Feia temps que l'Europa Occidental no vivia una onada d'atemptats com la dels últims mesos. Anys després dels atacs d'Atocha del 2004, que van representar un punt d'inflexió en la història recent del continent, i dels de Londres un any després, ara els països del Vell Continent tornen a ser focus d'atemptats comesos per grups terroristes islàmics. Tot seguit fem un recull dels principals atacs a l'Europa Occidental, des de l'any 2015. 

Cop contra la llibertat de premsa

L’atemptat contra la redacció del setmanari satíric Charlie Hebdo va ser el primer dels que han colpejat França en el darrer any i mig. El 7 de gener del 2015 dos homes armats i emmascarats van entrar a les oficines del setmanari, van matar 12 persones i en van ferir 11 més. L’onada de morts i ferits es va anar reproduint en atacs relacionats a la regió de l’Illa de França, fins que al cap de dos dies de l’atemptat, el 9 de gener, els autors van ser descoberts i abatuts. Abans d’això, els terroristes havien pres ostatges en una empresa de senyalització on s’havien concentrat.

Les relacions entre part de la comunitat musulmana i el setmanari satíric havien estat convulses els anys anteriors, després que la revista hagués publicat dibuixos on alguns van considerar que s'hi ridiculitzava Mahoma.

Les manifestacions de repulsa als atemptats contra Charlie Hebdo van ser constants, d’aquí que arreu del món es fes famosa la frase Je suis Charlie (“Jo sóc Charlie”, en francès).

Sis atacs simultanis que van deixar 130 morts

Després de Charlie Hebdo, a França s’intuïa que algun altre atemptat podia arribar. I ho va fer de forma devastadora. En un marge de tres hores, el divendres 13 de novembre a la nit, sis atacs simultanis van  posar fi a la vida de 130 persones i van deixar més de 350 ferits, a París.

Dels atemptats, tres van tenir lloc a Saint Denis, al voltant de l’Estadi de França, on s’estava disputant un partit entre França i Alemanya. El president de la República Francesa, François Hollande, era present a l’estadi. La resta d'atacs van passar en diversos bars o restaurants i, el més greu, a la sala de festes Bataclan. Mentre hi actuava el grup de rock nord-americà Eagles of Death Metal, els assassins van entrar a la sala i van disparar durant més de 10 minuts, deixant més de 80 morts, a més de prendre altres persones com a ostatges. Passada la mitjanit la policia va culminar l’assalt, tancant així la jornada més negra de la recent història de França.

Crear la por a la capital d’Europa

Especialment arran de la detenció a Brussel·les del cervell dels atemptats de París, Salah Abdeslam, a Bèlgica no hi havia dubtes que la seva capital era un objectiu clar de l’Estat Islàmic. La situació, de fet, va fer que s'hi deixessin de celebrar actes multitudinaris com la tradicional festa de Cap d’Any al centre de la ciutat. Malgrat l'alerta màxima en què estava immers el país, el 22 de març diversos atacs comesos en dos espais diferents van sacsejar la capital d’Europa.

Un dels escenaris dels dos atemptats va ser el principal aeroport de Brussel·les, Zaventem, on dues explosions hi van crear el caos. Una tercera bomba va ser desactivada. A més de l’aeroport, minuts més tard va esclatar el vagó d’un tren a l’estació de metro de Maalbeek, deixant encara més víctimes. En total, 35 persones hi van perdre la vida.

Atropellament massiu a Niça en la festa del 14 de juliol

Aquesta nit ha tingut lloc l’últim dels quatre grans atemptats terroristes que han sacsejat l’Europa Occidental en els darrers mesos. És el tercer que ha succeït a França, però en aquesta ocasió ben lluny de la capital, a la ciutat mediterrània de Niça. D’aquest atac en destaca la metodologia: un camió a tota velocitat ha atropellat una multitud mentre presenciava els focs artificials per les celebracions del Dia Nacional de França. Els últims recomptes oficials parlen de 84 morts.