha casat tres vegades, totes tres amb joves i boniques models, i ha protagonitzat nombroses portades de les revistes del cor amb les seves històries, dins i fora del matrimoni. Es va casar per primera vegada l’any 1977 amb Ivana Zelnícková, de la República Txeca, i hi va tenir tres fills. Més tard, l’any 1992, es va divorciar d’ella i un any després es va tornar a aparellar amb Marla Maples, nord-americana, amb qui també va tenir una filla més. Finalment, l’any 2005 es va casar amb la model Melania Knauss –parella actual del magnat–, nascuda a Eslovènia, i amb qui va tenir el seu cinquè fill. Ara ja té també set néts.

Trump, envoltat sempre de forta polèmica, és conegut per declaracions excèntriques. L’any 2011 va posar en dubte en una tertúlia televisada que el president Obama hagués nascut als Estats Units. Unes declaracions que posaven de manifest que el magnat no estava còmode amb un president negre, i llençava un missatge als republicans com ell. Uns dies més tard Obama va contraatacar, deixant-lo en ridícul davant d’una sala plena de periodistes. Era al sopar de corresponsals de la Casa Blancs. Aquell dia, probablement, Trump va acabar de decidir presentar-se a les eleccions, tot i que ja s’ho hauria plantejat molt abans. No podia ser un perdedor, havia de guanyar.

Els comentaris racistes i contra la immigració, però, no només han anat contra Obama. Diverses vegades ha fet comentaris despectius sobre els llatinoamericans, sobretot contra el seu veí Mèxic, a qui li vol fer pagar un mur per barrar-los l’entrada als Estats Units. Trump no vol immigració perquè diu “que venen els pitjors: violadors, lladres, venedors de droga...” i que prenen els llocs de feina als natius.

I encara més declaracions polèmiques. Trump ha negat diverses vegades el canvi climàtic i ha carregat contra els tractats de lliure comerç. De fet, ha assegurat que no firmarà el TTIP amb Europa i que renegociarà el NAFTA que els uneix amb Canadà i Mèxic.

I com una persona així ha aconseguit guanyar les primàries americanes i posicionar-se com a possible cap d’Estat d’una de les grans superpotències mundials? Doncs amb un discurs antipolític i antiestablishment. “Jo no sóc un polític. Els polítics no actuen. Jo sóc el contrari”. Aquesta és la màxima de Trump que ha aconseguit fer-li arreplegar el vot de part de la classe obrera desafavorida colpejada per la globalització i dels que viuen la política amb desafecció. Sobretot de les zones més rurals.

Però aquest tipus de discurs també li ha portat força problemes. Diversos republicans s’han allunyat del seu costat per les seves constants sortides de to, el seu caràcter excèntric i el seu polèmic discurs. Caldrà veure aquest dimarts quin és el suport del poble americà, però el que no li podrà negar ningú és que ja ha revolucionat la política dels Estats Units.

El que més desitja Trump és agafar de les mans d’Obama les claus de la Casa Blanca, aquell que un dia el va humiliar. Caldrà esperar, però, per saber si ho aconsegueix, o si la història acaba com acabava el seu programa de televisió, a crit de: "Estàs acomiadat!".