Primer símptoma de desescalada. El govern bielorús, aliat de Moscou, ha anunciat que les tropes russes desplegades al seu país l'abandonaran durant el mes de febrer, quan finalitzin les denominades maniobres conjuntes entre els dos exèrcits. Segons l'OTAN, el desplegament rus a Bielorússia era el preparatiu per envair Ucraïna, donat que els dos països comparteixen frontera. "Al final de les maniobres, les unitats i subunitats militars de les Forces Armades de la Federació Russa abandonaran el territori de la República de Bielorússia", ha indicat el ministeri de Defensa bielorús. Els mercats han donat certa validesa a la possible desescalada i el ruble rus, que ha patit durant l'acumulació de tropes russes a les denominades maniobres, ha pujat avui 1,1 punts després de l'anunci del ministeri. Els exercicis militars es faran en dues fases i es duran a terme fins al 20 de febrer, segons Reuters.
L'economista Santiago Niño Becerra ha pronosticat que no és imaginable un conflicte bèl·lic entre l'OTAN i Rússia a causa d'Ucraïna, per l'enorme impacte econòmic que tindria per a totes les parts. "No soc expert en geopolítica ni en geoestratègia, però mirin un mapa de l'Europa central. És imaginable el 2022, no pas el 1622, una guerra aquí? Les pèrdues de tots els països de la zona serien monstruoses i el caos que es formaria seria immens", ha indicat. L'economista ha fet referència a la fi del domini lituano-polonès sobre l'actual Ucraïna, instaurat al segle XV, i que es va esfondrar al segle XVII. Després de conflictes amb els tàtars i els otomans, una revolta cosaca amb el suport rus i dels tàtars de Crimea va dur a la creació d'Ucraïna com a territori autònom cosac.
Una mostra de les grans implicacions econòmiques que estan en joc és que Alemanya, de moment, no intervé en l'operatiu militar, i s'ha limitat a enviar cascs i un hospital de campanya a Ucraïna. Ha mantingut, en canvi, la seva negativa a l'enviament d'armes al país per no alimentar la tensió militar amb Rússia, segons ha fet saber la ministra de Defensa, Christine Lambrecht. "Lliurarem al febrer un hospital de campanya complet, inclosa la formació necessària, i tot això cofinançat per Alemanya amb 5,3 milions d'euros", ha explicat Lambrecht en una entrevista al diari alemany Die Welt. Alemanya ja ha subministrat respiradors i està atenent els soldats ucraïnesos que es troben greument ferits en hospitals de la Bundeswehr (Forces Armades), ha confirmat la ministra. El govern alemany ha de fer tot el possible per desescalar la situació de crisi, segons Lambrecht. "El subministrament d'armes no seria útil en aquest moment. Aquest és el consens en el govern federal", ha afirmat.