Al Partit Republicà dels Estats Units ha emergit una divisió interna notable arran de la gravetat de la crisi humanitària a Gaza; les diferències entre les seves diverses famílies ideològiques són cada vegada més evidents. La crida del president Donald Trump a enviar ajuda addicional al territori palestí, apel·lant a la situació crítica dels infants, ha esberlat el partit i l’ha situat en desacord amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Mentre que una part del Grand Old Party (GOP) manté una defensa sense fissures del govern israelià, altres veus —incloent-hi figures habitualment alineades amb el moviment Make America Great Again— comencen a desmarcar-se'n. És el cas de Marjorie Taylor Greene, congressista republicana de Geòrgia i aliada destacada de Trump, que aquesta setmana ha titllat el que passa a Gaza de “genocidi”, deixant entreveure que, fins i tot dins l’univers conservador més fidel al magnat republicà, creixen les veus crítiques amb l’ofensiva israeliana.

L’enfrontament a les files republicanes és real des del moment en què Greene va criticar durament el seu company de partit Randy Fine per haver afirmat que els habitants de Gaza haurien de “morir de fam” fins que Hamàs no alliberi els ostatges israelians. Ho va fer a la mateixa piulada on parlava obertament de genocidi a la Franja. Aquest xoc il·lustra el gir radical que ha protagonitzat Greene en relació amb el conflicte: si bé havia estat una defensora incondicional d’Israel —fins al punt de liderar una resolució el 2023 per censurar la congressista demòcrata Rashida Tlaib pels seus missatges propalestins—, ara s’erigeix en una de les veus republicanes que expressen més indignació per la crisi humanitària a l’enclavament. La seva declaració suposa un canvi de posició brusc i significatiu, sobretot tenint en compte que des de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre del 2023, la pràctica totalitat de representants republicans han donat suport de manera gairebé incondicional a la campanya militar d’Israel.

El gir discursiu de Greene no és un cas aïllat, sinó l’expressió més visible d’un debat creixent dins del Grand Old Party. Tot i que el posicionament majoritari després del 7 d’octubre ha estat clarament favorable a la resposta militar israeliana, l’hegemonia d’aquest discurs comença a trontollar entre els republicans. Diferents veus del partit, algunes d’alt perfil, han introduït matisos obertament crítics, especialment arran de la crisi humanitària creixent a Gaza. Un exemple en aquesta línia és el del líder de la majoria republicana al Senat, John Thune, que recentment va declarar en roda de premsa que “quan veus gent patint per una necessitat com aquesta —el fet de menjar—, cal voler ajudar a alleujar aquest dolor”. Thune va insistir que s’ha de fer tot el possible per posar fi a “la fam que afecta tanta gent d’aquesta regió”.

Ara bé, aquest nou posicionament no és compartit per tot el Partit Republicà. Diversos dirigents continuen defensant una línia dura i es mostren reticents a modificar la política d’aliances tradicionals. Figures com el senador Lindsey Graham, de Carolina del Sud, han rebutjat frontalment la idea de Greene que s’estigui produint un genocidi a Gaza i s’oposen a qualsevol iniciativa per ampliar l’ajuda humanitària si no va estrictament condicionada a l’alliberament dels ostatges. “No”, va respondre Graham quan se li va preguntar si el Congrés hauria de fer més en aquest sentit. En la mateixa línia s’expressava el senador Ron Johnson, de Wisconsin, que considera que la solució al conflicte hauria de recaure en altres governs i que el Congrés no hauria d’intervenir amb més fons.

No es tracta d’un cas aïllat

Tot i les crítiques internes, Greene no és una veu aïllada entre els republicans. Alguns col·legues han començat a secundar el seu canvi de to i a denunciar públicament la situació humanitària a Gaza. És el cas del congressista Lance Gooden, que en una piulada contundent va expressar el seu rebuig a la fam que assola els nens palestins. “Estar al costat d’Israel (...) també significa rebutjar la matança i la fam de nens a Gaza”, va escriure, afegint que cal permetre l’entrada d’ajuda humanitària al territori assetjat. A parer seu, posar fi a aquesta crisi alimentària no només salvaria vides infantils, sinó que impediria que Hamàs continuï utilitzant-los com a escuts humans o elements de propaganda. Greene ha celebrat i aplaudit públicament el posicionament del seu company, assenyalant que cal “parlar clar” sobre les conseqüències humanitàries del conflicte si es vol preservar la coherència moral i estratègica dels Estats Units.

El debat sobre Gaza també ha tingut un pes rellevant aquesta setmana al Capitoli. Dimarts, mentre els republicans del Senat s’afanyaven a confirmar nous candidats proposats per Trump, diversos senadors del GOP van evitar respondre qualsevol pregunta relacionada amb la crisi humanitària. Aquest silenci contrastava amb l’actitud dels demòcrates, que van fer pinya per reclamar una resposta més contundent. Un grup de quaranta congressistes del partit va enviar una carta al Despatx Oval exigint una ampliació significativa de l’ajuda a Gaza. La senadora Jacky Rosen, de Nevada, que va liderar la iniciativa, recordava que cal actuar de manera urgent: “Hem d’assegurar-nos que abordem el patiment a Gaza. Hi ha persones innocents que són utilitzades per Hamàs, i no podem ignorar-ho”.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!