En una rara mostra d’intimitat davant de les càmeres, el president rus, Vladímir Putin, ha obert les portes del seu apartament privat al Kremlin. La visita, enregistrada com a part d’un documental que commemora els seus 25 anys al poder, ofereix una mirada calculada a l’univers personal del líder rus, i revela també un pensament que, segons diu, li ronda constantment: qui el succeirà.
El periodista Pàvel Zarubin, proper al Kremlin, ha estat el guia i testimoni d’aquest recorregut exclusiu. Les imatges mostren estances decorades amb llums d’aranya, mobles luxosos i detalls daurats. Entre les joies de l’apartament, Putin hi destaca la seva pròpia capella i el que anomena “la part més important”: un gimnàs privat. Assegura que hi dedica una hora i mitja diària per mantenir-se en forma als seus 72 anys.
Putin mira de projectar una imatge de modèstia i humanitat
En un intent aparent de projectar una imatge més modesta i humana, el president va mostrar també una cuina senzilla. Tot seguit, ell i Zarubin es van asseure en una de les sales més sumptuoses per compartir un got de quefir, la beguda làctica fermentada típica de la regió. Putin reconeix que treballa sovint des del seu apartament, especialment els darrers mesos. I davant la pregunta inevitable sobre el futur, ha admès que pensa sovint en la successió: “Hi penso constantment”, detalla amb calma. Segons The Times, Putin va expressar el seu desig que en el futur emergeixin diversos candidats, perquè “el poble tingui on triar”. Tot i això, ha advertit ja d'entrada que ningú no podrà fer “res seriós” si no compta amb “la confiança absoluta de la nació”.
Sense oposició política
Aquestes declaracions arriben després de dècades en què Putin ha desmantellat sistemàticament les institucions democràtiques de Rússia. Amb les veus dissidents silenciades per mitjà de la repressió, l’exili o, en molts casos, l’eliminació física, les eleccions russes fa temps que no són considerades ni lliures ni justes. El 2024, Putin va aconseguir un nou mandat en un procés electoral altament controlat, que li permetrà continuar al poder fins, com a mínim, el 2030.
En un moment més informal, Zarubin li demana si mai havia sentit el desig de pegar algú, tenint en compte el seu caràcter aparentment fred i calculador. “Sempre”, va respondre el president. “Conviu amb mi, però intento controlar-ho”.
Putin també va fer referència a la guerra d’Ucraïna —que ell continua anomenant “operació militar especial”— i a la possibilitat d'emprar armes nuclears. “No ha calgut fer-ho... i espero que no calgui”, deia. “Tenim prou força i mitjans per dur a terme el que es va començar el 2022 i arribar al final que Rússia necessita”.
Mentrestant, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha insistit reiteradament en la necessitat d’una pausa humanitària de trenta dies, però fins ara no s’ha aconseguit cap alto el foc significatiu.
En una curiosa nota final, les càmeres van captar un retrat de l’emperador Alexandre III al pis de Putin. Conegut com “El Pacificador”, Rússia va evitar guerres durant el seu regnat al segle XIX, tot i que també es va caracteritzar per reforçar la censura i revertir reformes liberals —una figura potser més simbòlica del que sembla a primera vista—.