La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, ha anunciat aquest dijous la convocatòria d'eleccions generals anticipades pel pròxim 24 de març. Els comicis parlamentaris s’havien de celebrar a tot tardar el 31 d'octubre, però els rumors d’un avenç electoral feia setmanes que ressonaven. La socialdemòcrata, que ja havia gaudit d’una primera etapa al capdavant de l’executiu entre el 2019 i el 2022, governa des de fa quatre anys en una coalició amb el Partit Liberal i el Partit Moderat. La recta final del seu segon mandat ha estat marcada per la crisi al voltant de la sobirania de Groenlàndia, un país constituent del Regne de Dinamarca. El reiterat interès del president dels Estats Units, Donald Trump, per prendre el control de l’illa àrtica ha tensionat les relacions entre la Casa Blanca i Christiansborg.
De fet, la gestió de Frederiksen de la crisi amb Washington l’ha portada a obtenir un augment de la seva popularitat a les enquestes, una tendència que espera capitalitzar a les urnes amb l’avenç electoral. El suport explícit a Groenlàndia i el rebuig a la via militar insinuada per Trump han eclipsat la patacada dels Socialdemòcrates a les eleccions locals en què van perdre el control de la capital, Copenhaguen, per primera vegada en dècades. Tot i això, la tensió amb Washington va rebaixar-se després de l’anunci a finals de gener d'un preacord amb l'OTAN per reforçar la seguretat a l'Àrtic, així com l'inici de reunions del grup de treball d'alt nivell consensuat entre els Estats Units, Dinamarca i Groenlàndia.
Frederiksen ha anunciat la data de les eleccions des de la tribuna del Folketing —el parlament danès— i no ha descartat cap possible fórmula de govern si els Socialdemòcrates conserven la condició de més votats. La primera ministra també s’ha mostrat disposada a formar una coalició amb la resta de forces de l’esquerra, “si té capacitat de maniobra i pot col·laborar de manera àmplia”. “No excloc res per endavant, perquè en el temps en què vivim no plantejaré exigències extremes”, ha afirmat.
Aposta pel rearmament de Dinamarca
La guerra a Ucraïna, que tot just ha complert quatre anys, també ha ocupat un espai del discurs sobre l’avenç electoral. La líder socialdemòcrata ha ressaltat que la seva intenció és continuar amb la línia actual, en què s'ha disparat la inversió en defensa arran de la invasió impulsada per Vladímir Putin. “Si tenim de nou la possibilitat de formar govern, hi ha coses que romandran fixes. Dinamarca continuarà rearmant-se i ajudarà a protegir Europa contra la màquina de guerra russa”, ha assegurat la cap de govern. "La política de seguretat és i serà el fonament de la política danesa per molts anys", ha afegit.
En l’àmbit nacional, Frederiksen ha anunciat que el seu partit proposarà introduir un impost al patrimoni, si governa. "Quan l’1% més ric de la població posseeix prop d’un quart del total de la riquesa neta dels danesos, és massa desigual. Per això proposem un impost al patrimoni; Dinamarca no s'ha convertit en una societat rica i forta basant-se en la desigualtat", ha declarat. Aquest impost permetria recaptar uns 6.000 milions de corones daneses —uns 800 milions d'euros—, que serien destinats a les escoles públiques de primària.