Dan Poraz és l'encarregat de negocis de l'Ambaixada d'Israel a Espanya i actual ambaixador en funcions. En un moment marcat per la guerra a Gaza i la pressió internacional sobre el govern israelià, Poraz defensa amb fermesa que la prioritat d'Israel és posar fi al conflicte, però subratlla que això només serà possible si s'alliberen els ostatges i es garanteix que no es repeteixi un atac com el del 7 d'octubre. Assegura que, per aconseguir una pau real, és necessari comprendre els objectius d'Israel i donar-los suport. Parlem amb ell sobre la situació actual a Israel, la pèrdua de suports internacionals, les negociacions per a l'alto el foc i la viabilitat de la solució dels dos Estats.
El 7 d'octubre fa molt parlar a Israel. L'atac va ser una sorpresa, no es va poder prevenir? Hi va haver un error de seguretat?
La societat israeliana està profundament traumatitzada. Encara, i han passat 20 mesos. I crec que la cicatriu no pot començar a guarir fins que tots els ostatges tornin a casa. És una ferida oberta molt, molt dolorosa. Tenim 56 de segrestats encara en mans de Hamàs a Gaza als túnels. Aquest fet no permet passar el trauma. I com dius, va ser un error enorme militar, però també d'intel·ligència.
Hi va haver unes polèmiques declaracions de Netanyahu que semblaven posar el focus en Hamàs i no en els ostatges. Això va enfurismar els familiars dels que segueixen allà i la societat.
Crec que el focus no és en les declaracions de Netanyahu. Israel sap que té dos objectius, recuperar els ostatges i posar fi al domini de Hamàs. Hamàs ho sap. I els ostatges són una assegurança de vida, perquè sense ostatges no té cap escut humà. El govern ha de posar fi al domini de Hamàs. Si no, ho faran una altra vegada, ho sabem amb certesa. Aquest és el seu modus operandi, segrestar persones per aconseguir objectius polítics.
Els ostatges són una assegurança de vida, perquè sense ostatges no té cap escut humà
Molts experts recalquen que la violència d'Israel a Gaza pot fomentar l'odi envers Israel. Potser és un problema del futur, però, què passa amb la generació de nens que no tenen pares perquè han mort pels atacs d'Israel?
La guerra provoca odi. Encara que també cal dir que el 7 d'octubre va passar abans que aquesta guerra. Els terroristes no necessiten excuses. El poble jueu va patir un holocaust, el pitjor crim contra la humanitat contra el seu poble, amb 6 milions de morts. Horrible. No va ser una tragèdia, va ser la pitjor tragèdia en la història de la humanitat. Després de la Segona Guerra Mundial no hem vist jueus posant bombes en cafès alemanys o matant nens a les seves escoles. Els jueus que van sobreviure van establir un estat i ctrc que això és la clau. Posar la vista al futur, el record de l'holocaust és una cosa fundacional en la societat d'Israel, en la seva història. Tanmateix no es pot encoratjar i millorar la vida si no es mira al futur. Cal tenir esperança. Els israelians i els alemanys, avui dia, som socis. Som amics. Malgrat tota la història. Així que la guerra és horrible. La violència és horrible. És un trauma per als dos pobles, però els esforços ara han de ser per acabar la guerra com més aviat millor. I l'única manera de fer-ho és l'alliberament dels ostatges.
Precisament, hi ha una part de l'opinió pública que diu que els jueus, després d'haver patit un holocaust estan fent el mateix. Quina seria la resposta? Primer es deia que Israel violava el dret internacional, ara que mata la població de gana. Com es justifica?
Responc molt clar. No hi ha res semblant. És una guerra, és una guerra terrible i dura. Moren persones, civils. Soc israelià, com tots els israelians, la majoria som part de l'exèrcit. Jo també he estat a l'exèrcit, els meus cosins, nebots, molts amics. No tenim cap idea de genocidi. Només tenim dos objectius: alliberar els nostres ostatges i garantir que el que va passar a l'octubre no torni a passar una altra vegada. I per a això, hem d'acabar amb Hamàs. Israel no utilitza la fam com a arma de guerra, això és mentida. Al contrari. Fa molts esforços per gestionar i per trobar un mecanisme juntament amb els Estats Units perquè l'ajuda humanitària arribi a la població civil. Nosaltres no tenim cap interès en augmentar una crisi humanitària a Gaza. Al contrari, volem una situació suportable que ens ajudi a aconseguir els nostres objectius.
