El març del 2024, un grup de dones indígenes de Groenlàndia es van unir per presentar una demanda conjunta contra Dinamarca. Des dels anys seixanta i fins al 1991, quan el territori va assumir les competències de sanitat, l'Estat els va implantar de manera forçosa i sense el seu consentiment dispositius intrauterins anticonceptius (DIU), violant així la seva llibertat reproductiva. Tot i que la demanda la van interposar poc més d'un centenar de dones, segons va revelar la televisió danesa, aquests dispositius es van implantar a almenys 4.500. Ara, el parlament danès ha avalat indemnitzar les dones groenlandeses que van patir aquest abús amb 300.000 corones daneses, uns 40.000 euros. El reportatge de la televisió pública va suposar un abans i un després en aquesta qüestió i va servir perquè la població danesa en prengués consciència.
"El significat d'aquesta llei no es pot subestimar. És un reconeixement molt concret al trauma causat a generacions de dones groenlandeses", ha explicat la diputada del territori autònom, Naaja H. Nathanielsen, des de Copenhaguen. Qui ha defensat aquesta mesura ho justificava pel fet que la taxa de natalitat a Groenlàndia era una de les més altres de tot el món i volien evitar avortaments entre les noies més joves. A més, també asseguraven que les autoritats del territori no s'oposaven a aquesta implementació forçosa. Amb tot, el 2024, i en el marc d'aquesta demanda conjunta, l'expresident de l'illa, Múte B. Egede va parlar d'un "genocidi".
El "perdó" de Dinamarca
La relació entre Groenlàndia i Dinamarca ha estat sempre complexa i ara s'ha vist condicionada per les constants amenaces de Donald Trump, que encara ara insisteix a annexionar-se aquest territori. Enmig de la polèmica pel degoteig de declaracions del president dels Estats Units, la primera ministra Mette Frederiksen es va traslladar a Nuuk per intentar estrènyer llaços i es va referir directament a l'escàndol. "Només hi ha una cosa correcta per dir-vos avui. Perdó. Perdó per la injustícia que es va cometre amb vosaltres per ser groenlandeses. Perdó per allò que us van prendre i pel dolor que això us va provocar. De part de Dinamarca, perdó", els va traslladar. Poc després, el govern danès va crear un fons de reconciliació amb Groenlàndia que incloïa diferents casos de discriminació i també l'elaboració d'aquesta llei per indemnitzar a les dones que havien passat per aquesta situació. Aquest divendres es publicarà un informe molt esperat sobre les implicacions d'aquest cas sobre els drets humans de les seves conciutadanes.
Anant més enllà, però, des de l'altra banda de l'oceà, les autoritats han obert noves investigacions per saber si aquesta pràctica es va mantenir d'ençà que el seu govern va assumir les competències en sanitat. Es contemplen també possibles indemnitzacions.