Quan la calor desfà els prejudicis: França obre la porta a l'aire condicionat

La resistència històrica de França a l'aire condicionat s'està esquerdant. Després d'encadenar diverses onades de calor i amb una nova previsió de temperatures extremes aquesta setmana, cada vegada són més els francesos que opten per instal·lar sistemes de refrigeració, un element que durant dècades havia estat vist com un símbol de consum excessiu, poc compatible amb la cultura i el model urbanístic del país.

L'escassetat d'aparells ja és visible. En diversos establiments de la cadena Lidl de l'àrea metropolitana de París s'han registrat llargues cues de clients disposats a comprar un aire condicionat portàtil abans que s'esgotin les existències. En alguns punts, com Aubervilliers, als afores de la capital francesa, la concentració de persones va provocar incidents, amb empentes, caigudes i moments de tensió a les portes dels comerços, tal com detalla la CNN.

La demanda respon a una realitat climàtica cada vegada més severa. Tot i que només un 24% de les llars franceses disposen actualment d'aire condicionat —una xifra superior al 18% registrat fa dos anys, però encara lluny del prop del 50% d'Itàlia—, la percepció social està canviant amb rapidesa davant la intensificació dels episodis de calor extrema.

Les conseqüències també s'han fet evidents en els serveis públics. Només el 7% de les escoles franceses disposen de sistemes de climatització i milers de centres educatius van haver de suspendre l'activitat durant l'última onada de calor perquè les temperatures a les aules feien impossible seguir les classes amb normalitat. Al mateix temps, les autoritats sanitàries franceses atribueixen més de 2.000 morts en excés als sis dies més intensos de l'episodi de calor registrat a finals de juny.

Debat trencat amb l'aire condicionat

Durant anys, la societat francesa ha mantingut una relació distant amb l'aire condicionat. Més enllà del consum energètic, sovint s'ha associat a un model de vida nord-americà i s'ha considerat un element innecessari en edificis concebuts per mantenir la frescor gràcies als murs gruixuts, les persianes i la ventilació natural. També persisteix la creença popular que l'exposició continuada a l'aire condicionat pot ser perjudicial per a la salut.

A aquestes reticències culturals s'hi afegeixen importants limitacions administratives. A París, molts edificis protegits pel seu valor patrimonial impedeixen instal·lar unitats exteriors per preservar l'aspecte uniforme de les façanes i les cobertes, herència de la gran transformació urbanística impulsada pel baró Haussmann al segle XIX. A més, en nombrosos immobles és imprescindible obtenir l'autorització de la comunitat de propietaris abans d'instal·lar un sistema fix.

El debat també ha arribat de ple a la política francesa. Amb les eleccions presidencials del 2027 a l'horitzó, l'extrema dreta liderada per Marine Le Pen defensa un pla nacional per climatitzar escoles i hospitals i facilitar préstecs sense interessos per ampliar la instal·lació d'aparells a les llars. A l'altre extrem, Jean-Luc Mélenchon alerta que generalitzar-ne l'ús agreujaria els problemes ambientals, mentre que Els Verds han moderat la seva posició i admeten que determinats equipaments públics necessiten sistemes de refrigeració.

L'executiu francès intenta mantenir una posició intermèdia. Ha autoritzat mesures urgents per climatitzar hospitals durant els episodis de calor extrema, però continua prioritzant les polítiques d'aïllament tèrmic dels edificis i d'adaptació urbana per reduir la temperatura sense incrementar el consum energètic.

Els experts recorden que el debat no és senzill. Tot i que França genera prop del 95% de la seva electricitat amb fonts baixes en emissions de carboni, principalment energia nuclear, l'ús massiu d'aires condicionats també incrementa la temperatura de les ciutats a causa de la calor residual que expulsen els equips. Per això, nombrosos especialistes defensen que la refrigeració serà cada vegada més necessària, però adverteixen que no pot substituir les polítiques destinades a adaptar les ciutats al canvi climàtic ni les mesures per reduir les emissions que n'alimenten l'escalfament global.