En la gastronomia catalana hi ha veus que no només cuinen, sinó que també lluiten per preservar una identitat culinària que de vegades sembla diluir-se entre modes passatgeres i plats “fàcils” que busquen més la rendibilitat que l’ànima. Un d’aquests defensors és Marc Ribas, que en una entrevista recent publicada al compte d’Instagram @som3cat expressa amb total claredat una cosa que molts senten des de fa anys. Al vídeo confessa que durant una època entrava a restaurants i no hi trobava ni rastre dels grans clàssics de la cuina catalana: ni fricandó, ni peus de porc, ni una humil però reconfortant escudella. En el seu lloc, proliferaven propostes més industrials, més neutres, més pensades per no complicar-se. I aquesta absència de tradició li provocava, en les seves pròpies paraules, una ràbia difícil de dissimular. No era només nostàlgia: era la sensació que s’estava perdent una part essencial de la cultura gastronòmica del país.
Marc Ribas diu clar el que molts pensen sobre els menús
Segons explica Ribas, aquella situació el va portar a prendre una decisió molt simple però plena d'intenció: demanar sempre plats catalans quan anava a menjar fora. Encara que no estiguessin a la carta, encara que el restaurant no els oferís d'entrada, ell insistia, preguntava i reivindicava aquelles receptes que han alimentat generacions. Amb aquell gest, repetit una vegada i una altra, buscava llançar un missatge clar: els clients volen cuina catalana, volen sabor de casa, volen aquells guisats lents, melosos i profunds que no s'improvisen. A poc a poc, la seva postura va començar a calar. I no només perquè ell ho demanés, sinó perquè moltíssima gent veia a la televisió com ell defensava aquella manera de menjar, com mostrava respecte pel producte, per la tècnica i per la memòria culinària.
Ribas explica que aquesta visibilitat ha ajudat que els restauradors comencin a recuperar aquests plats, a retornar-los als menús, a entendre que la tradició no és un obstacle, sinó un tresor. Veure de nou fricandó a les cartes, trobar peus de porc fets amb afecte, o veure tornar l’escudella als menús de migdia confirma que la cuina catalana continua viva i que els comensals la reclamen. Per a ell, aquest canvi no és casualitat: és conseqüència directa que la gent torni a valorar allò que connecta amb la seva identitat.
La tradició no és un obstacle, sinó un tresor
Per això, Ribas afirma que aquesta reacció positiva el motiva profundament a continuar fent televisió. Per a ell, la seva feina davant les càmeres no és només entreteniment: és una eina per defensar la cuina catalana, per reivindicar-la, per evitar que desaparegui entre tendències uniformes. El seu missatge en el vídeo és una barreja de sinceritat, orgull i responsabilitat cultural. I, sobretot, un recordatori que, quan la tradició es protegeix, la gastronomia es fa més forta.