El Consell Constitucional francès ha anul·lat aquest dijous una part significativa de la polèmica llei d'immigració, inclòs el delicte d'estada irregular, l'enduriment de l'accés a les prestacions socials o l'establiment de quotes migratòries anuals. Les restriccions al reagrupament familiar o la imposició d'una fiança als estudiants estrangers figuren també entre les mesures reprovades. Un total de 37 articles de la llei, referida als migrants extracomunitaris, han quedat anul·lats totalment o parcialment pel Consell Constitucional, 32 per raons formals.
Els membres del Consell Constitucional, que han fet públic aquest dictamen aquesta tarda, s'han enfrontat al dilema d'un examen que és teòricament jurídic, però del qual es farà una lectura eminentment política, tenint en compte la dimensió simbòlica d'aquesta llei i les conseqüències que pot tenir per a la resta del mandat de Macron.
Des de fa anys, les enquestes han posat en evidència que una clara majoria dels francesos estan a favor d'un règim més dur amb la immigració, que consideren excessiva, i els darrers mesos la qüestió de les expulsions d'estrangers delinqüents ha saltat al debat públic de forma recurrent.
Alhora, l'esquerra va aconseguir mobilitzar el cap de setmana passat desenes de milers de persones (entre 75.000 i 150.000, segons les fonts) contra un text que considera que suposa una ruptura amb la tradició francesa d'acollida i amb alguns dels seus principis, com la no discriminació en la protecció social.
Què preveu la llei?
El projecte de llei adoptat pel parlament al desembre preveu, entre altres coses, quotes migratòries per categoria que cada any s'establiran en un debat dels diputats i senadors o condicions de residència legal a França durant períodes que van de 2,5 a 5 anys per poder rebre moltes prestacions socials.
Els permisos de residència a la nova llei estarien condicionats a un coneixement demostrat del francès i al compromís per contracte del respecte dels principis republicans i serà més difícil obtenir-los per a les parelles o fins i tot menors de nacionalitat francesa.
El dispositiu legal preveia facilitar -almenys teòricament- l'expulsió dels estrangers que representin una amenaça per a l'ordre públic i aquells contra els quals hi hagi una ordre d'expulsió no es podran beneficiar de dispositius públics com l'allotjament d'urgència.
La dreta va buidar de contingut un dels pilars del projecte inicial del govern per facilitar la regularització de treballadors sense papers en sectors on hi ha manca de mà d'obra i a més es contemplen majors controls i sancions per a les empreses que contractin persones en situació irregular.