El dilluns passat, les Forces de Defensa d’Israel (FDI) van llançar una bomba MK-82 de 230 kg contra el cafè Al-Baqa, situat davant la platja de la ciutat de Gaza. El bombardeig, que va provocar entre 24 i 36 morts i desenes de ferits, ha despertat una onada d’indignació internacional i ha estat qualificat per experts legals com a potencial crim de guerra.
La bomba, d'origen nord-americà i habitual en campanyes militars a gran escala, genera una poderosa ona expansiva i metralla en un radi extens. La seva utilització en una zona civil altament concorreguda, on es trobaven nens, dones i gent gran, ha estat durament criticada. Segons especialistes en armament i dret internacional, el tipus de munició i el context de l’atac fan molt probable que es tracti d’una acció desproporcionada i il·legal sota les Convencions de Ginebra.
El cafè Al-Baqa, un establiment familiar amb més de 40 anys d’història, era conegut per la seva atmosfera tranquil·la i freqüentat per joves i famílies que, malgrat la fam generalitzada a Gaza, encara tenien mitjans per gaudir d’un refrigeri. El local tenia dues plantes, amb una coberta oberta i àmplies finestres visibles des de l’aire, fet que reforça els dubtes sobre la justificació de l’atac.
Atac investigat com a crim de guerra?
Les FDI han afirmat que l’objectiu està en revisió i que es van prendre mesures per minimitzar les baixes civils mitjançant vigilància aèria. Tot i això, Gerry Simpson, de Human Rights Watch, assegura que això demostra que l’exèrcit israelià era conscient que el cafè estava ple en el moment del bombardeig. “Utilitzar una bomba de gran potència en un espai civil ple és, com a mínim, un atac indiscriminat i hauria de ser investigat com a crim de guerra”, va declarar.
Entre les víctimes mortals hi havia un cineasta reconegut, una dona de 35 anys i un nen de quatre. Entre els ferits, una nena de 12 anys i un noi de 14. Les autoritats mèdiques locals han confirmat que la zona del port on es trobava el cafè no estava subjecta a cap ordre d’evacuació prèvia.
Diversos experts en dret internacional, com el professor Marc Schack de la Universitat de Copenhaguen, han afirmat que és “gairebé impossible justificar” l’ús d’aquesta munició en un entorn civil. Segons les pràctiques internacionals en conflictes com els d’Iraq i l’Afganistan, un objectiu hauria de tenir un valor militar extrem per justificar més de 30 víctimes civils.
Israel defensa que la selecció d’armes respon a criteris tècnics segons el tipus d’objectiu, i manté que mai ataca civils de manera intencionada. Tot i així, la comunitat internacional exigeix una investigació imparcial davant d’un atac que, segons el Dr. Andrew Forde, de la Universitat de la Ciutat de Dublín, “no pot ser considerat compatible amb el dret humanitari”.
Aquest incident s’emmarca en una ofensiva militar israeliana marcada per l’ús de munició d’alt impacte en zones densament poblades de Gaza. La reiterada acusació d’Israel a Hamàs d'utilitzar civils com a escuts humans continua sent motiu de controvèrsia, amb el grup islamista negant les afirmacions.
Mentrestant, la població civil de Gaza continua atrapada entre el setge, la fam i els bombardejos, amb escasses vies de refugi i cada cop menys llocs on sentir-se fora de perill.