Almenys 91 persones, entre elles desenes de criatures, han mort a conseqüència dels bombardejos israelians sobre la Franja de Gaza, segons fonts hospitalàries citades aquest dimecres. Es tracta del dia més mortífer des de l’inici de l’alto el foc impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump. Els atacs van començar dimarts a la nit, després que Israel acusés Hamàs d’haver matat un soldat i d’haver escenificat la troballa del cos d’un ostatge mort. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va ordenar a l’exèrcit dur a terme “bombardejos immediats i contundents a la Franja de Gaza”, segons va comunicar la seva oficina en una breu nota. Un responsable nord-americà va dir a CNN que Washington havia estat informat prèviament de la decisió.
Hamàs va condemnar el que va qualificar de “bombardeig criminal” per part d’Israel, denunciant que es tractava d’una violació de l’acord d’alto el foc. El grup islamista també va negar haver atacat soldats israelians i va reiterar el seu compromís amb la treva. Segons els hospitals de Gaza, almenys 91 persones van morir en els atacs nocturns de dimarts i s’espera que la xifra augmenti. La meitat de les víctimes són infants, segons el director de l’Hospital Al-Shifa, que va descriure la situació sanitària i humanitària com a “catastròfica”. “No hi ha medicines ni subministraments mèdics per tractar els ferits i els malalts”, va declarar el doctor Mohammed Abu Salmiya a CNN.
L’exèrcit israelià va identificar el soldat mort com el sergent major Yona Efraim Feldbaum, de 37 anys, procedent de l’assentament de Zayit Raanan, a Cisjordània ocupada. Feldbaum, membre del Cos d’Enginyeria de Combat, va morir en combat al sud de Gaza. Fonts militars israelianes van afirmar que Hamàs havia atacat tropes israelianes prop de Rafah, a l’est de la línia coneguda com a “línia groga”, que separa la zona ocupada d’Israel de la resta del territori. Els soldats haurien rebut foc de franctiradors i llançagranades.
Un alto el foc fràgil
Abans que es coneguessin les víctimes civils, Trump va dir als periodistes a bord de l’Air Force One que “els israelians han respost” després que “matessin un soldat israelià”, sense esmentar Hamàs. Tot i els atacs, va afirmar que “res no posarà en perill” l’alto el foc, insistint que Hamàs seria “eliminat”.
Dimarts al matí, l’oficina de Netanyahu havia acusat Hamàs d’incomplir clarament l’acord de treva després de retornar a Israel restes humanes que no corresponien a cap dels 13 ostatges encara desapareguts. Segons un responsable israelià, es consideren diverses opcions militars, com ampliar la línia groga, reocupar més territori o reprendre el control del corredor de Netzarim, que travessa la Franja. Un altre responsable israelià va assegurar que qualsevol resposta seria coordinada amb els Estats Units i que Israel també estudia restringir l’entrada d’ajuda humanitària, una mesura que Washington rebutja.
Israel va iniciar la seva ofensiva contra Hamàs arran dels atacs del 7 d’octubre de 2023, en què el grup armat i els seus aliats van matar més de 1.200 persones i van segrestar-ne 251. Segons el Ministeri de Salut de Gaza, des d’aleshores han mort almenys 68.527 palestins i més de 170.000 han resultat ferits. Milers de cossos continuen sota la runa.