La primera ministra de Suècia, la socialdemòcrata Magdalena Andersson, ha dimitit poques hores després d'accedir al càrrec, a conseqüència d'una derrota pressupostària al Parlament. La crisi ha esclatat quan precisament els reis d'Espanya estaven efectuant una visita oficial al país escandinau.
Tot s'ha precipitat quan només havien passat 8 hores de l'elecció d'Andersson, perquè no ha pogut tirar endavant el pressupost i els seus aliats, els Verds, han abandonat el Govern. El motiu és que el Parlament ha aprovat un pressupost alternatiu, el dels conservadors, democristians i els ultres, en una sessió caòtica. Andersson, que s'havia convertit en la primera dona a governar Suècia, havia obtingut 117 vots a favor, 174 en contra i 57 abstencions. No va guanyar però es va complir la condició establerta en el sistema suec per ser primer ministre: no tenir la majoria de la Cambra en contra, que està fixada en els 175 escons.
La flamant primera ministra tenia hores més tard una altra votació a la Cambra, en aquest cas sobre els pressupostos, i no ha aconseguit tirar-los endavant. Ara Andersson, però, podria presentar-se en una segona volta al Parlament, però primer hauria de consolidar una majoria.
Sorprenent inestabilitat
El cas d'Andersson és la culminació d'una sorprenent inestabilitat en la política sueca. L'arribada de la fugaç primera ministra va ser provocada per una renúncia inesperada del seu predecessor, Stefan Löfven, que a l'agost va comunicar de manera inesperada que deixaria tots els càrrecs per facilitar la situació al seu successor de cara al futur. Löfven, que encapçalava un executiu de socialdemòcrates i verds que estava en minoria des del 2014, va perdre al juny una moció de censura, presentada pel grup Esquerra Socialista per frenar una reforma del règim de lloguer d'habitatges. A Suècia les mocions de censura no són constructives i no requereixen avalar a més un candidat alternatiu.
Felip VI amb el primer ministre sortint Stefan Lofven, en plena convulsió de la política sueca / EFE
La crisi política a Suècia ha coincidit amb la visita oficial que hi estan fent Felip VI i la reina Letícia. El monarca espanyol i el rei suec Carles Gustau, han presidit a Estocolm un seminari amb empreses espanyoles i locals per tal de propiciar inversions en àmbits com les infraestructures, les energies renovables i les telecomunicacions. L'objectiu del fòrum també és trobar vies de cooperació en matèria d'innovació, digitalització i sostenibilitat energètica a partir dels fons europeus que ambdós països destinaran a aquests sectors.
La visita oficial dels monarques espanyols va començar dimarts i és la primera d'alt nivell des del 1979, però s'ha trobat amb un veritable desgavell al govern suec.
Tant Suècia, considerat el país més innovador d'Europa, com Espanya destinaran bona part dels fons de reconstrucció de la UE a la transició ecològica i a la transformació digital, una sincronització que s'interpreta com una oportunitat per cercar sinergies. El país escandinau s'ha marcat com a objectiu acabar amb els combustibles fòssils el 2045, i per això necessita incrementar la seva capacitat de produir energies netes.
L'ambaixador de Suècia a Espanya, Teppo Tauriainen, ha opinat que tot i que les xifres d'inversions i comercials són bones, “el potencial és molt més gran” perquè Espanya i Suècia tenen prioritats semblants, i ha citat la transició energètica. “Espanya té un desafiament força gran en els anys vinents en aquesta transició ecològica i hi invertirà molts diners i les empreses sueques estan per oferir els seus serveis i solucions”, ha apuntat Tauriainen.