Quan des de la Unió Europea es diu “països del sud”, mentalment es pensa en Grècia, Portugal, Espanya i Itàlia que, a trets generals, es podria dir que van tenir una major afectació durant la crisi econòmica del 2008. Ara bé, tot i la realitat semblant i la seva proximitat geogràfica, la gestió de la crisi del coronavirus ha estat ben diferent entre aquests quatre països.

Grècia: austeritat sí, coronavirus no

Fins aquest dilluns, Grècia registra un total de 2.517 casos de coronavirus al país, 134 morts i 577 curats. Quin és el seu secret? Atenes va tancar les botigues no essencials només quatre dies després de la seva primera mort per Covid-19 mentre que Itàlia i Espanya ho van fer després, 18 i 30 dies respectivament, explica el politòleg de la Universitat d’Hèlsinki Takis Pappas a Bloomberg. La prohibició de moure’s, sempre i quan no fos essencial, a Grècia va arribar només una setmana després, molt més ràpid que en els altres dos països. Per sortir al carrer, per exemple, per anar a comprar, els grecs han d'explicar on viuen i a on van enviant un missatge SMS, a través del qual reben també un "permís" per tal de poder sortir.

grècia coronavirus EFE

Policies grecs al carrer durant el coronaviurs / Efe

Aquestes accions van tenir un impacte positiu en un sistema sanitari molt tocat per les retallades de la crisi del 2008, unes retallades que van arribar fins al 60%. Segons la mateixa publicació, a meitat de març el sistema nacional de salut grec (ESY) comptava només amb 605 unitats de cures intensives però només 557 estaven actives per manca de personal. És a dir, poc més de 550 llits per una població de gairebé 11 milions d’habitants. Si ho comparem, Espanya tenia, al principi de la crisi, uns 4.400 llits d’UCI per 47 milions d’habitants.

Bloomberg compara el cas grec amb l’espanyol i assenyala que és “contundent”. Itàlia sí que podria haver aplicat mesures abans però van ser els primers en afrontar la crisi a Europa. Així, la publicació retreu a Espanya que van tenir l’avantatge del temps però que no van aturar ni esdeveniments massius ni partits de futbol fins 26 dies després de la detecció del primer cas. Així, Grècia va tancar els centres educatius quan es van superar els 100 contagis.

El govern conservador de Nova Democràcia, liderat per Kyriakos Mitsotakis, veient l'impacte que va tenir el coronavirus a Itàlia i Espanya, va voler actuar ràpid prevenint l’impacte en un sistema sanitari fràgil. Si es propagava el virus al país, la situació podria acabar en “emergència mèdica”, segons va advertir l’associació Metges Sense Fronteres (MSF) i recollia el Huffington Post, en una població on el 22% té més de 65 anys.

I Portugal?

Per altra banda, un dels altres països del sud que ha sorprès per la seva gestió en la crisi del coronavirus és Portugal. El primer cas detectat va ser el dia 2 de març, tot i que, malgrat la tardança, el virus s’ha expandit de manera ràpida. Ara per ara, hi ha 23.864 casos confirmats i 903 morts per Covid-19. Xifres altes, però molt allunyades de les d’Espanya o Itàlia.

Ara bé, el fet que arribés el primer cas gairebé un mes després que a Espanya va donar cert marge de maniobra al govern portuguès, liderat pel socialista António Costa, que va decretar l’estat d’alerta el 13 de març amb 112 contagis i encara cap mort. Es van tancar col·legis, universitats, bars i discoteques. Cinc dies després es van aplicar noves mesures i es va decretar l’estat d’emergència.

portugal coronavirus efe

Una família portuguesa durant la celebració (confinada) de la revolució del 25 d'abril / Efe

De moment, es continua apostant per l’aïllament i la utilització de tests massius. Cal recordar, a més, que Portugal és el tercer de la UE amb més metges per habitant (una ratio de 5,1 per cada 1.000 habitants). Per altra banda, Costa compta amb el suport gairebé total de l’oposició a l’hora de liderar el país per fer front a aquesta crisi.

La llum al final del túnel per Itàlia?

Itàlia va registrar aquest diumenge la xifra més baixa de morts per coronavirus en sis setmanes: 260. Aquesta notícia ha coincidit també amb el pla de desconfinament presentat pel govern del país. A partir del 4 de maig es permetran visites familiars i s’obriran parcs i jardins públics. El desconfinament però serà gradual. A banda d’aquestes bones notícies, cal recordar que Itàlia també ha superat aquest cap de setmana les 26.000 morts i que com a Espanya, el sistema sanitari està molt tensionat.

italia coronavirus efe

Control de febre pel coronavirus a Itàlia / Efe

El primer ministre italià, Giuseppe Conte, també ha explicat que es podrà realitzar esport amb una separació d’almenys un metre i que es podran celebrar funerals, respectant, això sí, la distància de seguretat i portant mascaretes. Els bars i restaurants, però, no obriran les seves portes fins l’1 de juny.

Igual que Espanya, el govern italià també ha fixat un preu màxim per a les mascaretes, en aquest cas seran de 0,50 cèntims d’euro. Tot i les diferències, Itàlia va un pas per davant en matèria de desconfinament. Una pista que podria deixar entreveure el que podria passar a Espanya. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat