Sota les teulades dels elegants edificis haussmannians —estil arquitectònic del Segon Imperi francès (1852-1870)— de París s’amaga una altra cara de la ciutat. Són les chambres de bonnes, petites habitacions concebudes fa més d’un segle per allotjar el servei domèstic de les famílies benestants. Avui, moltes han deixat de ser habitacions de minyones per convertir-se en una de les poques opcions que permeten a estudiants i treballadors amb pocs recursos viure al centre de la capital francesa.
La seva principal peculiaritat és també el seu principal problema. Situades habitualment a les últimes plantes dels edificis, sota les teulades, són espais minúsculs, amb poca ventilació i molt exposats al sol. Durant l’hivern poden ser freds i humits, però és a l’estiu quan les condicions es tornen especialment dures. I ara, amb la crisi de l'habitatge també afectant la capital francesa, el seu preu ja no és tan assequible com abans.
Viure en una plaça d'aparcament?
L’Atelier Parisien d’Urbanisme (APUR) explica —i recull la CNN— que aquests espais van proliferar als edificis burgesos construïts entre els segles XIX i XX i que tradicionalment estaven separats de la resta de l’immoble per una escala de servei. Amb la desaparició progressiva del servei domèstic, moltes d’aquestes habitacions van passar a ser ocupades per estudiants, treballadors amb salaris baixos i persones amb dificultats per accedir a un habitatge convencional.
La seva mida és una de les seves característiques més extremes. La normativa francesa estableix que un habitatge ha de disposar d’una superfície habitable mínima de nou metres quadrats per poder ser llogat com a residència principal, sempre que també compleixi altres requisits d’habitabilitat. Algunes chambres de bonnes tenen precisament aquesta dimensió: l’equivalent aproximat a una plaça d’aparcament.
À Paris, une chambre de 6 m2 proposée à la location pour... 438 euros par mois 😮
— Le Parisien (@le_Parisien) April 23, 2026
➡️ https://t.co/hNbydAaSYS pic.twitter.com/TIJgrmwIrB
Malgrat les limitacions, el seu principal atractiu és la ubicació. En barris on els preus dels habitatges són molt elevats, aquestes petites estances permeten pagar lloguers considerablement més baixos. Per a molts estudiants, sacrificar metres quadrats és el preu per poder viure al centre de París.
L’APUR va comptabilitzar més de 114.000 habitacions de servei a París el 2013, tot i que aproximadament el 85% estaven desocupades. La seva distribució també explica el seu origen: es concentren sobretot als districtes occidentals de la capital, on hi ha una presència més elevada dels grans edificis residencials construïts per a les classes benestants.
La calor extrema, un problema afegit
Ara aquestes habitacions afronten un nou problema: la calor extrema. Situades just sota les teulades, acumulen fàcilment temperatura i sovint disposen de poca ventilació i escassa protecció solar. Un estudi de l’APUR citat per la mateixa cadena nord-americana assenyala que els habitatges situats a les últimes plantes i sense una protecció solar adequada poden arribar a registrar temperatures interiors fins a 10 ºC superiors a les de l’exterior.
Aquest estiu ha demostrat fins a quin punt el problema pot agreujar-se. França ha viscut diversos episodis de calor excepcional. Segons Météo-France, la tercera onada de calor de l’estiu, entre el 28 de juliol i el 19 d’agost, va durar 23 dies, una de les més llargues mai registrades. Durant el pic de l’episodi, el 13 d’agost, es van superar els 40 ºC en diversos punts del país.
París tampoc ha quedat al marge. Durant l’onada de calor del juliol, la capital va encadenar deu nits consecutives amb temperatures superiors als 20 ºC. Météo-France va qualificar el juliol del 2026 com el més calorós registrat fins ara a França, amb una temperatura mitjana de 24,9 ºC.
Davant d’aquest escenari, el que abans podia ser simplement un habitatge petit i incòmode pot convertir-se en un espai difícil de suportar i, en alguns casos, inadequat per viure-hi. La calor s’afegeix així a problemes que aquestes habitacions ja arrosseguen: poca superfície, manca de comoditats, ventilació deficient i, en alguns casos, banys compartits o instal·lacions molt limitades.
Manca d'habitatge
La qüestió té una dimensió social important. Segons les dades de l’INSEE —Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics de França—, les chambres de bonnes continuen formant part del parc d’habitatge ocupat de la regió parisenca, mentre que el nombre d’estudiants a la capital ha crescut durant les darreres dècades. Si aquests allotjaments deixen de ser una opció viable, la pregunta és inevitable: on aniran les persones que no poden assumir els preus dels pisos convencionals?
El repte és especialment complex perquè no es tracta només de construir habitatge assequible. També cal adaptar edificis històrics protegits sense alterar les façanes i les característiques arquitectòniques que formen part de la identitat de París. Les chambres de bonnes van néixer com una solució per a una ciutat molt desigual. Més d’un segle després, continuen reflectint les dificultats per trobar un lloc assequible a la capital francesa. Però ara el canvi climàtic hi afegeix una nova amenaça: que allò que durant generacions ha estat petit i incòmode acabi sent, senzillament, inhabitable.