El primer ministre de Lituània, el socialdemòcrata Gintautas Paluckas, ha presentat aquest dijous la seva dimissió enmig d’una onada d’escàndols vinculats al seu passat empresarial i a possibles conflictes d’interès mentre ocupava el càrrec. La renúncia, confirmada per un portaveu de l’executiu a l’agència Efe, marca un gir brusc en el panorama polític del país, menys d’un any després que Paluckas accedís al càrrec.
Investigacions i pressió política
Paluckas, que liderava un govern de coalició tripartit, es trobava sota investigació pel seu vincle amb empreses privades, entre elles Garnis, una societat en què mantenia participació mentre ja exercia com a primer ministre. Aquesta empresa hauria rebut un préstec subvencionat pel banc nacional de desenvolupament per valor de 200.000 euros, cosa que ha aixecat sospites sobre un possible conflicte d’interès no declarat.
La situació es va intensificar en les darreres hores amb escorcolls del Servei de Recerca de Delictes Financers (FNTT) a Dankora, una empresa familiar de Paluckas —gestionada actualment per la seva neboda— que presumptament va rebre fons europeus i va fer negocis amb Garnis.
La pressió institucional també ha jugat un paper clau. El president lituà, Gitanas Nausėda, havia demanat a Paluckas que se sotmetés a una moció de confiança parlamentària o reconsiderés el seu futur durant les vacances. Paral·lelament, el president del Parlament i líder del partit centrista Unió de Demòcrates Per Lituània, Saulius Skvernelis, va advertir que abandonaria la coalició si Paluckas no dimitia.
Una crisi de credibilitat i transparència
Diverses investigacions periodístiques han contribuït a la caiguda del líder socialdemòcrata. Segons el centre de periodisme d’investigació Siena i el canal Laisvės TV, Paluckas hauria estat implicat en altres operacions dubtoses, inclòs un préstec no retornat de l’empresa Uni Trading, associada al conegut empresari Darijus Vilčinskas, amb qui Paluckas ha negat tenir relacions comercials. No obstant això, Vilčinskas ha admès haver invertit en una empresa vinculada al polític.
A més, es va revelar que Paluckas va adquirir un apartament al centre de Vilna el 2012 per un preu sospitosament baix, en un terreny que ell mateix havia gestionat com a director de l’Administració Municipal de Vilna. També s’ha sabut que no va pagar fins fa pocs dies la part restant d’una multa imposada el 2012 per un cas d’abús d’autoritat, conegut com el “cas de les rates”, en què es va contractar irregularment una empresa de control de plagues.
Conseqüències polítiques immediates
Tot i la dimissió de Paluckas, el president Nausėda ha remarcat que "res fonamental canvia" en l'equilibri polític, ja que el Partit Socialdemòcrata —guanyador de les darreres eleccions— manté la majoria parlamentària i iniciarà consultes per formar un nou govern. El partit populista i nacionalista Nemunas Aušra (Albada del Nemunas), soci de la coalició, ha afirmat que continuarà donant suport a l’executiu, fins i tot si el partit de Skvernelis se'n desmarca.
Segons la Constitució lituana, la dimissió del primer ministre implica la caiguda de tot el govern. No obstant això, el president té la facultat de nomenar ministres interins fins que es formi un nou gabinet.
Un futur polític incert
La caiguda de Gintautas Paluckas, que havia promès regeneració i transparència en la política lituana, suposa un cop dur per al Partit Socialdemòcrata. Les pròximes setmanes seran decisives per veure si els socialdemòcrates aconsegueixen mantenir la iniciativa parlamentària o si la crisi desencadena unes eleccions anticipades. Amb un entorn polític polaritzat i una opinió pública crítica amb la corrupció, Lituània entra ara en una nova fase d’incertesa institucional.