El 13 de novembre del 2015, París va viure una de les nits més tràgiques de la seva història. Tres cèl·lules de terroristes gihadistes del grup Estat Islàmic van planificar un atac coordinat en diferents punts de la ciutat que van deixar 132 morts i més de 400 ferits en el pitjor atac terrorista en territori europeu des dels perpetrats a Madrid l’11 de març del 2004. Els atacs van començar cap a les 21.16 hores amb un primer atac suïcida a prop de l’Estadi de França i van continuar amb tirotejos coordinats en diversos cafès i restaurants de la ciutat, que va culminar l’assalt armat i la presa d’ostatges a la sala de concerts Bataclan. La massacre es va estendre durant gairebé tres hores, i l’assalt al Bataclan va culminar passada la mitjanit del 14 de novembre amb 90 morts i centenars de ferits.
París no ha estat la mateixa ciutat des d’aquells devastadors atemptats que van canviar la ciutat, van suposar un trauma profund pels parisencs i un punt d’inflexió en la història recent de la ciutat i del país, però també en la lluita antiterrorista a Europa, i que encara mantenen França en estat de màxima alerta per terrorisme, mantenint un nivell alt de vigilància i mesures de seguretat reforçades en tot el país. Tant és així, que aquest dijous no s’obrirà al públic el nou Jardí 13 de novembre que s’ha construït en memòria de les víctimes, un lloc per al record i la reflexió en el cor de la ciutat, que serà l’escenari principal de la commemoració del desè aniversari que se celebra aquest dijous a París amb actes i homenatges en diversos punts claus.
Flors a l’estàtua de la República
Tot i que els principals actes de commemoració de les víctimes tindran lloc aquest dijous, els parisencs porten des del 8 de novembre col·locant espelmes, flors o notes de record a l’estàtua de la República com a homenatge a les víctimes, els supervivents, les famílies de les víctimes i els agents i membres dels equips de rescat. Les cerimònies començaran després del migdia davant de les plaques commemoratives col·locades el 2016 als llocs dels atacs. La ciutat està acollint també durant els últims dies diverses exposicions amb artistes francesos i internacionals que eren presents a París el dia dels atemptats, fotografies captades durant aquella jornada i una part de les futures col·leccions permanents del Museu-Memorial del Terrorisme, que es preveu que obri les portes el 2029. A més, els Arxius de París presenten des de dimecres els homenatges recopilats després dels atemptats i els rebuts posteriorment a través d’una exposició inèdita, mentre que també va celebrar un concert de l’orquestra de cambra de París al Teatre dels Camps Elisis.
L’acte principal dels homenatges, però, se celebra aquest vespre en el Jardí 13 de Novembre, que comptarà amb la presència del president Emmanuel Macron i l’alcaldessa de la ciutat, Anne Hidalgo, però no estarà obert al públic per motius de seguretat, però la retransmissió en directe per les cadenes TF1 i France 2 es podrà seguir per una gran pantalla gegant en la plaça de la República. L’acte inclourà discursos, la lectura dels noms de les víctimes i la inauguració oficial del jardí commemoratiu. La cerimònia comptarà amb la direcció musical de Victor Le Masne, que presentarà un rèquiem laic interpretat per l’Orquestra de la Guàrdia Republicana i el Cor de Radio France.
Un jardí per no oblidar
Aquest jardí de la memòria, que s’inaugurarà oficialment aquest dijous, es va acabar fa quatre mesos i ja obert al públic, però ha rebut atenció mediàtica arran de la proximitat de la commemoració del desè aniversari dels atemptats. S’ubica en una zona neutral en ple centre de la ciutat, a petició de les associacions de víctimes i de l’Ajuntament de París. En concret, està situat en la plaça Saint-Gervais, prop del consistori parisenc, i el projecte de memòria s’ha construït en col·laboració amb dels supervivents dels atacs i familiars de les víctimes per ser un espai que no només recordi els morts, sinó que també sigui un lloc de vida, bellesa i serenitat. Dissenyat per l’agència Wagon Landscaping, és un recinte de pedra del qual emergeixen blocs de granit que evoquen els sis llocs dels atemptats (des de l’Stade de France fins a Saint-Denis, des del Bataclan fins a les terrasses dels bars), amb els noms de les víctimes gravats en ells i un mapa de la ciutat desplegat a terra. La il·luminació és una part essencial del jardí commemoratiu. Més de cent llums, que representen "espurnes de memòria", estan instal·lades per tot el jardí. La instal·lació crea la impressió d’espelmes tremoloses a la nit, en memòria de les víctimes.
Els atemptats que van canviar París
I és que París no oblida el que va passar aquell 13 de novembre. Els atemptats van començar amb tres suïcides immolant-se als voltants del Stade de France, a Saint-Denis, després de no poder accedir a les instal·lacions durant un partit internacional, i van continuar amb atacs contra cafeteries i restaurants (Le Carillon, Le Petit Cambodge, La Belle Équipe, La Bonne Bière) i amb un assalt contra el teatre Bataclan, on el grup nord-americà Eagles of Death Metal estava oferint un concert, que es va convertir en el símbol d’aquests atemptats, amb una matança que es va saldar amb 90 morts i centenars de ferits, i que va incloure una presa d’ostatges durant el concert, en el que estaven presents prop de 1.500 persones. Fins que les forces especials van aconseguir entrar i matar els terroristes, un dels quals es va immolar durant el tiroteig.
Un acte de guerra
Els atacs van ser perpetrats per tres grups diferents de terroristes, set dels quals van morir durant els atemptats, mentre que tres més van morir dies després en una batuda policial a Saint-Denis, entre ells Abdelhamid Abaaoud, considerat el cervell de l’operació. L’únic supervivent, Salah Abdeslam, nascut a Brussel·les, va ser detingut el 2016 a Bèlgica i condemnat el 2022 a cadena perpètua pel seu paper en els atemptats. L’autoria va ser reivindicada per Estat Islàmic, assegurant que eren una venjança pels bombardejos francesos contra objectius del grup gihadista a l’Iraq i Síria, on el seu aleshores líder, Abu Bakr al-Baghdadi, havia declarat un califat després d’una ofensiva llampec des del nord del territori iraquià. Les autoritats franceses van respondre als atemptats amb un estat d’emergència durant tres mesos per reforçar les tasques de les forces de seguretat en la lluita contra el terrorisme, mentre que dos dies després París va llançar els seus bombardejos més grans com a part de l’operació Chamal contra Estat Islàmic a l’Orient Mitjà. El llavors president francès François Hollande va qualificar els atemptats com un “acte de guerra” i va desplegar milers de militars en zones sensibles, incloses estacions de transport i llocs de culte, per reforçar la seguretat davant el gihadisme. Tot i això, el país va ser escenari el juny del 2016 d’un atemptat a Niça, quan un home va matar 86 persones en un atropellament intencionat amb un camió durant els actes de celebració del Dia Nacional de França.