Just acaba d'esmentar la paraula genocidi. Una paraula que s'utilitza per descriure el que Israel està fent. També notícies sobre atacs a cues per obtenir ajuda humanitària. Com es respon a això?
Hi ha una campanya salvatge contra Israel, una campanya de demonització i deslegitimació al seu dret a defensar-se. La informació d'aquesta campanya l'ha difós Hamàs. Hamàs sap que no pot guanyar en el camp de batalla, militarment està molt feble, però sí pot fer mal, i molt, a Israel en el camp de l'opinió pública.
Com és això possible?
És un grup terrorista que va dur a terme uns atacs terroristes, els més grans de la història i no va poder fer-ho sense ajuda d'altres països. Sabem que l'Iran dona suport a Hamàs, sabia els plans, no sabien la data, encara que coneixien els plans. Qatar també és el finançador més gran del món de Hamàs. També hi ha una campanya política a Europa i a Occident, de l'extrema esquerra, contra Israel i la informació i narrativa de Hamàs va molt bé amb aquesta campanya.
Israel no utilitza la fam com a arma de guerra, això és mentida
Per exemple, va sortir una notícia de gent que estava esperant ajuda humanitària i que Israel havia disparat. Van morir més de 20 persones. Aquesta informació va sortir a tot el món, tots els mitjans de comunicacions, fins i tot governs. Israel va dir que no havia disparat. Unes hores després van sortir vídeos que mostraven molt clarament que qui va disparar eren militants de Hamàs. Imatges de drons mostren que van ser homes armats de Hamàs els qui van obrir foc. No esperem res d'una organització terrorista, però, on és la integritat que han de tenir els periodistes? Aquest tipus d'incidents han passat moltes vegades. És una guerra terrible, moren civils, hi ha molt de patiment i Israel està lluny de ser perfecta. Acusar Israel d'estat genocida són mentides que no tenen res a veure amb la realitat. Mentides que tenen motius polítics contra Israel.
I això com el viu la població d'Israel?
Estem vivint una onada d'antisemitisme que no hem vist des dels anys 40. Europa i l'odi, i faig servir aquesta paraula perquè és així, és odi. I l'odi no es para amb paraules, sempre provoca violència.
El suport a Israel, per part d'Europa i els Estats Units ha caigut.
Sens dubte el suport ha baixat en els últims mesos. En les primeres setmanes de la guerra, teníem suports de tots costats. Bé, no de tots. Però hi havia coses sorprenents, com la manifestació del 8 d'octubre a Espanya contra Israel. Un dia després. Hi van anar polítics espanyols que van acusar Israel de genocidi. Però malgrat això, en aquella època sí que teníem més suport. El món ara veu imatges de Gaza i sap que la guerra continua. El món no té paciència i els governs del món, incloent-hi molts dels nostres socis o països propers, estan perdent la paciència perquè volen que aquesta guerra acabi. I ho puc entendre, però alhora, Israel no ha aconseguit els seus objectius.
Estem vivint una ona d'antisemitisme que no hem vist des dels anys 40
Parar sense complir els dos objectius, sense l'alliberament dels ostatges, és un desastre que no puc imaginar. No crec que existeixi cap país o govern del món que pugui renunciar als seus ciutadans que estan en mans d'una organització terrorista. És molt clar, i també l'altre objectiu. Si Hamàs continua sobrevivint a Gaza és una qüestió de temps que ho facin de nou. I ho sabem perquè ells mateixos ho diuen.
Com creu que podria revertir-se aquesta falta de suport internacional?
Les imatges i propaganda de Hamàs són un tsunami. I estem fent tot el que podem per frenar aquest tsunami. Tenim molta gent que ens dona suport, molta solidaritat, fins i tot d'aquí, a Espanya. A nivell governamental tenim el suport dels Estats Units, que és el nostre aliat més important i més poderós del món. Ells també volen veure que la guerra acaba. Nosaltres també. Crec que no hi ha ningú que desitgi més que Israel, acabar aquesta guerra. Estem pagant un preu molt alt. Han caigut al voltant de 900 soldats, volem acabar aquesta guerra. Estats Units també. Ells entenen que l'única manera de fer-ho és amb l'alliberament dels ostatges i la fi del domini de Hamàs.
Hi ha contradiccions en la ment d'un israelià?
Crec que la polèmica és el camí. Els dos objectius que tenim en la guerra són clars: alliberar els ostatges i acabar amb Hamàs. Potser Hamàs diu que allibera els ostatges però es volen quedar a Gaza. El govern allà diu no, això és una cosa que no podem acceptar. No podem acceptar això. Hi ha gent a Israel que diu que ara la prioritat és l'alliberament dels ostatges i que l'altre el gestionarem després. Però també hi ha persones que donen suport a això. Llavors hi ha polèmica sobre el camí de fer-ho. També hi ha criticisme sobre la situació a Gaza. Israel és una societat molt oberta i democràtica. Hi ha manifestacions i crides contra el patiment de la població a Gaza, fins i tot contra el govern per la gestió que s'està fent de la guerra.
Crec que no hi ha ningú que desitgi més que Israel acabar aquesta guerra
Hi ha gent que prioritza l'alliberament dels ostatges. Però després entenen que també cal afrontar l'altre objectiu. És una guerra que no acaba amb la qüestió dels ostatges. Crec que qui vulgui que aquesta guerra acabi, ha de donar suport als dos objectius d'Israel, i ha de donar suport a Israel, perquè sinó, la guerra no pot acabar.
És complex perquè els terroristes, no canviaran d'idea ni els seus objectius a priori, no?
Clar. L'objectiu no és acabar amb la idea de Hamàs perquè no pots. No pots. Però és com amb el nazisme, no pots acabar amb la idea, i fins i tot segur que la idea existeix 80 anys després. Però no queden a Europa governs que tinguin aquesta ideologia nazi. Llavors, la idea seguirà, però un nou govern de Gaza no pot tenir idees d'exterminació d'Israel. Amb aquesta idea no podem viure.
En aquest sentit, la solució que fa tant temps que és sobre la taula, la dels dos Estats, és encara viable?
Crec que és l'única idea que pot ser viable. La solució dels dos estats podria ser viable perquè tant israelians com palestins són allà i cap dels dos no desapareixerà. Però ara mateix no és possible. Els palestins no tenen una estructura estatal ni un lideratge capaç de gestionar un estat. Des del punt de vista israelià, el problema principal no és qui governa Palestina, sinó la seguretat: en les condicions actuals, ningú no pot garantir que Hamàs no prengui el control en un o dos anys, com ja va passar a Gaza. La falta d'eleccions, la pèrdua de legitimitat de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) i l'existència de zones on ni tan sols poden entrar fan que la situació sigui molt fràgil. Per a Israel, un Estat palestí que es convertís en una nova Gaza seria una amenaça greu. Abans del 7 d'octubre, molts israelians encara creien en la solució dels dos estats, però ara aquest suport ha disminuït. L'única via possible seria una negociació entre Israel i l'ANP per ampliar l'autonomia palestina de manera que es garanteixi la seguretat israeliana, però això només podria passar una vegada resolt el conflicte amb Hamàs.
I l'alto el foc? És possible?
Encara que sembli que les negociacions per a un alto el foc estan congelades, en realitat segueixen en marxa. Fa uns dies, Hamàs va rebutjar una proposta dels Estats Units, però després va cedir en alguns punts, com sol fer: primer diu "no", però després matisa. Aquestes tàctiques mostren que les converses continuen, encara que siguin complexes. La sensació ara és que s'està més a prop d'un acord que el març, quan les negociacions es van trencar. Aquest avenç es deu principalment a la pressió militar sobre Hamàs, que està donant resultats, sobretot relacionat amb la distribució d'ajuda humanitària. Israel vol assegurar-se que aquesta ajuda arribi a la població sense que Hamàs la controli i la utilitzi com a negoci, com va passar en el passat. Llavors, Hamàs robava l'ajuda i la venia als ciutadans. Per això, ara Israel i els Estats Units estan treballant junts per crear un nou mecanisme de repartiment que impedeixi això. Aquesta és una de les raons per les quals hi ha un cert optimisme respecte a la possibilitat d'un alto el foc en un futur pròxim.
Hamàs robava l'ajuda i la venia als ciutadans
Una pregunta amb una mica de polèmica per acabar. Israel realment vol posar fi a la guerra o pretén allargar-la per motius polítics o estratègics?
Ningú no desitja més la fi d'aquesta guerra que els mateixos israelians. Però entenem que només hi ha una manera d'aconseguir-ho: no es pot posar fi al conflicte sense abans alliberar els ostatges i sense garantir que una cosa com el que va passar el 7 d'octubre no torni a repetir-se. Per això, qui de veritat vulgui que acabi aquesta guerra i acabar el patiment, ha de donar suport també als objectius d'Israel. No es tracta només d'un alto el foc, sinó de garantir que hi hagi una pau duradora i segura per a tothom.